La cambra, que està ben conservada, destaca perquè no té cap zona de banys a tocar. 'Es tracta d'una troballa que confirma la riquesa de la vila, perquè només els propietaris més rics se les podien permetre', indica l'arqueòleg Lluís Palahí. Durant aquesta campanya s'han excavat sis estances, situades al voltant de les restes d'una font monumental, en dues de les quals s'han trobat mosaics geomètrics.

Les restes de la vila romana es van descobrir durant els anys 70, arran de la construcció de diversos blocs de pisos a la zona del pla de l'Horta de Sarrià de Ter. L'any passat es va portar a terme la primera campanya d'excavacions a les restes, en el marc del projecte per estudiar les traces de l'antiga Gerunda.

La campanya va permetre posar al descobert les restes d'una antiga font monumental -o nimfeu- que ocupava part del pati principal. Aquest 2009, els arqueòlegs s'han centrat a excavar les estances que envoltaven el pati. En total, n'han posat sis al descobert, entre les quals destaquen dos menjadors (amb el terra de mosaic) i una sala circular amb un sistema de calefacció subterrani.

La sala, que es coneix amb el nom d'hipocaust, s'hauria construït durant el segle II dC. Segons explica el director de l'excavació, Lluís Palahí, la troballa destaca perquè al seu voltant no té associada cap zona de banys. 'Ens pensàvem que al seu voltant hi hauria una banyera o una piscina, però no ha estat així', indica.

Això ha portat els arqueòlegs a concloure que es tracta d'una sala que el propietari feia servir durant els mesos d'hivern per descansar o rebre visites. 'L'estança estava coberta per un paviment, que tenia una càmera d'aire a sota amb una entrada a un forn proper, a través del qual rebia l'escalfor', explica Palahí.

Els arqueòlegs indiquen que la troballa de l'hipocaust permet concloure que la vila romana del Pla de l'Horta pertanyia a un propietari ric. 'Alimentar un hipocaust és car, perquè cal combustible i manteniment; per això, permetre's el luxe de calefactar més sales estava a l'abast dels qui tenien més recursos', explica Lluís Palahí.

A les comarques gironines, una altra vila romana on es va trobar una sala d'aquestes característiques és a la dels Ametllers de Tossa de Mar (Selva). En aquest cas, es tractava de tot un menjador.

Estendre's més enllà dels límits

A Sarrià de Ter, a més d'aquest hipocaust en bon estat de conservació, la campanya arqueològica n'ha trobat un altre -en aquest cas, molt malmès- en un altre extrem de la vila. El director de l'excavació ressalta que la campanya d'aquest any també ha permès concloure que la vila del Pla de l'Horta 's'estenia més enllà de la finca on es troba l'excavació'.

'Tot i que la superfície que hem excavat és superior als 800 metres, ens trobem en una part molt petita del què ocupava la vila', ressalta Palahí. 'El que és més destacat d'aquestes restes és l'estat que presenten de conservació; estem acostumats a treballar amb murs de dos pams d'alçada, però aquí arriben fins al metre i mig, fet que farà més fàcil la tasca de conservació i museïtzació', conclou l'arqueòleg.

Es creu que la vida de la vila romana de Sarrià de ter abraça des del segle I aC fins ben bé al segle VI i VII dC. Durant la campanya, s'han trobat diverses reformes que evidencien que la vida útil del lloc va ser extensa i la vila va tenir una llarga pervivència.