La dansa ha transcorregut pels carrers que envolten l'església de San Roque, que s'han omplert d'un nombrós públic que ha seguit amb silenci la processó, tal com havien demanat els membres de la dansa de la mort presents a Guanajuato. Aquest és el primer cop que la dansa surt de l'estat espanyol. L'alcaldessa de Verges, Marta Payeró, ha manifestat 'l'orgull' que és per a una població de 1200 habitants poder participar d'un festival com el Cervantino representant a Catalunya.

 

A les nou en punt de la nit ha sonat el tambor i els deu integrants han començat el pas de la processó que ha durat gairebé 60 minuts. El silenci sepulcral als carrers, la il·luminació de les torxes i la col·locació de caragols amb oli i una metxa han fet que els carrers de Guanajuato semblessin els de Verges.

 

El públic que ha assistit a la funció ha quedat impressionat per la solemnitat de la processó i molta gent n'ha destacat la bellesa visual. Curiós ha estat el cas de una nena que al pas dels esquelets li deia a la seva mare que tenia por.

 

La dansa de la mort és una tradició popular que s'emmarca dins de la tradició de danses macabres que van proliferar per tot Europa durant l'edat mitja i a Verges es representa emmarcada dins la processó de Dijous Sant.

 

La processó la conformen deu persones, cinc adults i cinc nens, que dansent mantenint forma de creu. L'esquelet que porta la dalla, amb la inscripció llatina 'menimi parco', no perdono ningú', obre el camí i simbolitza la mort segant les vides; un altre dels esquelets adults que segueix el primer porta l'estandart on es pot llegir per un cantó 'lo temps es perdut' i per l'altre 'nemeni parco' i recorda precisament que el temps es breu; dos esquelets, nens, porten dos plats amb cendra formant els braços laterals de la creu i simbolitza que tots ens convertirem amb cendra; el darrer esquelet dansant és un nen que porta un rellotge sense agulles i simbolitza que la mort por arribar en qualsevol moment. Darrera els cinc esquelets que dansent els segueixen un adult, amb túnica i una màscara de calavera, amb un timbal que marca el ritme de la dansa i seguidament dos adults i dos nens, també amb túniques i màscara, que porten torxes i que il·luminen el camí dels dansaires.

 

El president de l'Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó, ha declarat que la decisió de participar al Cervantino 'es va prendre en assamblea' i gairebé per 'unanimitat'. I ha afegit que la dansa a Verges s'ha pogut mantenir gracies a que va passar 'a formar part de la processó'. Casabó ha declarat que 'és un honor' que des de Catalunya s'hagi contat amb ells com a element per a representar la cultura popular. Després de l'actuació Casabó ha dit que està molt satisfet i ha volgut destacar el comportament del públic mexicà del que ha dit estar 'a l'alçada' del de Verges.

 

L'alcaldessa de Verges, Marta Payeró, ha manifestat 'l'orgull' que és per a una població de 1200 habitants poder participar d'un festival com el Cervantino representant a Catalunya.

 

La dansa de la mort ha aixecat gran expectativa, tant entre els assistents al festival com entre els mitjans acreditats, i els carrers per on transcorria la processó eren plens de gom a gom. En aquest sentit el dia previ a l'actuació La dansa de la mort ocupava la portada o a les pàgines interiors de diaris, estatals i nacionals, tant importants com Reforma, Universal o el Correo. La funció

 

El director de l'institut Ramon Llull, Josep Bargalló, ha declarat que l'element de cultura tradicional catalana que 'més es podia entendre a Mèxic' era la Dansa de la mort per la 'gran relació' que té el poble mexicà amb la mort que protagonitza una de les festes més populars del país, el dia de morts, que es celebra el dos de novembre. I ha afegit que tot i que són dues formes diferents de veure la mort, la catalana i la mexicana, si 'les uneix' bona part de la simbologia.