L'auto de l'Audiència ressalta que l'acusat, Juan Antonio C.M., té un 'arrelament familiar, laboral i econòmic' prou fort a la Cellera de Ter (Selva) per 'mitigar' el risc de fugida. El tribunal admet que la decisió pot ser incomprensa per a la societat però concreta que a l'hora de prendre-la s'ha basat en arguments jurídics i no en l'alarma social.
L'apunyalament al bar Núria de Girona, situat a la plaça Poeta Marquina de la ciutat, va tenir lloc el 22 de juliol passat. Un dels directius del grup Boira va comunicar a l'encarregat de torn, Juan Antonio C.M., que estava despatxat perquè suposadament havia agafat diners de la caixa. La reacció del treballador va ser ràpida i fulminant: va anar fins a la cuina, va agafar un ganivet de grans dimensions i va enfonsar-lo quatre vegades al cos de la víctima.
Els Mossos d'Esquadra van detenir l'agressor i, després de passar a disposició judicial, el Jutjat d'Instrucció Número 4 de Girona va resoldre deixar-lo en llibertat amb càrrecs. El ministeri fiscal i les acusacions particulars van recórrer la decisió del jutjat i van presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència de Girona. El fiscal sostenia que la gravetat del delicte que s'imputa a l'acusat (temptativa d'homicidi) feia necessari que es dictés la presó provisional, per evitar el risc de fugida.
Les acusacions, per la seva banda, s'adherien a la petició del fiscal i ampliaven la demanda amb dos riscos més per justificar l'empresonament: el fet que l'acusat pogués tornar a delinquir, i que durant la instrucció del procés tractés d'influir sobre els testimonis de l'agressió. La Secció Tercera de l'Audiència de Girona, a l'hora de valorar el recurs, però, no ha tingut en compte la petició de les acusacions perquè 'aquests dos riscos no s'han estimat ni per part del jutjat ni per part del ministeri fiscal'.
Així, la magistrada Fátima Ramírez ponent de l'auto de l'Audiència- centra la resolució del recurs en concloure si hi ha risc o no de fugida per part de l'acusat. Tot i que el tribunal admet 'la gravetat del delicte', ressalta també que la decisió d'enviar l'acusat a presó s'ha de posar en relació 'amb les seves característiques personals', com l'arrelament al territori, la situació laboral i familiar, i els mitjans econòmics de què disposa.
Mantenir la llibertat
És en aquest punt, quan l'Audiència conclou que José Antonio C.M. no tractarà de fugir durant la instrucció del procés, perquè la documentació que va aportar evidencia que l'acusat 'té arrelament personal, social, familiar i econòmic' al territori. L'auto de la Secció Tercera enumera els factors que porten a concloure aquest punt, fet que fa mantenir la situació de llibertat provisional del processat.
El text indica que José Antonio C.M. té un domicili 'fixe i estable' a la Cellera de Ter, que porta nou anys pagant-ne la hipoteca, que els seus pares viuen al mateix poble, que està vinculat amb entitats del municipi (futbol, bàsquet i comissió de festes) i que té 'una dilatada vida laboral de 20 anys, un mes i quinze dies'.
A més, l'auto sosté que des del 4 d'agost passat, l'acusat està treballant en una altra empresa. Tots aquests factors, units al fet que José Antonio C.M. no disposa de prou recursos econòmics per establir-se en un altre país, fan que la magistrada resolgui mantenir-li la situació de llibertat condicional i desestimar el recurs d'apel·lació.
Això sí, l'auto de l'Audiència remarca que, a l'hora de prendre la decisió, 'l'alarma social s'ha eliminat com a fonament per acordar la presó provisional'. Així, la Secció Tercera indica que encara que resulti 'comprensible que la societat civil no entengui' la decisió, 'jurídicament' no hi ha motius per concloure que existeix el risc de fugida.
