'Plovia molt, feia fred i teníem l'aviació que ens amenaçava amb els bombardejos', ha recordat la Montserrat Julio, un dels testimonis de la retirada, que ha arribat a Portbou juntament amb 260 persones més gràcies al 'Tren de l'Exili', que ha sortit de Barcelona a les 8.25 hores i ha arribat a les 10.26, 10 minuts abans del previst, a l'última estació catalana.
En aquest viatge simbòlic s'hi ha aplegat una nodrida representació de les entitats de recuperació de la memòria històrica, polítics, membres de la societat civil i deu testimonis, ja entre els 75 i els 90 anys d'edat, que varen patir l'exili en la seva pròpia pell. Un cop a l'andana de l'estació i després d'un breu esmorzar, la majoria de presents ha iniciat el camí cap al coll de Belitres, 180 metres de desnivell en uns tres quilòmetres, que l'any 1939 significava l'últim tram a superar pels milers i milers d'exiliats. 'Pensin vostès que més de mig milió de persones varen passar la frontera aquells dies i unes 100.000 ho varen fer pel coll de Belitres', ha comentat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.
'Des del Govern hem volgut que aquest fet no s'oblidi, per això inaugurem dalt el coll un memorial format per quatre monòlits amb panells informatius i fotografies de Manuel Moros (París 1898, Banyuls de la Marenda, 1975) d'aquells dramàtics dies de febrer de 1939', ha continuat Saura, que ha assenyalat que la tasca del Memorial Democràtic continuarà properament amb la instal·lació de més de 30 senyalitzacions a 17 municipis de l'Alt Empordà. 'A més, es tracta d'un acte carregat de simbolisme per la presència de persones que 70 anys varen agafar aquest mateix camí de l'exili, com també el de coll de Manrella, coll de Lli o coll d'Ares', ha enumerat el conseller d'Interior.
'Un record que, segons diu la gent, arriba tard però que finalment arriba. Un homenatge públic a totes les persones que amb el fet del seu exili ens han permès la democràcia i les llibertats que gaudim nosaltres avui', ha reiterat Saura, que ha estat acompanyat pel secretari general d'Interior, Joan Boada; el delegat del Govern, Jordi Martinoy; el subdelegat del govern de l'Estat, Francesc-Francisco Busquets; i l'alcalde de Portbou, Antoni Vega. 'A més, l'acte d'aquest dissabte no es tracta només d'una mirada al passat sinó també al futur perquè cal recordar que en l'actualitat hi ha més de 10 milions d'exiliats i 13 milions de desplaçats que pateixen una situació similar a la que varen sofrir familiars, avis i avantpassats nostres', ha finalitzat el conseller.
Dalt el coll de Belitres, poca cosa queda d'aquella època i només es manté en peu, amb més pena que glòria, una petita duana que acumula deteriorament i brutícia. 'La frontera estava tancada i varem haver de passar d'amagat per la muntanya i baixar al Voló', ha comentat la Montserrat Julio, que l'any 39 tenia 9 anys. 'Allí, ens varem separar del pare. Les criatures i les dones a refugis i els homes, a camps de concentració a les platges d'Argelers o Barcarès', ha comentat Julio. 'Molt trist, molt dramàtic però les coses es van arreglar aviat per a la nostra família. Varem tenir una sort especial', ha puntualitzat aquesta exiliada natural de Mataró.
'Varem tenir la sort de poder pujar a bord del Winnipeg, el vaixell flectat per Pablo Neruda, i agafar direcció Xile', ha comentat la Montserrat. 'Varem arribar a Valparaíso justament el dia que esclatava la 2a Guerra Mundial', ha puntualitzat Julio, que ha aprofitat l'ocasió per parlar amb d'altres exiliats catalans i espanyols. 'He conversat amb altra gent que no va tenir tanta sort com nosaltres. Una senyora, per exemple, m'ha explicat que el seu pare va morir a Mauthausen i quantitat de coses terribles', ha lamentat aquesta testimoni de l'exili, que va viure 18 anys a Xile, on va estudiar i iniciar la seva carrera d'actriu. L'any 1961 va tornar a Barcelona.
