La reserva marina de les illes Formigues i Palamós serà la primera de tot l'Estat que no tindrà una àrea de protecció integral. Sí que hi haurà, però, dues zones amb usos restringits: l'entorn de l'arxipèlag de les Formigues i la zona del cap de Sant Sebastià i els Ullastres. En aquests espais, l'Estat hi permetrà navegar -amb restriccions- i que es facin immersions subaquàtiques, a conseqüència de l'atractiu turístic que té aquesta part del Baix Empordà. La futura reserva marina, que es preveu que sigui realitat en un any, abastarà inicialment 3.667 hectàrees compreses entre la platja de Belladona, a Calonge, i Tamariu, a Palafrugell.

La futura reserva marina de les illes Formigues i Palamós abastarà inicialment el litoral de Palafrugell, Palamós i Calonge. L'àmbit de protecció s'estendrà en una franja de 0,7 milles d'amplada i arribarà fins als 65 metres de fondària. El director general de Recursos Pesquers del Ministeri, Fernando Curcio, ressalta que, en total, es protegiran 3.667 hectàrees.

La futura reserva però tindrà una especificitat respecte a totes les que ja existeixen al litoral estatal. I és que, per primer cop, no hi haurà una àrea de protecció integral. 'A la resta de les deu reserves marines que hi ha a l'Estat sempre establim una zona de protecció integral, on es prohibeix qualsevol tipus d'activitat excepte els estudis científics', indica Curcio. I afegeix: 'A Palamós, però, a conseqüència de la importància del turisme, no farem cap zona d'aquestes característiques'.

L'Estat sí que establirà, però, dues àrees amb usos restringits. Aquestes englobaran l'entorn de les illes Formigues, i del cap de Sant Sebastià i els Ullastres. 'Aquí no hi permetrem la pesca, però sí que s'hi portin a terme immersions lúdiques i determinades navegacions que no afectin el fons marítim', ha explicat el director general.

Un cop es constitueixi la reserva marina, l'Estat vetllarà perquè es compleixin aquestes restriccions. Per això, embarcacions de vigilància navegaran per aquestes àrees controlant les activitats que s'hi porten a terme.

Realitat a l'estiu del 2010

La intenció del Ministeri és que l'estiu de l'any vinent la futura reserva marina ja sigui una realitat. A partir del setembre, es començaran a portar a terme reunions amb els sectors i ajuntaments implicats -ja n'hi ha hagut una amb els pescadors professionals- per explicar-los el projecte.

La voluntat és que al novembre ja hi hagi sobre la taula l'esborrany de l'ordre ministerial que permetrà crear la reserva de les illes Formigues i Palamós. Després, s'entrarà en fase d'al·legacions i, finalment, es constituirà la reserva marina.

El director general ha avançat que l'Estat ja té una proposta -molt preliminar- del pla d'usos de la reserva, que caldrà debatre amb el territori. 'Calculem que, a la zona que no serà d'usos restringits, la pesca recreativa es permetrà un màxim de quatre dies; pel que fa a la pesca professional, l'arrossegament quedarà prohibit', ha declarat Curcio.

Sant Feliu i Begur, en una altra fase

Tot i que tant Sant Feliu de Guíxols com Begur han manifestat la voluntat que se'ls inclogui dins l'àmbit de la reserva, això no es portarà a terme fins a una segona fase. 'Això es deu a què els estudis cartogràfics, científics, socials i tècnics que hem fet des del Ministeri no han arribat encara a aquesta àrea; però la nostra intenció és incloure aquests dos municipis', indica Fernando Curcio.

Serà aleshores, també, quan Platja d'Aro haurà de decidir si forma part de la futura reserva marina. En un principi, el municipi ho ha descartat, tot i que si l'àmbit de protecció s'estén fins a Sant Feliu de Guíxols també quedarà afectat.

El territori, content

El director general de Recursos Pesquers ha donat a conèixer aquesta delimitació en una reunió que ha mantingut a Palamós amb els ajuntaments, els pescadors i els sectors implicats. A la trobada, on hi ha assistit també el director general de Pesca, Martí Sans, la Generalitat s'ha ofert per fer de mediadora durant la negociació.

A la sortida de la reunió, els sectors s'han mostrat satisfets amb la proposta de l'Estat. El patró major de la confraria de Palamós, Francesc Benaiges, ha ressaltat que des del sector 's'és conscient que s'haurà de deixar de pescar en determinades zones, però que això contribuirà a què hi hagi espècies que es regenerin'.

Per part del Fòrum Social del Litoral Gironí, un dels sectors que s'havien mostrat crítics amb la nova reserva, també se n'ha fet una valoració positiva. El seu portaveu, Jordi Roches, ha indicat que no s'esperaven aquest plantejament, i que els ha sorprès. 'Per també estem a l'expectativa de veure com es desenvolupen les propostes i la resolució', ha indicat.  Des del Fòrum també es valora positivament que l'àmbit de la futura reserva no inclogui la zona de plat