Els avenços més importants durant el 2007 són els corresponents al Baix Ebre, el Pla d'Urgell i el Montsià , que guanyen tres posicions, i contrà riament, els retrocessos més significatius són els que experimenten l'Anoia i el Berguedà que en perden dues i el de la Garrotxa, que en perd tres.
Segons David Moreno, director de l'estudi, la davallada de posicions del Barcelonès no es deu a canvis estructurals en els factors de competitivitat de la comarca durant el 2007, sinó bà sicament a la caiguda del dinamisme econòmic enregistrat en aquest perÃode, que ha estat molt superior a la desacceleració general.
Tanmateix, en les diferents edicions es vénen observant moviments entre les comarques que encapçalen la banda alta de la classificació, fet que permet afirmar que les diferències entre aquest grup de comarques són poques i que se situen en un nivell de competitivitat força similar.
Al final de la classificació, es manté la situació d'altres edicions amb l'excepció de l'Alta Ribagorça que millora una posició, que perd el Pallars Sobirà . La Terra Alta i el Priorat -en aquest ordre- es situen com les comarques menys competitives pel que fa al model de competitivitat subjacent.
El fet que aquestes comarques ocupin les darreres posicions vol dir que són comparativament menys competitives en el context de globalització econòmica, però no implica que aquestes comarques no puguin desenvolupar estratègies de desenvolupament que comportin millors nivells de vida i benestar per a la seva població.
Necessitat d'un canvi de model
En general, el comportament de l'economia catalana durant el 2007 ha estat, segons Moreno, força positiu perquè, d'una banda, el ritme de creixement de la producció s'ha mantingut força elevat (del 3,7%) i el ritme de variació dels preus s'ha reduït en set dècimes respecte al 2006, fins a situar-se en el 3%.
Pel que fa als nivells de riquesa, s'observa com el PIB per habitant a Catalunya ha anat en augment de forma progressiva respecte a la mitjana europea. Malgrat aquesta dinà mica positiva en els nivells de producció, s'observa en els darrers anys com ha disminuït la productivitat relativa. Ãs a dir, la producció ha augmentat en termes absoluts fruit de l'augment de la població ocupada, però no degut a un augment en la productivitat per treballador.
D'altra banda, la creació de riquesa per part de les empreses també s'ha traslladat en millores en els nivells de renda de la població. En aquest sentit, l'evolució de la Renda Familiar Disponible mostra creixements lleugerament superiors als de la producció i la inflació, amb augments interanuals propers al 4%.
Cal assenyalar, també, que aquestes millores en els nivells de benestar també són degudes a l'augment de la participació en l'ocupació de la població en edat de treballar. Catalunya, en aquest sentit, supera abastament els objectius plantejats a la cimera europea de Lisboa de 2004 d'assolir taxes d'ocupació superiors al 70%.
Malgrat aquest bon comportament de l'economia catalana, hi ha mostres suficients de que poden sorgir dificultats per a mantenir els ritmes de creixement actuals. L'elevada taxa d'ocupació i la desacceleració en els ritmes de creixement de la població poden limitar en un futur la disponibilitat de la força de treball, factor que és bà sic per al desenvolupament econòmic, i pot comprometre el dinamisme que s'ha enregistrat en el darrer decenni.
Tanmateix, la progressiva desacceleració dels sector de la construcció residencial pot canviar significativament aquesta situació si d'altres sectors no prenen el relleu de la creació d'ocupació. En aquesta lÃnia, per Moreno Catalunya experimenta un canvi de model econòmic i necessita apostar pels recursos humans especialitzats.
L'Alt Penedès, entre les més competitives
Respecte l'edició del 2006, els avenços més significatius de l'Alt Penedès són deguts, principalment, al major dinamisme econòmic enregistrat a la comarca. Aquest increment del dinamisme contrasta amb la tendència general de desacceleració que viu el conjunt del Principat.
El major dinamisme es desprèn de l'augment de la participació de la comarca en la creació d'ocupació i d'empreses. Quant a aquesta dimensió, la comarca millora quatre posicions i passa de la posició 20 a la 16 en el conjunt comarcal català .
Un altre capÃtol on la comarca obté un bon resultat és en els factors de competitivitat relacionats amb la innovació i el desenvolupament tecnològic. De fet, els avenços són deguts al major desenvolupament dels serveis d'innovació i tecnològic. D'altra banda, s'enregistren lleugers retrocessos en la participació en la indústria de mitjana-alta tecnologia i en la diversificació del teixit productiu. Tot i això, la situació de la comarca millora en termes comparatius.
Tanmateix, en aquest à mbit, la comarca és una de les més competitives de Catalunya i passa de ser la tercera més competitiva a ser la segona, per darrera del Vallès Occidental i en igualtat de condicions que el Baix Llobregat.
Pel que fa als reptes que ha de fer front l'Alt Penedès es mantenen en els temes socials i medi ambientals. De la comparació comarcal es desprèn que els nivells de renda de les famÃlies són dels més baixos de Catalunya i el grau de desenvolupament dels serveis a les persones també es troba en una situació d'inferioritat a la majoria de comarques.
Finalment, el teixit productiu de la comarca és el més diversificat del conjunt de comarques catalanes, fet que afavoreix la transferència d'innovacions entre sectors. La comarca també disposa d'una oferta molt competitiva de serveis financers que és clau per a donar suport a les iniciatives empresarials.
El Baix Penedès perd dues posicions i se situa en el número 24, enregistrant la seva pitjor classificació en els darrers cinc anys.
El Garraf escala una posició
Al Garraf, els principals avenços en la competitivitat de la comarca han estat en el capÃtol dels serveis de suport a la producció, aproximats en base al desenvolupament dels serveis empresarials.
Aquests serveis han augmentat molt significativament durant el 2007 tant en termes absoluts com relatius. Més concretament, aquest indicador ha avançat nou posicions en el rà nquing comarcal. Un avenç molt important en termes de competitivitat, que l'ha fet passar de la posició 28 l'any 2006, que situava la comarca en la meitat inferior del rà nquing a una posició força avançada, la 17.
Un altre à mbit on hi ha hagut un avenç important és en el desenvolupament dels serveis a les persones, recreatius i culturals i que en edicions anteriors se situava en la darrera posició del rà nquing català , fet que afectava la qualitat de vida de la població.
El punt fort del Garraf és l'elevada qualificació de la població i, en menor mesura, un important desenvolupament dels serveis educatius i formatius. No obstant això, aquest capital no es trasllada en una major presència d'activitats d'alt valor afegit. L'accés als mercats és un altre dels punts forts del Garraf. En concret, és important la seva proximitat a la ciutat de Barcelona, ja que és un dels pols de concentració d'innovació i d'activitats basades en el coneixement.
