Aquest dimecres la comissió d'Urbanisme de Girona ha fet l'aprovació inicial del pla. A partir del 7 de gener comença un període d'exposició pública de tres mesos durant els quals ajuntaments i particulars podran presentar al·legacions.
El pas del TGV per l'àrea urbana de Girona obre 'noves possibilitats' per l'actual línia de tren convencional. La intenció és reconvertir-la en una xarxa de 'rodalies' o 'metro urbà' del territori que abasti des de Riudellots fins a Flaçà. Es tracta, doncs, de potenciar les actuals estacions de tren com la de Fornells de la Selva o Celrà i construir-ne de noves per cobrir llargada de via entre poblacions. Així, Vilobí d'Onyar a l'alçada de l'aeroport comptarà amb una estació, ja prevista per al TGV, Girona ciutat amb dues de noves i una quarta situada entre Riudellots de la Selva i Girona.
'El tren convencional com a tren urbà', ha concretat el director general d'Urbanisme a Girona, Pere Solà, després de la comissió d'aquest dimecres durant la qual han fet l'aprovació inicial del Pla Director de l'àrea urbana de Girona. Amb aquest tràmit el pla 'comença a caminar' i a seguir els passos per arribar a l'aprovació definitiva prevista per abans que acabi l'any 2009. El set de gener se sotmetrà a tres mesos d'informació pública.
El Pla Director del sistema urbà de Girona abasta catorze municipis amb una extensió de 304 quilòmetres quadrats. La voluntat d'aquest document és preveure el creixement que tindrà fins el 2026, l''horitzó del pla', el territori i ordenar-lo en tres àmbits: els espais oberts, els sistema d'assentaments i les infraestructures de mobilitat.
En relació a les infraestructures el pla té en compte la construcció del tercer carril de l'AP-7, el desdoblament de la N-II des de Maçanet de la Selva fins a la Jonquera, la variant de Bescanó, el desdoblament de l'Eix Transversal i la millora en la xarxa viària bàsica de la demarcació. Una de les novetats principals és la previsió en la xarxa ferroviària amb aquesta proposta de potenciar la xarxa de rodalies amb altes freqüències de pas des de Flaçà fins a l'aeroport.
L'entorn de l'aeroport no només s'inclou en el pla en relació amb el desenvolupament de la xarxa ferroviària, també hi ha una previsió de la seva superfície fins a 214,8 hectàrees en els termes de Vilobí d'Onyar i Aiguaviva. En aquest sentit, el Pla considera les expectatives de desenvolupament i preveu ubicar-hi un pol econòmic perquè serà una zona 'molt ben comunicada' i amb possibilitats de desenvolupament.
La previsió del pla és que es passi dels 143.016 habitants a 215.000 el 2026, que es passi de 71.000 llocs de treball a 112.000 i de 151.000 habitatges a 213.000. Per tot això proposen ordenar el territori i dividir-lo en sòl de protecció especial que és el que està protegit; sòl de protecció territorial, amb necessitat de regulació per l'interès paisatgístic; i els sòls de protecció preventiva que es podrien convertir en urbanitzables en un futur.
En relació al sistema d'assentaments detecten dos zones on han de fer actuacions de millora i reforma urbana. Proposa actuacions específiques a la Gassol de Salt i a l'Avellaneda estació de mercaderies de Girona. També proposa canvis en la densitat i usos en els sòls urbanitzables més centrals per a facilitar una major intensitat urbana, identifica noves opcions d'extensió urbana amb un creixement en 100 hectàrees entre l'autopista, l'accés i Vilablareix, tres àrees hospitalàries i un parc lineal de quatre quilòmetres sobre el recorregut del riu Güell.
Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d'Onyar són les municipis inclosos en el pla.
Pla Director del Pla de l'Estany
El mateix destí que el Pla Director de Girona corre el Pla Director urbanístic del Pla de l'Estany. Aquest dimecres han fet l'aprovació inicial i també tindrà tres mesos d'exposició pública a partir del gener. En aquest cas es tracta d'un pla que inclou onze municipis de la comarca amb una extensió de 262,8 quilòmetres quadrats. Preveuen que tingui un creixement en un 32% en habitants passant a 34.000, en un 39% en llocs de treball passant a 17.000 i un 28% en habitatges sent-ne necessaris 19.000 cara el 2026.
El pla també detecta quines zones són les que es volen destinar a creixement urbanístic, quines s'han de preservar i quines seran les infraestructures al territori. En relació als sòls de protecció especial hi ha afegit els principals connectors fluvials dels rius Matamors, el Revardit, part del curs del Remençar i els espais adjacents al Fluvià. També protegeixen els rius Terri i Garrumbert.
En relació al creixement de les poblacions, han dividit els nuclis entre creixement moderat per a nuclis de petita o mitjana dimensió que poden admetre un creixement de com a màxim un 30% i altres nuclis on pot haver-hi una intensificació urbana i centralitat que ho preveu entre Mata i Porqueres. També hi haurà reducció en altres urbanitzacions aïllades i canvis en algunes zones com la localització de l'empresa ESPA a la qual podrien aconsellar que es traslladi i la zona industrial al nord-est de Banyoles.
El pla preveu potenciar l'activitat agrícola deixant tota una franja destinada a aquests usos. En relació a la mobilitat, preveuen potenciar la via verda del tren petit que ha d'unir Girona amb Olot i el carril bici.
En infraestructures viàries hi ha actuacions com la conversió de la C-150a en una gran avinguda urbana a l'entrada de Banyoles, la creació d'una nova via amb funció d'eix cívic per segregar el trànsit local del de pas de la C-66, la pacificació del trànsit a la GIV-5248 i la construcció de la ronda oest de Porqueres des de l'antiga C-150a fins a la GIV-5247.
Les poblacions incloses en el pla són Banyoles, Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls.
Nova àrea residencial i nou forats més de golf a Santa Cristina
La comissió d'Urbanisme també ha emès un informe favorable al projecte de construcció d'una zona residencial amb un camp de golf a Santa Cristina d'Aro. El projecte preveu construir 170 habitatges i regularitzar el quatre existents. Es tracta d'una àrea de 642.000 metres quadrats dels quals 271.000 són del futur camp de golf. De fet, és una ampliació amb nou forats més de l'actual Golf Costa Brava de la població.
Malgrat haver-ho vist amb bons ulls, la comissió ha demanat alguns canvis perquè no respectaven la reserva mínima de terreny per a equipaments públics i superava el sostre edificable. Tot i això, Solà ha explicat que no suposaria una reducció en el nombre d'habitatges sinó una disminució en la superfície.
