GEl professor d'Economia de la Universitat de Girona Paco Callado considera que la millor manera que té Caixa Girona de preservar la seva marca és continuar en solitari. Callado defensa a l'ACN que l'entitat té un fort arrelament al territori i que la identificació dels gironins amb l'entitat 'és el millor avantatge competitiu que té'. D'altra banda, també analitza que els diners del FROB no han de servir per dotar de major liquiditat les entitats que finalment van a la fusió sinó que es tracta d'uns diners que s'han de destinar a cobrir les despeses derivades de la fusió. Remarca també que hi ha estudis que neguen que una entitat, per tenir majors dimensions, aconsegueixi millorar els seus costos.
Tant Callado com una altra professora de la mateixa facultat, Natàlia Utrero, han defensat la decisió de Caixa de Girona de sortir de la fusió amb les caixes del Sabadell, Terrassa i Manlleu per continuar en solitari. L'entitat va anunciar aquest canvi fa escassament dues setmanes i ara ha de presentar davant el Banc d'Espanya un Pla de Negoci que demostri que l'entitat és viable.
Callado i Utrero han assegurat que l'opció de Caixa Girona d'haver sortit de la fusió és encertada perquè preserva els seus principals actius, com l'arrelament al territori. Segons Callado, Caixa Girona té una 'gran presència' al territori gironí, el que suposa un 'avantatge competitiu molt fort' de l'entitat respecte altres bancs i caixes. 'Aquesta és una característica de totes les caixes però més a Girona on la identificació de la gran majoria de la gent del territori és la millor avantatge competitiu que té', ha indicat el professor. Callado considera, per tant, que si Caixa Girona hagués anat a la fusió hauria perdut aquest caràcter individual.
El professor de la UdG ha indicat que la sortida de Caixa Girona 'no ha de perjudicar' les altres tres entitats involucrades en la fusió i, fins i tot, ha valorat que els pots ser 'més fàcil' continuar endavant amb la fusió al tractar-se de tres entitats de la mateixa zona geogràfica. 'Són caixes que ja han fet un procés d'expansió i estan presents a Barcelona', ha destacat Callado.
'Major dimensió no és sinònim de millors resultats'
Segons han destacat Callado i Utrero, hi ha diversos estudis basats en la dimensió de les entitats financeres que no determinen una relació directa entre la dimensió de l'entitat i la millora dels costos de la mateixa. Segons ha defensat Callado, una entitat més gran no es tradueix en millor capitalització (entesa com a recursos propis d'una entitat sobre el total d'actius). Tampoc es demostra, segons el professor, aquesta relació si es compara la dimensió de l'entitat amb la rendibilitat.
Per tot això, aquest professor de la Universitat de Girona afirma que l'entitat que havia de resultar de la fusió de les caixes del Vallès amb la de Girona no tenia perquè tenir millors resultats assegurats respecte als què pot obtenir Caixa Girona en solitari. Callado ha posat d'exemple el Banc Popular, que no és una de les entitats més grans del mercat financer espanyol i, en canvi, és de les més eficients.
'Una fusió comporta fortes despeses'
D'altra banda, Callado reflexiona també entorn 'als costos i incerteses' que suposa una fusió. 'Un procés de fusió suposa posar d'acord estructures, integrar diferents forces de treball, la xarxa d'oficines, la forma de prendre decisions o integrar el sistema informàtic, entre d'altres, i tot això suposa un cost', ha advertit Callado. Per això, ha remarcat que les ajudes procedents del FROB van destinades a cobrir els costos derivats de la reestructuració i, per tant, no són uns fons que hagin de permetre a les caixes que els obtinguin disposar de més liquiditat. 'Per tenir ajudes del FROB no se'ls acabarà la crisi ni deixaran de tenir els problemes que tenien', ha afirmat.
Els dos professors també han apuntat que les dades que Caixa Girona ha fet públiques (anys 2008 i 2009) sobre diferents indicadors -com qualificació del crèdit o morositat- no indiquen que hagi de tenir més problemes que altres bancs en un context de crisi.
'La taxa de morositat de Caixa Girona és del 5%, inclús per sota de la mitjana de les caixes', ha destacat Callado. A més, també ha assenyalat que des de fa anys l'entitat gironina és prestadora interbancària (dades del 2008), és a dir, que té prou liquiditat per deixar diners a les altres entitats sense necessitat de demanar crèdits.
Una altra dada que, segons Utrero, apuntaria 'el bon estat' de Caixa Girona seria la ràtio de solvència (el capital sobre el total dels actius), situada en el 13% mentre que el mínim exigit pel Banc d'Espanya se situa en el 8%. 'Aquesta dada significa que es tracta d'una entitat que té un volum de recursos propis sufiecient', ha afirmat per la seva banda Natàlia Utrero.
Respecte les declaracions del Govern que assegura que seguirà de prop els passos que faci Caixa Girona en solitari els dos professors consideren que 'no existeix pressió per part del Govern'. Pel que fa al Banc d'Espanya i els terminis per presentar el Pla de Negoci, Callado recorda que aquests terminis estan marcats per llei.
