Irene Rigau ha estat la veu que ha defensat els plantejaments de CiU en matèria educativa en la 'llarga travessia' de la federació nacionalista a l'oposició. Va brindar el seu suport a Ernest Maragall per aprovar amb una àmplia majoria al Parlament la primera llei d'educació del país. Però ha perseguit la gestió del Tripartit criticant els barracons, la manca de places de llars d'infants i les zones educatives creades per assignar places escolars. Rigau ha d'aclarir ara si renova o no el concert econòmic a les escoles que separen nens i nenes i refer els ponts de diàleg amb una comunitat educativa en peu de guerra. Li toca digerir, a més, la sentència que amenaça el català com a única llengua vehicular.

Bona part de la comunitat educativa ha acusat els darrers anys a Ernest Maragall d'adoptar polítiques per afavorir el sector privat del sistema educatiu. Unes polítiques que el socialista ha negat sempre però que es troben obertament representades per Irene Rigau. Un detall que cal tenir present si es té en compte que un dels objectius més complicats d'assolir per la nova consellera serà el de refer ponts amb uns sindicats que ja han convocat sis vagues a l'escola pública.

Rigau haurà de continuar ara amb el desplegament de la LEC. En aquest sentit, el concert econòmic a les escoles religioses, però especialment a les que separen nens i nenes a les aules, serà clau per tornar la pau a la comunitat educativa. Al seu favor juga la davallada del flux migratori que els darrers anys ha posat contra les cordes el sistema educatiu català.

La darrera sentència del Tribunal Suprem donant la raó a uns pares que volen que els seus fills siguin educats en castellà complica la seva presa de possessió. Rigau haurà de decidir entre acceptar les futures peticions d'altres alumnes o desobeir el dictamen del Suprem.

Irene Rigau i Oliver va néixer a Banyoles l'any 1951. Llicenciada en Psicologia ha exercit de mestre d'educació infantil i Primària a diverses poblacions de les Comarques Gironines, d'inspectora d'ensenyament i de professora a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya.

És membre del Consell d'Ensenyament des del 1980. Ha estat cap dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989), sotsdirectora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999).

Pertany al Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i va presidir la ponència segona de l'onzè congrés del partit. Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1999-2003).

Des del 2003 és diputada al Parlament de Catalunya, on exerceix de portaveu a la comissió de Educació i Universitats i de Presidenta de la Comissió d'estudi de la situació de les polítiques per a les persones amb discapacitat. Pertany al Consell Nacional de Convergència, com a Secretària d'àmbit d'Educació i Universitats de CDC. També és membre de l'executiva de CDC i del Secretariat Permanent.