Als projectes municipals, cal sumar-hi les tensions i crítiques per manca d'informació que l'ajuntament rep de veïns i oposició al voltant de la gran obra del TGV. Però Girona no només recordarà el mandat per les obres. La crisi ja ha entrat amb força al dia a dia, i caldrà veure si l'increment de 500.000 euros en l'àrea social i un fons de contingència de 600.000 més permetran resistir el sotrac.

Girona arriba al maig del 2009 havent posat fil a l'agulla al Pla de Mandat que va reeditar el pacte d'esquerres, aprovat mig any després de la creació del tripartit. De les grans obres incloses, ja s'ha tancat la millora del carrer de la Rutlla, s'ha iniciat la urbanització de Domeny i –a principis d'any- ha començat la reforma de la plaça Independència.

La llista de compromisos complerts no se circumscriuen només a l'àmbit del totxo. Engloben més actuacions. Com a exemples, s'ha creat un nou mercat al barri de Can Gibert i el Centre d'Art Contemporani Bòlit ha començat a caminar.

'L'execució del Pla de Mandat ha assolit un grau molt satisfactori, situat a l'entorn del 60%', quantifica l'alcaldessa de la ciutat, Anna Pagans. Pagans atribueix aquest percentatge a 'la maduresa' que ha assolit la coalició d'esquerres en aquest segon mandat.

El tripartit (PSC, ERC i ICV) concep el Pla de Mandat com el full de ruta de la seva acció de govern. Però per arribar a les properes eleccions amb els deures fets, el govern gironí té encara grans projectes per desencallar (alguns dels quals fa anys que s'arrosseguen). Iniciar l'obra del polèmic pavelló de la Devesa, convertir l'antiga fàbrica Marfà en centre cultural o clarificar els usos de l'antic cinema Modern són alguns dels reptes als quals ha de fer front el consistori des d'ara i fins als propers comicis.

Per a l'oposició, però, el què queda per fer no és només això. 'La mala previsió esportiva, la nul·la atenció a la Devesa o la manca de neteja a la ciutat evidencien la decadència constant del tripartit', critica el líder de CiU, Carles Puigdemont. Per a Puigdemont, a més, el Pla de Mandat és paper mullat. 'El tripartit no té projecte i viu de l'herència del passat nadalista', afegeix.

El TGV, la gran obra

A banda dels projectes que recull el pla, hi ha una altra obra que -tot i no ser municipal- marca el dia a dia de la ciutat: el TGV. La tuneladora que ha de foradar el subsòl de Girona encara no ha arribat, però els canvis de circulació i la transformació que experimenta el paisatge urbà amb motiu de les obres són ben evidents.

Uns canvis que, segons l'alcaldessa, la ciutat ha assimilat bé. Segons indica, això també es deu a què la informació que es dóna i els nivells de seguretat adoptats són bons. Per a Pagans, a més, el més important és preveure amb temps i consens com serà 'la Girona després del tren'.

Aquesta visió, però, no la comparteixen ni l'oposició ni la plataforma de veïns que tenen habitatges i comerços en zones properes a l'obra. Les crítiques a la manca d'informació són constants tant per una com per altra part. El líder de CiU, Carles Puigdemont, ho exemplifica amb les comissions de seguiment. 'Des de fa mesos, no se'ns informa ni de lluny a allò que tenim dret en una obra tant gran com el TGV, i no es convoca la comissió', denuncia Puigdemont.

Plantar cara als factors externs

Les obres són, sens dubte, el que es copsa d'una ciutat a primer cop d'ull. Però d'ençà dels darrers comicis, Girona ha vist com l'ajuntament no només ha hagut d'afrontar els temes de ciutat, sinó també plantar cara a factors externs. Un ha estat la persistent sequera. La manca d'aigua va portar l'àrea de Medi Ambient a avançar-se a possibles emergències i elaborar un pla específic. Tot i que no es va arribar a aplicar, el document –fet amb previsió- contemplava talls d'aigua diaris durant quatre hores a llars i comerços.

