L'autoria d'una signatura ha obligat a antics i actuals directius de Caixa de Girona a desfilar pels Jutjats de Girona. L'acusat és l'actual president del Girona F.C i extreballador de l'entitat financera, Josep Gusó, a qui se l'acusa de falsa denúncia per querellar-se contra un excompany de Caixa Girona, Ricard Mués, amb qui, suposadament, havien signat un document on denunciaven que a l'entitat hi havia irregularitats. Gusó ho ha negat però una prova pericial demostra que la signatura era seva. Mués ha assegurat que Gusó ho va fer i ara es retracta per les pressions de l'entitat. Un total de set testimonis han desfilat pels Jutjats, la majoria ex alts càrrecs de Caixa Girona i actual directius.

Els testimonis de més pes que aquest matí havien de presenciar-se al Jutjat finalment no han vingut perquè la defensa de Gusó no els ha citat. Es tractava d'Arcadi Calzada, expresident de l'entitat (1996-2009), Aleix Gimbernat, director general de Caixa Girona durant vint anys (1988-2008) i Tomàs Sobrequés, exconseller general de Caixa Girona, rellevat en la darrera assemblea de l'entitat. No obstant això, durant el matí han desfilat pels Jutjats de Girona fins a set alts càrrecs –antics i actuals- de l'entitat per aportar el seu testimoni en el cas. Entre ells, també hi ha el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, que en el moment dels fets treballava a una altra entitat financera, Caixa Catalunya.

Els fets es remunten al 2002. La UGT havia fet arribar a la Fiscalia de Girona unes presumptes irregularitats en operacions de Caixa de Girona. És llavors quan Gusó, que treballava al departament d'Immobles, es posa en contacte, segons Mués, amb el sindicat amb la voluntat de denunciar també aquestes presumptes operacions irregulars.

És llavors quan les versions es contraposen. Per una banda, Mués assegura que Gusó i ell es van reunir al gener del 2002 a Caldes de Malavella (Selva) per signar un document on els dos denunciaven aquests pràctiques il·lícites de l'entitat. Segons ha relatat Mués, no es van trobar a Girona 'per por que algú els veiés junts' i Gusó va estampar la seva signatura en el document sobre el capó del seu cotxe. Seguidament, els dos se'n van anar fins a la fiscalia de Girona per exposar els fets. Aquesta carta, segons Mués, l'havia redactat ell mateix juntament amb un altre membre del sindicat, Josep Maria Niubó a Barcelona.

Ara bé, la versió de Gusó és molt diferent. Aquest nega haver-se trobat amb Mués enlloc i assegura que la primera vegada que va veure aquest document va ser al juny del 2003. 'Com que jo vaig veure que allò no ho havia signat jo vaig posar una querella', ha justificat Gusó. Davant el fet que les proves pericials de cal·ligrafia determinin que la signatura és del propi Gusó, el director del Girona F.C ha explicat que sovint deixava papers en blanc amb la seva signatura sobre la seva taula i que algú en podia haver fet un mal ús, és a dir, haver agafat algun d'aquests documents per a manipular-lo.

Els diferents testimonis de l'entitat que han passat per la sala preguntats per si aquesta és una pràctica habitual han desmentit que els treballadors acostumin a deixar papers en blanc signats per si es requereix la seva autorització per alguns procediment i ells no hi són presents.

Versions contraposades

El mòbil del cas no ha quedat aclarit ja que Gusó ha assegurat que no té res ni contra Caixa Girona ni contra Mués que també ha reconegut que fins llavors la relació entre els dos era 'cordial'. Inclús ha reconegut que una vegada van anar plegats a la fiscalia a parlar amb un fiscal. 'Va ser una conversa de cortesia', ha assegurat Gusó que, per contra, ha negat haver anat mai davant la fiscalia a denunciar males praxis de Caixa Girona.

Es dóna el cas que Gusó diu que veu la carta suposadament signada per ell per primera vegada al juny del 2003, quan ell ja no treballa a l'entitat perquè estava en excedència. En el cas s'hi barreja un altre fet i és de l'afiliació sindical de Gusó. Des del sindicat asseguren que el van convertir en delegat sindical de la UGT dins Caixa Girona sense haver de passar per eleccions per tal de 'protegir-lo' si denunciava les pràctiques irregulars de Caixa Girona. Això ho han assegurat tant Ricard Mués com Josep Maria Niubó, també de la UGT, Jordi Ayala que llavors era secretari d'organització del sindicat, i també un empleat de Caixa Girona. Ara bé, durant la vista no s'ha aclarit si Gusó va ser nomenat delegat sindical abans o després de la suposada signatura de la carta.

Per altra banda, la defensa de Gusó ha recriminat a Mués que acceptés retirar una querella contra Caixa Girona –on l'acusava d'irregularitats- després de cobrar 302.000 euros de l'entitat. Caixa Girona havia acceptat pagar a Mués 57.000 euros per la violació dels drets sindicals però, finalment, aquest retirà la denúncia i va acabar cobrant 302.000 euros per acomiadament improcedent. 'Hi ha molt poques empreses que paguin una indemnització d'aquestes característiques, jo no sé què estava passant perquè jo marxo de Caixa Girona i mai més he sabut res', ha dit Gusó.

Davant la jutgessa, Mués ha assegurat que Gusó es va fer enrere en les seves pretencions de denunciar pràctiques irregulars perquè va rebre una important quantitat de diners de Caixa Girona i també 'se li van arreglar crèdits'. Una afirmació que ha desmentit el director adjunt de l'àrea de seguiment de risc de l'entitat, Josep Buixeda.

El president de la Diputació, Enric Vilert, també ha passat per la sala a petició de l'acusació particular per haver estat qui, presumptament, havia presentant Gusó i Mués. Vilert ha dit que recorda fer un cafè amb ells però que ja es coneixien abans. 'No se si se'n pot dir reunió de fer un cafè a un bar, jo no recordo el que vam parlar', ha afirmat.

Al final del judici, l'advocat de Gusó, Xavier Hors, ha demanat a la jutgessa que tingui en compte que la signatura de Gusó no només podia haver estat falsificada (fet que no s'ha demostrat perquè la pèrit ha assegurat que les traces són de Gusó) sinó que el document s'havia pogut alterar. La pèrit ha indicat que aquest supòsit no s'havia estudiat prèviament.

El judici ha quedat vist per sentència. L'advocat de Gusó n'ha demanat la seva absolució mentre que l'acusació particular i el ministeri fiscal han mantingut els càrrecs de falsa denúncia contra Gusó. A més, l'acusació particular demana una indemnització de 120.000 euros pels perjudicis causats a Ricard Mués, que des de fa anys pren ansiolítics i antidepressius derivats de la tensió i la pressió que el cas li ha generat.