PEDRA DE TARTERA

Direcció,  Montse Albàs

 

CIA. BOIRA TEATRE

COORDINADORA DE GRUPS AMATEURS DE TEATRE D'OSONA

 

Pedra de tartera, basada en la novel.la de Maria Barbal,  és l'obra que va triar la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre per presentar, com fa anualment,  a la Trobada de Grups Amateurs de Teatre d'Osona 2008. En aquesta vuitena trobada, els autors contemporanis conformaven un eix temàtic que va influir en diversos actes.

Quan se'm va fer l'encàrrec de portar a terme el muntatge d'aquesta VIII Trobada  i per tant, triar l'obra, tenia aquesta premisa: treballaríem amb un autor contemporani. Tenia al calaix des de feia força temps la idea de fer Pedra de tartera,  amb actrius de la comarca, tot i que no havia sorgit la ocasió de realitzar-la. Però no hi vam anar a parar de seguida; va ser coincidint amb la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 i la nova onada de merescut reconeixement cap a Maria Barbal, sobretot per part del públic alemany, que estrenava traducció de Pedra de tartera, que vam prendre la decisió. Una nova lectura de la novel.la i de l'adaptació teatral ja existent, em va fer adonar, una vegada més, de l'actualitat de l'obra i del saber fer de l'autora.

 

 

L'adaptació teatral de Pedra de tartera està feta per l'autor i dramaturg Joaquin Vilà i Folch. Va ser estrenada pel Triangle Teatre, del Patronat Cultural Recreatiu de Cornellà de Llobregat, el 19 de novembre de 1989. El nostre treball es basa en aquesta dramatúrgia, tot i que ens hem permès de fer-hi algunes modificacions, a mesura que ens hi anàvem endinsant.  Originàriament, Vilà i Folch va crear el text per a tres actrius; el seu text és absolutament explícit pel que fa al moviment actoral, l'ambient sonor, les intencions, les atmosferes. La nostra proposta, amb la voluntat de mantenir un absolut respecte pel planteig de l'autor,  però amb  ganes de gaudir de  llibertat creativa, incorpora una actriu més i la música és interpretada en directe per una acordionista. L'evolució del moviment i de les emocions que la provoquen ha nascut als assajos, és més producte de la necessitat d'evocar i comunicar amb el públic que d'una planificació ja establerta.

 

El muntatge teatral de Pedra de tartera crec que és, en realitat, un monòleg a cinc veus de la Conxa, la dona protagonista  de la història. Una dona de pagès, del Pallars, que des de la vellesa  evoca tota una vida de feina, amor, patiment... sense estridències, sense heroïcitats, amb la quotidianitat que la majoria de persones vivim la nostra existència. Però amb la bellesa de les paraules de Maria Barbal i la poesia de les coses petites, dels costums arrelats. I, sobretot, de la llengua. Crec que aquesta obra constitueix un homenatge a la llengua; la possibilitat de reclamar, una vegada més -mai en seran prou- el respecte que el català es mereix, necessita. Em rebelo contra la pèrdua de tanta riquesa de vocabulari i m'admiro constantment de com un país tant petit té tantes maneres de d'anomenar les coses. Des de petita -tinc arrels llunyanes al Pallars- he anomenat pipiripips a les flors vermelles que quan ve la calor,  taquen els camps de blat. Quan em vaig traslladar a Osona, vaig descobrir el noms de roselles i gallarets, mentre els osonencs em sentien, divertits, parlar dels pipiripips. Maria Barbal en diu  peperepeps a la novel.la, i he comptat fins a vint i una formes d'anomenar-les segons el lloc,  i segur que n'hi ha més. Un tresor. Pel que fa a la pronúncia no tenim el parlar dels pallaresos,  ni pretenem utilitzar-lo. Creiem que respectem molt més el llenguatge si fem servir la nostra manera de pronunciar habitual, sense voler fer imitacions que serien postisses.

 

Pel que fa a la música, Joan Alavedra va composar fa uns quants anys, per a un muntatge  professional que es va fer de l'obra, una música d'acordió que ens va captivar des del primer moment. Donada la tradició que a les terres del Pallars té aquest instrument i l'encert de les composicions del Joan Alavedra, vam decidir d'incloure una acordionista -la cinquena Conxa- que interpreti en directe els temes musicals. Una cinquena veu que també expressa emocions i vivències, que acomboia i prepara l'atmosfera, però en un altre llenguatge, el musical. Per a mi és una Conxa més, la mateixa Conxa. També incloem, amb gravació, una de les músiques ja proposada per Vilà i Folch en el seu muntatge, de Frederic Mompou.

 

Escenogràficament el muntatge es basa en la simplicitat, en pocs elements i ben escollits, amb la intenció de donar rellevància al que creiem més important: les veus. Reduïm al màxim la utilització d'objectes i de vestuari, buscant la tensió dramàtica en el gest, la veu i el moviment de les intèrprets.

 

Finalment hem de dir que aquest any la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre ha decidit de posar nom al grup teatral encarregat de realitzar aquest muntatge. Anualment, la Coordinadora tria un director professional que agrupa un seguit d'actors i actrius de diferents grups amateurs de teatre per fer l'obra corresponent. Això dona una bona oportunitat a un grup de gent de conèixer formes diverses de treball, altres actors i actrius, d'enriquir-se en definitiva. Ara, aquests grup variable, extens, que aglutinarà també altres projectes de la Coordinadora, es dirà Cia. Boira Teatre.

 

PROGRAMA DE MÀ

 

PEDRA DE TARTERA

Deia Joaquim Vilà i Folch: “Volíem entrar en els viaranys del pensament de la Conxa, poder traduir escènicament la boira espessa que avançava cap al cervell i d'allí passava al cor i me'l deixava gelat i a les fosques, la seva alegria boja, el seu no em sentia d'aquest món, poder anar des de la sensació de viure amb l'ai al cor, d'anar com si caminés de puntetes fins a la de saber que ben segur que t'has convertit en una vella inútil”.  Seduït per l'excel.lent novel.la de Maria Barbal, Vilà i Folch va bastir una dramatúrgia plenament vigent, respectuosa amb el text original, un homenatge a la paraula. Així ho hem entès i així ho presentem, amb aquella mica de nosaltres que sempre posem  en cada cosa que ens passa.

FITXA ARTÍSTICA

 

Obra: Pedra de Tartera, de Joquim Vilà i Folch, basada en la novel·la de Maria Barbal

Grup: Cia. Boira Teatre

Actrius: Dolors Bonay, Mariona Prat, Mariona Grané, Laura Sitjà.

Acordionista: Montse Codina

Música: Joan Alavedra, Frederic Mompou

Disseny llums: Joan Serra

Construcció escenografia: Josep Espuña, Joan Serra, Jaume Serra i Xevi Morera

Construcció vestuari: Anna Grau

Fotografia: Àngels Parareda

Producció: Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d'Osona

Disseny escenografia, vestuari i direcció: Montse Albàs