Els promotors del projecte havien valorat inicialment ubicar-la al monestir però els espais d'aquesta fàbrica, que ha estat adquirida per l'ajuntament aquest estiu gràcies a una permuta, s'han considerat més oportunes.
El projecte del futur museu d'art comença a prendre forma. Els arquitectes de l'estudi Bopbaa han presentat la primera proposta de museu, que està pensat com un veritable centre d'art i que inclourà els edificis del Monestir, el Palau de l'Abat, el Teatre-Auditori i l'antiga fàbrica surera de Can Serra. En total, quasi 8.000 m² destinats a sales d'exposicions permanents i temporals, el Museu d'Història de Sant Feliu, restaurants, biblioteca, un viver de creadors, magatzems i un auditori, entre d'altres.
Després de diverses valoracions, l'estudi d'arquitectes ha decidit convertir l'antiga fàbrica en la seu que aculli la col·lecció de Pintura Catalana de la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza. L'avantprojecte mostra que es conservarà les parets de les naus actuals, s'eliminarà el sostre (només es conservaran les bigues de fusta) i es convertirà l'espai en un veritable 'passeig urbà'. La idea de l'equip és cobrir la part interior dels murs de vegetació que serviran també de 'capa protectora' a l'espai d'exhibició que estarà al pati interior de la fàbrica.
D'altra banda, els arquitectes han proposat conservar alguns dibuixos i gravats que els treballadors van fer als murs i també ubicar-hi algunes peces per convertir l'espai en un 'museu dispers' dedicat a l'activitat del suro.
Al pati interior de la fàbrica, hi haurà l'espai Thyssen en dues grans zones, una dedicada a l'exposició permanent i també altres exposicions temporals. Els dos espais seran connectats per un vestíbul i seran d'accés directe des del carrer. Els arquitectes han considerat aquesta opció 'més senzilla' que haver d'adaptar els passadissos del Monestir per poder acollir la col·lecció.
L'Anella Cultural
El projecte també preveu eliminar l'actual carretera de Tossa que passa entre el Monestir i el Teatre-Auditori Municipal- per convertir tot l'espai en l'anomenada 'Anella Cultural'. Es tractarà d'un espai per a vianants on la vegetació en serà la protagonista.
Els edificis existents tindran diverses funcionalitats dins l'Anella Cultural. El Monestir serà la porta d'entrada al complex cultural i acollirà el punt de recepció, el Museu d'Història de Sant Feliu (planta baixa), el restaurant (planta baixa i l'Hort del Rector, a l'exterior), sales d'exposicions temporals de petit format (segona i tercera planta), un espai dedicat a l'experimentació dels artistes contemporanis anomenat 'viver d'artistes' i tallers de restauració, una biblioteca i arxius, magatzems i aules.
El projecte també preveu recuperar el pati interior per ubicar-hi novament actuacions del Festival Internacional de la Porta Ferrada als estius, que es comptabilitzaria amb l'espai del Port que acolliria els concerts de gran format. El Palau de l'Abat acollirà les oficines de l'espai Thyssen i la seva direcció i el Teatre-Auditori serà usat per fer-hi conferències i d'altres actes dirigits al gran públic.
A l'acte de presentació de l'avantprojecte hi ha assistit el ministre de Cultura, César Antonio Molina, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, la mateixa baronessa, l'alcalde de la població, Pere Albó i d'altres autoritats locals.
Totes les administracions s'han felicitat de què el projecte hagi tirat endavant i el ministre ha llençat un missatge als incrèduls. 'Dic el mateix que vaig dir al gener, que el ministeri està dins el projecte, que és magnífic', ha manifestat. El conseller Tresserras ha afirmat que 'estem davant d'un projecte massa bo com per no dur-lo endavant' i ha remarcat que supera temptatives anteriors.
L'anècdota de la tarda ha vingut després de la pregunta de com es farà el pagament dels 15 MEUR que costarà el projecte. El ministre ha dit que ja tenen partides reservades i que és un tema que han de concretar encara entre tots els impulsors del projecte. El conseller ha interromput al ministre i ha afirmat que 'no me'n puc estar' de declarar que si el model de finançament de l'estat vers Catalunya millora 'la Generalitat podrà aportar 'una mica més'.
L'alcalde, Pere Albó, ha destacat que el projecte camina a bon ritme i que en un any podria estar redactat el projecte executiu i en un any més fer-se les obres. 'Es tracta d'un projecte senzill que aprofita les estructures existents i, per tant, el cost és raonable. La baronessa, per la seva banda, ha manifestat que aquest és un 'pas decisiu' per tenir un museu 'tan desitjat'.
