Segons ha afirmat, el Govern haurà de mantenir-se 'ferm' i aplicar mesures perquè millori la situació d'extrema sequera. El mà xim representant de l'ACA ha parlat de millorar l'eficiència de les xarxes hidrà uliques per estalviar aigua i també ha apuntat com a noves fonts d'adquisició d'aigua la dessalinització d'aigua marina i compartir l'aigua de les conques internes i també de l'Ebre. No obstant això, Hernà ndez s'ha excusat que aquest darrer punt 'no està a les seves mans' i que caldrà 'trencar el cercle' perquè es pugui 'jugar amb tota l'aigua que hi ha a Catalunya'.
El director de l'ACA ha pronunciat una conferència organitzada per la Cambra de Comerç de Girona, davant d'un auditori farcit de representant de comunitats de regants i de membres del Govern a Girona. Hernà ndez ha començat reclamant unitat en el tema de l'aigua i ha dit que la sequera ha posat de manifest les febleses de 'l'administració, de les xarxes d'abastament i de les persones'. 'Som un sol paÃs i hem de poder parlar d'aigua sense por, sense activar la confrontació', ha etzibat Hernà ndez als regants gironins. Abans d'entrar a la sala, el director de l'ACA també ha llençat un missatge similars als regants de Tarragona i els ha dit que han de ser solidaris amb els cinc milions d'habitants de Barcelona.
'Si cadascú parla de l'aigua des del seu tros de paÃs no ens en sortirem', ha dit Hernà ndez que ha reconegut que les mesures per millorar la quantitat d'aigua disponible s'estan activant en el 'pitjor moment', quan els rius 'pateixen més estrés'.
Durant la conferència, Hernà ndez ha parlat de solucions i ha dit que aquesta no recau en una única iniciativa i que calen 'solucions mixtes'. 'Algú defensa una solució única, com la dessalinització o el transvasament del Roine, però no n'hi ha', ha dit el mà xim representant de l'ACA. Per una banda, Hernà ndez creu que la solució passa primer per fer més eficients les xarxes, fomentar les polÃtiques d'estalvi, recuperar els aqüÃfers i reutilitzar les aigües residuals.
En l'últim capÃtol, Hernà ndez ha situat els nous recursos per crear aigua. Per una banda, ha parlat de dessalinització i, per l'altra, de transvasaments. Segons Hernà ndez, l'Ebre i el Segre ja han donat la seva negativa a acceptar un transvasament i el Roine és una opció que 'no és rà pida i que depèn de dos governs'. Per això, el director de l'ACA ha afirmat que les mesures complementà ries que han impulsat aporten un nivell d'aigua equivalent al que vindria del Roine i que, segons els cà lculs de l'ACA, arribaria en un mÃnim de deu anys.
En la planificació de l'ACA, Hernà ndez ha dit que en 2012 hauran aconseguit aportar 300 hm³ provinents de nous recursos i que garantiran que els rius tornin al seu cabal ecològic fins al 2025.
La situació del Ter
Un cop acabada la intervenció de Manel Hernà ndez, alguns membres de comunitats de regants han recriminat al director de l'ACA que el Ter estigui sotmès a un 'gran estrés hÃdric' i tingui 'l'exclusiva d'abastament a Barcelona', que no es garanteixi ni aigua per regar aquest estiu i també s'han mostrat recelosos sobre el retorn de l'aigua al Ter.
Hernà ndez ha dit que la conferència d'aquest dimarts no servirà 'per arreglar tots els problemes'. Ara bé, ha dit que cal modernitzar els sistemes de rec per fer-los més eficients i aixà millorar la situació dels regants. Pel què fa a trobar noves conques que aportin aigua a Barcelona, Hernà ndez ha dit que la resposta l'ha de tenir el Govern i no només la pròpia ACA (la gestió de l'Ebre és compartida amb l'estat espanyol).
En referència al retorn de l'aigua del Ter, Hernà ndez no ha garantit que aquesta sigui total. 'No seré jo qui digui que el retorn no ha de ser total, però no es pot negar allò que cada conca pot donar', ha dit als regants que ha aplaudit cada pregunta que ha plantejat algun dels seus companys però que, en canvi, no han aplaudit el final de la conferència.