Però el zel que va marcar el pla contra la sequera també ha jugat males passades. El darrer exemple és l'ordenança que preveia multar els propietaris de gossos que no passegessin els animals vint minuts cada sis hores. Davant la impossibilitat de controlar-ho, l'ajuntament ha hagut d'esborrar el número de minuts del redactat del text.

L'altra cara de la moneda

El segon factor extern –i que avui ha passat en primer pla- és la creixent crisi econòmica. 'La crisi era molt anunciada, i la contenció que vam fer l'any passat ha suposat que no haguem de retallar cap inversió; a més, hem rebut els 16 milions d'euros de l'estat'. Amb aquesta frase, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, resumeix com la ciutat afronta la nova conjuntura econòmica.

A ningú se li escapa, però, que sense la injecció de 16 MEUR procedent del Pla Zapatero hi hauria encara projectes empantanegats. El fons extraordinari procedent de l'estat ha ajudat a tirar endavant gairebé un centenar de petites obres puntuals de millora a diferents indrets de la ciutat.

Pensant amb les persones, però, Girona ha estat previsora i ha creat una partida de 600.000 euros al pressupost del 2009, que ha de servir de coixí per fer front a les necessitats dels ciutadans davant la crisi. De moment, la ciutat no n'ha hagut de fer ús, tot i que l'alcaldessa estudia destinar-ho 'a la creació d'ocupació per als col·lectius més febles'.

A part, el consistori ja ha augmentat en més de 500.000 euros el pressupost per a l'àrea de Serveis Socials (passant dels 5,76 MEUR als 6,39). A més, el tripartit disposa també de 3,4 MEUR més –entre recursos propis i subvencions- per destinar-los a polítiques de creació d'ocupació. Caldrà veure, però, si aquests seran suficients per resistir el sotrac.

Conscient que la feina i el sostre són les demandes que més arriben, Girona també ha previst la creació d'habitatge de protecció oficial. Al Pla de Mandat se'n preveien 600, però l'alcaldessa afirma que aquesta xifra ja s'ha superat amb escreix. Això sí, de moment, sobre paper, perquè molts estan inclosos en futurs desenvolupaments urbanístics.

Més debat intern

La fórmula del tripartit permet assegurar la majoria al govern gironí, però l'entesa no hi és sempre. Alguns episodis de tensió –com l'ampliació del centre comercial Hipercor o el pavelló de la Devesa- han posat en evidència la fragilitat del pacte de les tres forces. Una vegada reeditada la coalició, Pagans ha qualificat la relació entre els tres partits de 'correcte i estable'.

'Reconec que necessitem més debat però no s'ha de fer de portes enfora sinó a l'entorn de la taula de l'alcaldessa, durant el Consell de Presidència', ha declarat. Pagans ha afirmat que l'estabilitat del tripartit 'està assegurada' fins a final de mandat i que les discrepàncies 'són legítimes i formen part de la democràcia'.

En canvi, des de l'oposició, Puigdemont afirma que 'hi ha tres ajuntaments en un'. 'No hi ha entesa ni molt menys ambició; estem pitjor que abans perquè hem perdut dos anys', ha manifestat. Per Puigdemont, la impressió que li dóna el tripartit és molt clara: 'El mandat es mereix un suspens amb fletxa cap avall perquè la tendència és d'empitjorar'.

En definitiva, segons el cap de l'oposició, la coalició d'esquerres 'no és una bona forma de govern' perquè els problemes 's'acumulen'. A més, Puigdemont assegura taxativament que 'no dóna la sensació que això s'arregli' i, al seu parer, 'assistirem a la tirada de tovallola definitiva de l'alcaldessa i no crec que esgoti el mandat'.

Per contra, Pagans remarca que el seu compromís amb els ciutadans cada vegada que s'ha presentat com a cap de llista 'és per a quatre anys'. 'Si em tornaré a presentar? Són coses que encara no m'he plantejat, ni jo ni el partit; això es va coent més l'últim any', conclou.