La Diputació de Girona ha col·laborat amb l'autor i l'editorial Blume perquè el llibre tingui també una edició en llengua catalana. A més, la Casa de Cultura preveu inaugurar una exposició sobre l'obra fotogràfica recollida al llibre, la tardor de l'any que ve.

 

Gervasio Sánchez ha vingut a Girona acompanyat de dos dels protagonistes del seu llibre, un jove cambodjà i un altre colombià que van patir mutilacions a causa de les mines. El fotoperiodista ha explicat el perquè del llibre i com va conèixer alguns dels protagonistes del recull fotogràfic.

 

L'obra apropa al lector a les vides dels mutilats de guerra a causa de les mines antipersones a escenaris de guerra de Cambodja, Angola, Bòsnia i Hercegovina, El Salvador, Afganistan, Moçambic, Nicaragua, al Kurdistan iraquià i Colòmbia. A través d'un extens recull fotogràfic Gervasio Sánchez explica en forma d'imatges la història personal d'algunes víctimes d'aquestes mines, que ell mateix s'ha encarregat de convertir-les en 'autèntiques protagonistes' del seu llibre.'Tots els protagonistes de Vides Minades tenen nom i cognom, perquè qualsevol ésser humà (...), té una gran història per explicar', diu Gervasio Sánchez al seu llibre.

 

 

La llarga carrera de Gervasio Sánchez com a periodista gràfic sempre ha estat marcada per un especial interès pels conflictes armats internacionals i per mostrar les conseqüències devastadores que poden causar a la societat i a les vides de les persones. El novembre de l'any 2005, Gervasio Sánchez va rebre el Premi LiberPress, que atorga l'Associació LiberPress amb col·laboració amb la Diputació de Girona, i que reconeix la seva tasca a favor de la llibertat de premsa i la denúncia de les injustícies. Amb la publicació de 'Vides minades. 10 anys', l'autor ha fet un pas més en aquest sentit i ha donat a totes les fotografies un enfocament molt personal, convertint els seus protagonistes en 'símbols d'un drama universal'.

 

La mirada de Gervasio Sánchez revela els efectes que produeixen els conflictes bèl·lics a la vida de les persones d'una forma molt personal i intimista. Per exemple, l'autor explica la història Sokheurm Man, un jove de vint-i-cinc anys de Siemréab (Cambodja) que el 1996 va resultar ferit per una mina, havent-li d'amputar la cama dreta; de Joaquina Natchilombo d'Huambo (Angola), de cinquanta-dos anys, que arran de l'explosió d'una mina el 1989, li van haver d'amputar la cama esquerra i dues de les seves filles van morir en l'accident; Adis Smajic de Sarajevo, que el 1996 l'explosió d'una mina li va deixar la cara i altres parts del cos gravades amb cicatrius; Manuel Orellana, Apopa (El Salvador), que va perdre totes dues cames el 1991, Wahida Abed, Firoz Ali Alizada i Medy Ewaz Ali, de Kabul (Afganistan), Sofia Elface Fumo, de Boane (Moçambic), Justino Pérez d'Esquipulas (Nicaragua) o Fanar Sekri de Lajan (Kurdistan iraquià), tots ells mutilats de guerra o Mónica Paola Ojeda de Bucaramanga (Colòmbia), de vuit anys i Mao Rattanak de Battambang (Cambodja), de 10 anys, tots dos amb greus seqüeles a causa de l'explosió de mines terrestres.

 

Aquest és, doncs, un projecte que recull tot allò que l'autor ha anat coneixent i 'ha colpit al llarg d'aquests deu anys i que, malgrat la densitat d'experiències que es recullen en el llibre, el mateix Gervasio Sánchez considera que aquest encara no té 'un punt i final'.