Els alcaldes de Lleida, Àngel Ros, i de Sabadell, Manuel Bustos, encapçalen un rànquing sobre els batlles més ben valorats d'Espanya, en segona i dinovena posició respectivament. En les posicions més relegades s'hi troben els alcaldes de Barcelona, Jordi Hereu (67è), i el de Badalona, Jordi Serra (68è), mentre que l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, es troba en la pitjor posició entre els catalans, en el 72è lloc. L'informe es basa en les 81 ciutats estatals de major població i també es valoren aspectes com la gestió de l'ajuntament, en què Lleida està en el vuitè lloc, Girona en el vintè i Sabadell en el número 23.
La tercera edició de l'estudi Merco Ciutat, en què 9.100 persones opinen via telefònica sobre les 81 grans urbs espanyoles inclou onze ciutats catalanes, totes governades per alcaldes socialistes. La valoració dels polítics es fa tenint en compte qüestions com la capacitat de comunicació, la honradesa, el lideratge, la defensa dels interessos de la ciutat, la proximitat als ciutadans o la capacitat de gestió.
Sobre aquests paràmetres, en la millor posició hi ha l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que queda en quart lloc en un informe que lidera l'alcalde de Ceuta, Juan Jesús Vivas, del PP. En el número 19, hi ha l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i en el 32 l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans.
Cinc llocs més enrere es troba el batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i en 44a posició el de Terrassa, Pere Navarro. Els alcaldes de Reus, Lluís Miquel Pérez, de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i de Mataró, Joan Antoni Baron, estan situats en les situacions número 50, 55 i 56.
Segons l'enquesta, els alcaldes pitjors valorats són els de Barcelona, Jordi Hereu, que ocupa el lloc 67, seguit del de Badalona, Jordi Serra, en el número 68, i de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que ocupa la pitjor posició en el número 72, just un any després de rellevar Bartomeu Muñoz, imputat en el cas Pretòria.
En la valoració de la gestió de l'ajuntament tenint en compte les àrees de cultura, el manteniment de les zones verdes, la promoció de l'esport, la neteja, els serveis socials, la seguretat ciutadana, l'habitatge o el trànsit, Lleida està en 8è lloc, Girona en 20è, Sabadell en la posició 23 i Reus en la 37, mentre que Terrassa en el número 38.
A banda de valorar els alcaldes, l'informe també valora les millors ciutats, no només tenint en compte l'opinió ciutadana, sinó també la d'experts en temes com la sostenibilitat, la mobilitat la competitivitat o l'excel·lència, i indicadors econòmics, culturals o demogràfics. En aquest apartat, Madrid és la capdavantera, mentre que Barcelona és la segona més ben posicionada.
Pel que fa a la resta de catalanes, en el número 21 hi ha Lleida, en el 27 Tarragona i en el 35 Girona. Pel que fa a Sabadell està en la 38a posició, Mataró en la 50a i l'Hospitalet de Llobregat en la 62a. Més enrere queden Badalona (65), terrassa (72), Reus (73) i Santa Coloma de Gramenet novament és la pitjor situada, en el lloc 78.
Quan l'informe passa a valorar aspectes més concrets de les ciutats i ho delimita en les 10 més capdavanteres d'Espanya, només Barcelona hi té cabuda. En el rànquing de les millors ciutats per estudiar, Barcelona està en segon lloc, després de Madrid.
En la llista de millors ciutats per treballar i per fer negocis, Barcelona conserva la segona posició, també després de la capital espanyola. Posició que la capital catalana escala fins al primer lloc del pòdium en el cas de millor ciutat per visitar, per davant de Madrid.
Barcelona també és vista una bona ciutat per divertir-se, en segon lloc després de Madrid. En canvi, no figura a la llista quan es tracta de valorar les millors ciutats per viure, on lideren Logroño, Bilbao i Zaragoza, per aquest ordre
