L'autor va explicar que en el llibre ha tractat de reflectir totes les personalitats que es poden trobar en una comissaria, i que només el personatge de ficció del sergent Francesc Montagut 'Monty' està inspirat en un policia real, el sergent Francesc Minobis, que va morir l'any 2001.
En aquest sentit Eduard Pascual va destacar que el llibre és un 'homenatge personal' a aquest mosso, que va dirigir una unitat d'investigació, i va portar molts casos sent 'un referent' pels seus companys. 'Còdex 10' narra alguns d'aquests casos traspassant la realitat a la ficció. Pascual també va explicar que algunes investigacions van succeir quan Minobis ja havia mort ja que no ha seguit un ordre cronològic. L'autor també va destacar que la unitat d'investigació és el fil argumental de les deu històries que composen el llibre, i que volia fugir del detectiu que treballa sol, com es veu en altres novel·les i pel·lícules, per insistir en què la feina policial és 'en equip'.
L'escriptor va remarcar que les històries demostren que els policies 'són persones' amb els seus sentiments i 'ànimes', i que han d'enfrotar-se a situacions concretes. A més espera que el lector sigui 'un protagonista més' de l'acció i que tingui empatia pels personatges quan s'enfronten a un cas. Pascual va explicar que les deu històries són 'reals' tot i que passa per una elaboració en clau de ficció per treure-li 'crueltat'.
Eduard Pascual, veí de Llers, va treballar en la unitat d'investigació dels Mossos d'Esquadra fins que una malaltia li va fer perdre un 90% de la capacitat auditiva, i per això el cos el va retirar del servei ordinari tot i que 'continuo en actiu'. Per això va tenir temps lliure per començar a escriure i va aprofitar els seus coneixements en investigació criminal per relatar històries de policies. L'escriptor considera els seus personatges 'normals' que viuen 'problemàtiques socials' i que són persones al marge de l'uniforme i d'on treballin. 'Còdex 10' està editat per Rocaeditorial que ja ha parlat amb l'autor per fer una segona part. En aquest cas es tractaria d'una novel•la protagonitzada per un personatge secundari de la primera.
Les històries narren més les relacions entre policies que la forma en descobrir culpables, i de fet la darrera narració queda inacabada. Entre les investigacions hi ha un lladre de calces, una noia violada que s'enamora del mosso que la protegeix, uns gitanos que roben sense saber un camió amb obres d'art o uns necròfags que utilitzen óssos de mort per fer caldo.
Pascual també ha explicat que situa les històries a l'Alt Empordà perquè és la zona que millor coneix per la seva tasca professional. En aquest sentit considera que en aquesta comarca es produeixen molts fets delictius tant perquè és frontera i per tant entren molts delinqüents, com per les màfies que hi ha a la costa. L'escriptor també ha defensat que utilitza el castellà per expressar-se ja que és la llengua amb la que millor s'expressa tot i que no sigui la pròpia dels funcionaris de la Generalitat.
