Pérez ha afirmat que aquesta dada és 'molt alta' i que es deu a la 'mala planificació de l'embaràs'. El mateix estudi detalla que el 42% de les dones embarassades reconeixen que l'embaràs no ha estat buscat.
Les dades de l'estudi també manifesten que de tots els avortaments que s'han fet a la ciutat de Barcelona, el 97% van ser per factors de salut física i mental de la dona i que només el 3% van ser per casos de malformació congènita del fetus o violació.
Això posa de manifest, segons la doctora Pérez, que existeix una mala planificació de l'embaràs i també mal ús dels sistemes anticonceptius. Pel que fa al nombre d'embarassos no planificats (el 42% del total), Pérez ha explicat que Catalunya està per sobre dels països nòrdics on es fa un ús més intensiu dels anticonceptius però que, per exemple, els Estats Units arriben al 49%.
A Girona, amb dades del 2006, hi va haver 2.250 dones gironines que van avortar, ja sigui a clíniques de la demarcació o de fora de Girona. La taxa d'avortament a Barcelona ciutat és de 14,3 per cada 1.000 dones i a Girona aquesta taxa baixa a 10 de cada 1.000 dones.
Ús de la píndola
El mateix equip d'investigadors de l'ASPB ha fet un segon estudi sobre l'ús de la píndola anticonceptiva i els factors socioeconòmics que incideixen en el seu ús. Segons dades fetes públiques per Pérez, el 13% de les dones d'entre 15 i 49 anys de Catalunya prenen habitualment anticonceptius orals, mentre que a països com els Estats Units aquesta xifra ascendeix al 17%. El qüestionari, realitzat a 4.400 dones a través de l'Enquesta de Salut de Catalunya, revela que hi ha una ambivalència en les dones catalanes ja que, per una banda, veuen efectiu aquest mètode però, per altra banda, recelen dels efectes secundaris.
Pérez ha explicat que, pel què fa als efectes secundaris, hi ha diversos estudis que en remarquen uns i no altres. Per exemple, l'estudi de l'ASPB només parla de l'aparició de migranyes en alguns casos i descarta l'aparició de varius o l'augment del pes que d'altres estudis remarquen.
Per l'equip d'investigadors la xifra del 13% és 'un pèl baixa' i han afirmat que cal més informació sobre els diferents mètodes anticonceptius i una relació directa amb el ginecòleg o metge de capçalera perquè pugui explicar a les dones totes les opcions que tenen.
Pel que fa als factors socioeconòmics, l'estudi recull que les dones amb estudis universitaris són les que més prenen la píndola i que col·lectius dels estrats baixos de la societat els que menys. 'Això pot ser per desconeixement o per una qüestió econòmica també', ha afirmat la doctora.
