Societat

Els immigrants es queden a Catalunya, malgrat la crisi

Tot i la manca de feina, els retorns a països d'origen és testimonials, assenyala la UdL

Ara a portada

Societat El Barri Vell de Girona bull per Sant Jordi Redacció
Successos Enxampen un pescador furtiu al parc natural del cap de Creus Redacció
Successos Les aturen per no portar el cinturó i acaben detingudes per robar Redacció
Successos Mor el conductor d'un cotxe en una sortida de via a Campllong Redacció
Successos Dues famílies de l'accident mortal de l'AP-7 creuen que els Mossos els van «posar en perill» Redacció

Redacció

Publicat el 03 de juliol de 2013 a les 17:43

Un grup de dones immigrades a Salt. Foto: Marina López / ACN

La població estrangera resident a Catalunya, que es va multiplicar per cinc entre 2000 i 2008, s'ha mantingut força estable fins a l'actualitat malgrat la crisi econòmica i l'atur. Així ho assenyala un estudi de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL). Les dades estadístiques contradiuen algunes previsions, ja que tot i la manca de feina els retorns a països d'origen han estat testimonials. Si fa 13 anys els ciutadans d'origen forà representaven un 2,9% dels padrons, ara aquesta xifra ha pujat fins el 15,3% (1.154.477 persones). Des del 2010 s'ha registrat una lleugera davallada que la recerca de la UdL atribueix en part a les nacionalitzacions.

A nivell de nacionalitats, els marroquins són el primer contingent d'estrangers a Catalunya, on representen el 20,4% dels estrangers, seguit dels romanesos, amb el 9%. A més, el territori català concentra el 76% dels gambians residents a l'Estat, el 57% dels pakistanesos, el 53% dels indis i el 50% dels hondurenys.

L'estudi de la Càtedra Repsol també revela que la distribució de la població estrangera segons la seva procedència mostra diferències importants per comarques. El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les úniques comarques on els llationamericans són majoria. A la resta de Catalunya, ho són els ciutadans d'origen africà i europeu. Els africans tenen major presència en les comarques més poblades com el Gironès (9,2%), el Baix Empordà (9,1%) i Osona (8,5%). En canvi, els europeus es concentren a les menys poblades: Segarra (15,7%), Montsià (14,2%), Alt Empordà (12,4%), Terra Alta (11,4%) i el Baix Ebre (11,3%)

A nivell municipal, Guissona, a la Segarra, té la major presència d'estrangers de tot Catalunya, un 50,6% de la població segons les dades del 2012, que són les darrers disponibles a l'Idescat. La segueixen Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà), amb el 50,1%, i Salt (el Gironès), amb un 42,5%. Només hi ha 13 municipis sense estrangers en el padró, tots ells de menys de 300 habitants: Sant Julià de Cerdanyola (el Berguedà), Santa Cecília de Voltregà (Osona), Castellar del Riu (el Berguedà), Montclar (el Berguedà), Sant Agustí de Lluçanès (Osona), Gisclareny (el Berguedà), Sant Jaume de Fontanyà (el Berguedà), Llobera (el Solsonès), Castellar de la Ribera (el Solsonès), Fulleda (les Garrigues), Montornès de Segarra (la Segarra), Tiurana (la Noguea) i Savallà del Comtat (la Conca de Barberà).