'Amb l'ajut del Departament de Medi Ambient retirarem els nombrosos 'morts' que s'han dipositat al llarg dels últims 40 anys al fons marí de Cala Montgó i que malmeten una important praderia de posidònia. I, gràcies a una subvenció de la Generalitat, els substituirem per fondejos ecològics', ha confirmat l'alcalde de la població, Josep Maria Rufí, durant la presentació de trobada de la Xarxa Posimed.
Aquesta iniciativa, liderada per l'Institut d'Ecologia Litoral del País Valencià, reuneix les diferents xarxes de control de l'estat dels herbassars de fanerògames repartides per les diferents comunitats autònomes del Mediterrani (Catalunya, País Valencià, Balears, Múrcia, Andalusia i Melilla). Després de dues trobades a Alacant i Menorca, tècnics i responsables de la xarxa Posimed han organitzat una tercera trobada aquest cap de setmana a l'Estartit per tal de comprovar 'in situ' l'estat de les praderies de posidònia a la zona i intercanviar les diferents metodologies de mostreig i conservació d'aquests herbassars de gran valor ecològic. 'De fet, l'Estartit és un punt de referència en la política de preservació del medi marí', ha assegurat el director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans.
'Aquí, comptem amb les reserva marina de les Illes Medes i amb dues estacions de control de fanerògames', ha continuat Sans, que ha destacat la importància de la posidònia per tal de mantenir l'ecosistema marí local. Les fanerògames són plantes exclusives del Mediterrani i constitueixen un hàbitat molt complex i ric, ja que molts animals i algues hi troben aliment, refugi i esdevenen un lloc ideal per a la reproducció de moltes espècies d'interès pesquer. La principal amenaça de les praderies de posidònia recau en el fondeig indiscriminat que practiquen moltes embarcacions d'esbarjo i professionals, amb àncores i pesos 'morts' que malmeten els herbassars i arrenquen part d'aquest ecosistema.
Per tal d'evitar això, des de l'any 1994 hi ha una Xarxa de Vigilància de la Posidònia a Catalunya i any rere any s'han anat incrementant les accions de conscienciació per tal de demanar un fondeig respectuós amb la posidònia. Enguany, les accions es varen centrar amb el repartiment de díptics informatius amb diverses recomanacions sobre com fondejar la barca sense malmetre els herbassars en tots els ports esportius del litoral català, des de Portbou fins a les Cases d'Alcanar. 'La campanya ha anat bé, els 2.000 díptics es varen repartir i han tingut una receptivitat molt bona', ha assenyalat el director general de Pesca i Acció Marítima.
'La gent ho entén, la campanya creiem que ha estat positiva i veure'm els seus efectes en el futur', ha comentat Sans, que ha reconegut que l'únic inconvenient és que només s'hagin editat els díptics en català, tot i que moltes de les embarcacions recreatives d'Alt i Baix Empordà són de gent de nacionalitat francesa, italiana o alemanya. 'L'any que ve ho intentarem fer amb més idiomes. Però també s'ha de dir que els fulletons eren ben clars, comprensibles i visuals. I la gent ja entenia perfectament que les recomanacions de fondeig responsable eren per no malmetre la posidònia', ha afirmat el director general de Pesca i Acció Marítima, que ha avançat que de cara a l'any 2010 es vol reforçar la xarxa de voluntaris que vigilen l'estat de la posidònia.
'Volem fer una xarxa global catalana on hi pugui intervenir i ajudar més gent, bussejadors, etcètera. En els darrers anys, les fanerògames es mantenen estables a la Costa Brava i la Costa Daurada però hem d'estar atents i mirar no només de conservar-les sinó de recuperar-les en els llocs que han desaparegut', ha finalitzat Sans.
