'El que estem fent és utilitzar la capacitat d'endeutament', ha especificat el diputat d'Hisenda Ramon Romaguera que explica que si no s'hagués fet d'aquesta manera el creixement del pressupost s'hagués situat en només un 3,4%. L'objectiu és, segons el diputat, que la corporació sigui un element més per dinamitzar l'economia ara que es preveu entrar en un perÃode de recessió econòmica provocada, sobretot, per la 'davallada acusada del sector de la construcció'. 'Entrem en un escenari de menys creixement, i la intenció és que la Diputació també serveixi per compensar el mercat', ha manifestat Romaguera.
Amb aquest augment de l'endeutament, la previsió del pressupost per al 2008 és que la Diputació de Girona se situï en un deute del 100,11%, per sota del llindar mà xim que estableix la llei, que és del 110%. Romaguera ha especificat que preveuen fer ús de l'endeutament aquests pròxims anys per equilibrar el panorama econòmic, però tenint en compte amortitzacions que permetin que la Diputació se situï en un percentatge d'entre el 96 i el 98% de deute el 2011, un nivell similar a l'actual.
Aquesta mesura s'inclou en el nou Escenari Pressupostari 2009-2011 que la sessió plenà ria extraordinà ria d'aquest dijous també ha aprovat per unanimitat i que preveu ajustar els pressupostos de l'ens a la llei general d'estabilitat pressupostà ria, que pretén comprometre tots els organismes públics perquè les polÃtiques de pressupostos de cadascun siguin una eina en el marc de la polÃtica general.
Davant la conjuntura econòmica que es preveu amb una disminució del creixement del Producte Interior Brut (PIB) i la davallada en el sector de la construcció, Romaguera ha afirmat que 'és bo que la Diputació utilitzi l'endeutament en moments que l'economia va a la baixa'.
A més, el diputat també ha concretat que en els pròxims quatre anys seran el 2008 i el 2009 els 'anys més crÃtics' i que, per això, l'ens ha de destinar més diners principalment a inversió real i finançament. De fet, el pressupost del 2008 estableix que es destinin 78 milions d'euros, el 57,8%, a subvencions i 15 milions d'euros, l'11,6% a inversions reals.
La vicepresident de la Diputació de Girona, Maria Teresa Ferrés, ha establert un decà leg amb les principals lÃnies d'inversió que preveu la corporació per a l'any 2008. Finançar el SAF, la nova lÃnia de l'organisme autònom XALOC, i dotar de la partida de 10,2 MEUR el DipSalut són dues de les prioritats que ha establert Ferrés.
Una tercer directriu seria augmentar el pressupost de l'à rea de promoció econòmica per fomentar l'ocupació, les noves tecnologies i el suport a la innovació i la competitivitat. Un altre dels objectius és fomentar la construcció, el manteniment i la gestió d'infraestructures o subvencionar projectes en Medi Ambient o equipaments esportius. La promoció cultural, les polÃtiques socials són altres de les lÃnies principals.
A més, Ferrés ha establert com a novetats la creació del programa municipals d'accés a l'habitatge que pretén assessorar els ajuntaments que hagin de construir pisos de protecció oficial o el desplegament de les polÃtiques de gènere entre homes i dones amb la incorporació de 15 agents distribuïts pel territori, un programa que es fa en col·laboració amb el Govern de la Generalitat. Aquest decà leg finalitza amb l'impuls que es vol donar a l'aeroport de Girona Costa Brava.
Malgrat aquest full de ruta que ha establert el govern de la Diputació de Girona format per ERC i el PSC, el portaveu de l'oposició, Jaume Torramadé, ha afirmat que el seu grup ha vist amb 'certa indignació' com, segons ell, l'actual equip de govern ha presentat un pressupost 'que el podrÃem haver signat nosaltres'.
Per això ha afirmat que el seu vot ha estat favorable perquè consideren que és un 'bon pressupost'. 'Una cosa és dir el que es pot fer estant a l'oposició i l'altra conèixer-ho des de dins, podem dir que us heu fet grans al govern', ha argumentat Torramadé que també ha criticat que el pressupost per al 2008 'és poc agosarat'.
El pressupost per à rees
Per à rees, el pressupost destina 42 MEUR, el 31,1%, a Cooperació Municipal. El 19,1%, 26 MEUR, a l'à rea de Règim Intern i Hisenda, el 14,2%, 19,4 MEUR, a Ãrgans de Govern i a l'à rea de Cultura i Acció Social. El 17%, 23 MEUR, a Acció Territorial i el 4,4%, 6 MEUR, a Promoció Econòmica i Noves Tecnologies.
