MANIFEST
El pensament republicanista constitueix un llegat cívic, cultural i polític (molt més viu que el que alguns sectors dominants voldrien) d'importància cabdal ara i arreu. En el transcurs dels dos darrers segles ha estat especialment influent al nostre país. Més concretament, l’esdevenir històric de les comarques gironines resulta del tot indestriable del republicanisme federal, democràtic, obrerista i catalanista. Un moviment prou característic, original i ric en aportacions personals i experiències polítiques, socials, culturals i educatives.
És el republicanisme que defensa la república democràtica com a forma genuïna de govern i gestió dels afers públics (res pública) per part del poble. Que sempre s'oposa a qualsevol limitació respecte a la igualtat de drets i al dret de decidir del poble. Que, en conseqüència, s’oposa també als principis monàrquics (absolutistes o “constitucionals”) que impliquen institucions i autoritats que pel seu caràcter singular, militar i hereditari, escapen –en major o menor grau- al control democràtic del poble.
Es tracta d’un republicanisme implicat i imbricat, des dels seus inicis, amb el moviment obrer, perquè de bon començament és conscient que no és pot assolir una societat plenament lliure, igualitària i solidària sense la lluita per a fer efectius els drets socials i polítics de totes les persones i en especial els de les classes treballadores i d'altres sectors socials víctimes de qualsevol mena d'explotació, opressió, discriminació o marginació.
Es tracta, també, del republicanisme federal que entén la federació com el procés de lliure associació i relació (sobre la base del dret d'autodeterminació o de lliure decisió col·lectiva) de les unitats bàsiques d'agrupació humana (municipis i comarques). Que defensa les realitats nacionals (en el segle XIX en deien regionals) basades en la llengua, la cultura, el dret i el llegat històric i les considera definitòries per a la constitució d'estats lliures integrats en una estructura federal republicana de vocació internacionalista (primer a l'àmbit ibèric i desprès a l'àmbit europeuI) i superadora del centralisme opressor de les velles monarquies.
Amb la sublevació, la dictadura i la repressió franquistes, i les greus limitacions imposades a la transició política posterior, una pesada llosa ha aconseguit fer quasi invisible aquest llegat republicanista que és essencial per a poder aclarir quines són les bases de les idees i moviments de progrés posteriors. Uns moviments que massa sovint es presenten orfes de tota referència arrelada al país i a la seva història.
Cal recuperar i actualitzar aquestes aportacions; i és per aquest motiu, i amb aquest objectiu, que les persones sotasignades ens proposem donar suport i/o promoure una nova associació que durà per nom "APLEC REPUBLICANISTA CATALÀ". És la voluntat dels promotors i promotores d’aquesta nova associació que pugui treballar en col·laboració amb altres associacions, entitats o institucions que participin d’aquests valors i n’assumeixin els mateixos objectius.
LLUÍS BOSCH-MARTÍ (artista-pintor), ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA (escriptora), JOSEP CLARA (professor història contemporània UdG), PERE CORNELLÀ (professor didàctica història UdG), JAUME FABRE (historiador i periodista) ORIOL FARRÉS (professor filosofia UdG), MIRÈIA FILLOL (biòloga investigadora UdG), ANTONI LECHA (Casal Independentista El Forn), SALOMÓ MARQUÈS (professor història educació UdG), SEBASTIÀ PARRA (mestre), FRANCESC XAVIER PAUNERO (professor geografia humana UdG), ANNA PUJOLÀS (mestra), MONTSERRAT PUMAROLA (Fons Bibliogràfic Francesc Ferrer i Gironès), ELISABET PUNSET (estudiant UdG), JOSEP SAGUER (Memorial Isabel Vila), LLUC SALELLAS (politòleg i patró de la Fundació Sebastià Salellas), LLUÍS SALES (investigador UdG), JOAN SIBILL (ADAC-Ateneu d'Acció Cultural), JORDI TEROL (ADAC), GUILLEM TERRIBAS (llibreter), JOSEP-MARIA TERRICABRAS (professor filosofia UdG), ISIDRE VICENS (artista-pintor) ....
