L'alcalde de Sant Pere Pescador viatjarà la setmana vinent a Madrid acompanyat pel diputat al Congrés Francesc Canet (ERC) per demanar que l'expedient d'atermenament del riu Fuvià i del rec Sirvent no tiri endavant. Segons Jordi Martí, la intrusió de l'aigua salina no podia ser l'únic criteri que ha de prevaldre per afectar els usos fluvials com a domini públic maritimoterrestre. L'alcalde ha explicat que la proposta d'afectació del Servei Provincial de Costes en el riu Fluvià es va fer amb unes mostres quan baixava poca aigua i això suposarà que l'Estat col·loqui les fites fins allà on considera que arriba l'aigua salina i, per tant, el domini públic maritimoterrestre. En aquest tram, ha recordat, no hi haurà domini públic hidràulic i l'Agència Catalana de l'Aigua no hi serà competent. Per això, Martí  considera que  la interpretació que es fa de la Llei de Costes del 1988 als cursos del riu Fluvià i el rec Sirvent està mancada de sentit comú i en demanarà una aplicació més lògica.

 

 

La proposta d'atermenament afectarà  unes 176 finques classificades com a sòl no urbanitzable que tenen majoritàriament usos agrícoles, tot i que també té conseqüències en alguns punts concrets de sòl urbà consolidat i en sòl urbanitzable pendent de desenvolupament.  Així, segons la llei, la servitud de protecció és de vint metres per al sòl urbà consolidat, que en el cas de Sant Pere Pescador afectaria a  algunes cases del Nàutic Parc -Club Nàutic, i de 100 metres per al sòl no urbanitzable, que afectaria majoritàriament sòl d'alt valor agrícola o bé d'especial valor natural i paisatgístic com és el cas del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En el cas del sòl urbanitzable pendent de desenvolupament, l'atermenament afectaria el SUS-3 (Els Joncars, davant de l'escola) i la UA-13 (baixada a l'escorxador des del pont). Martí ha explicat que malgrat que ambdós àmbits ja preveien unes cessions d'espais lliures molt importants i l'adaptació potser serà menys problemàtica, s'intentaria fins al final que l'afectació sigui mínima. La interpretació que fa el Servei Provincial de Costes a Girona de la Llei considera que la servitud de protecció hauria de ser la mateixa que per al sòl no urbanitzable, és a dir, de 100 metres, la qual cosa suposaria que l'Ajuntament hauria de modificar aquests àmbits del PGOU per adaptar-los a la Llei de Costes.

 

 

Martí espera poder defensar la seva postura d'oposició a l'atermenament amb l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua, que es presentarà com a al·legació, tot i que existeix un precedent, el riu Ebre, que té una afectació de domini públic maritimoterrestre que arriba fins a la ciutat de Tortosa.