Una investigadora de la Universitat de Girona (UdG) ha fet un pas endavant per comprendre millor el càncer de pàncrees, una malaltia que encara no té solució mèdica. Marta Pérez-Garay ha identificat dos gens -ST3Gal III i ST3Gal IV- que estan implicats en la metàstasi del càncer de pàncrees. Aquesta aportació ha quedat plasmada en una tesi doctoral que estudia la progressió d'aquest tipus de tumor. Amb la identificació dels gens, s'obre la porta a tractaments que puguin inhibir aquesta malaltia, que actualment té un índex de mortalitat molt elevat, el 96% dels pacients detectats no el supera.
El càncer de pàncrees és una de les malalties més agressives amb un índex de mortalitat molt elevat. Per a fer un diagnòstic precoç i obtenir teràpies de curació, cal conèixer la malaltia en detall. Ara, la investigadora de la UdG Marta Pérez-Garay ha descrit el funcionament de dos gens implicats en aquest tipus de tumor que podrien, en el futur, ser clau per a trobar solucions mèdiques.
Cinc anys després de la seva detecció, el 96% dels pacients no ha pogut vèncer-la. Això es deu al fet que, quan es detecta, el 80% dels afectats ja es troben en una fase de metàstasi. És fonamental tenir teràpies efectives per combatre aquesta malaltia però, per ser capaços de dissenyar-les, cal avançar en els coneixements que fins ara és té sobre ella.
El mecanisme de les cèl·lules cancerígenes i els avenços de la investigació
La colonització de les cèl·lules en un nou òrgan és una de les fases destacades de l'avenç del tumor. Les cèl·lules cancerígenes imiten el mecanisme dels glòbuls blancs -els leucòcits-, que són les cèl·lules que protegeixen el cos humà i que defensen de les agressions externes i dels agents infecciosos. Copiant el seu mecanisme, les cèl·lules cancerígenes que han estat capaces d'arribar al sistema circulatori surten de la sang i envaeixen nous òrgans provocant la metàstasi.
En aquest treball, s'han estudiat les estructures glucídiques anomenades Sialyl-Lewis X que interaccionen amb molècules dels vasos sanguinis, a les quals s'adhereixen per després sortir del torrent sanguini i dirigir-se a un nou òrgan per tal d'envair-lo.
Les cèl·lules tumorals, a diferència de les cèl·lules sanes, presenten un increment en l'expressió d'aquests Sialyl-Lewis X a la seva membrana. Això es deu a un d'uns enzims que s'anomenen sialiltransferases i que estan codificats pels dos gens que Pérez-Garay ha analitzat: ST3Gal III i ST3Gal IV.
Si un càncer presenta aquests dos gens vol dir que és capaç de tenir més enzims que, alhora, sintetitzen més sucres tipus Sialyl-lewis X. Això fa que puguin sortir de la sang i dirigir-se cap a altres parts del cos per produir la metàstasi.
Una porta oberta a nous tractaments
El fet de tenir identificada la funció d'aquests gens obre la porta a poder dissenyar teràpies que els puguin inhibir i, per tant, desenvolupar possibles nous tractaments per al càncer de pàncrees.
Marta Pérez-Garay (Zumàrraga, 1976) és una investigadora del grup de recerca de Bioquímica del Càncer de la Universitat de Girona. Formada a la Universitat de Navarra, on va estudiar farmàcia, Pérez-Garay ha desenvolupat la seva tesi titulada 'Role of alpha2,3-sialyltransferases ST3Gal III and ST3Gal IV in pancreatic ductal adenocarcinoma' sota la direcció de la doctora Rosa Peracaula.
