La litofania és una tècnica 'molt complexa' que es va popularitzar entre les classes benestants durant el segle XIX. Consisteix en un baix relleu de porcellana que es 'converteix' en una fotografia quan s'il·lumina per darrere. Aquesta litofania és la més gran que ha adquirit fins ara el Museu.
'És una peça molt delicada', ha explicat el director del Museu del Cinema, Jordi Pons, que detalla que la meitat de les litofanies que es feien a l'època s'havien de llançar perquè s'esquerdaven o quedaven defectuoses. Es tracta d'un 'joc visual' que les classes altes utilitzaven per 'enlluernar visites'. Aparentment és un simple relleu de porcellana però quan s'il·lumina per darrere les parts del relleu més fines es converteixen en blanc i les més fosques en negre. Així, aconsegueixen una gama d'escala de grisos que reprodueix el relleu com si d'una fotografia es tractés.
La litofania que ha adquirit el Museu del Cinema data de mitjans del segle XIX i va ser fabricada a Berlín. S'hi pot veure una noia asseguda en un sofà cordant-se les vetes d'una sabata davant un mirall. Procedeix d'un dels tallers més prestigiosos i de més llarga tradició de ceràmica d'Europa, la KPM (Könisgliche Porzellan Manufaktur).
La segona nova incorporació a la col·lecció del Museu del Cinema de Girona és un fragment d'una de les pel·lícules de dibuixos animats que projectava Émile Reynaud. És una tècnica que va ser 'única' a París amb el Teatre Òptic de Reynaud que va arribar al final amb l'aparició del cinema. 'Reynaud va llançar l'aparell al Sena perquè estava desesperat', ha explicat Pons. Tot i això, s'han pogut conservar dues pel·lícules de les que va projectar, que actualment es troben a París.
La que arriba al Museu del Cinema de Girona és una rèplica realitzada per Julien Pappe amb motiu d'una exposició d'homenatge a Reynaud. És una rèplica parcial de l'única banda sencera que es conserva i conté 228 fotogrames dels quals 73 no tenen imatge. Es calcula que Reynaud va fer des de 1892 fins a l'aparició del cinema 12.800 projeccions que van arribar a mig milió de persones.
Dues escultures de bronze d'una trenta centímetres d'alçada de dos llanternistes és l'altra novetat del Museu. Una de les escultures és la d'un home que porta penjada a l'esquena una llanterna màgica i, l'altra, és d'una dona que toca un petit orgue de Barbaria. Pons ha explicat que aquestes escultures posen de relleu la importància que va prendre la llanterna màgica durant el precinema i que realment va ser una tècnica molt popular entre la gent.
Renovació de vestuari
El Museu del Cinema també ha renovat els objectes que exposa en l'exposició permanent 'La Fàbrica dels Somnis. Col·lecció Maite Mínguez Ricart'. Des del vestit que va utilitzar Marlene Dietrich en una escena del film 'Fatalitat' a la mà de tisores que Johnny Depp duia a la pel·lícula 'Eduard Manstisores' de Tim Burton o un guió d'ET signat per Steven Spielberg són algunes de les novetats que s'hi podran veure.
A més, el Museu del Cinema també ha presentat les activitats que farà en la programació de gener a març del pròxim any. Activitats com 'El documental del mes' o cicles com el de conferències sobre Chaplin, el de 'Cinema i Drets Humans' o la mostra de cinema africà seran els protagonistes de la programació de principis del nou any.
