L'exposició 'Mirades i diàlegs', al Museu de Granollers. Foto: Aj. Granollers Aquest cap de setmana ha estat la nit dels museus a tota Europa, una iniciativa en que han participat 62 museus d'arreu de l'àrea metropolitana de Barcelona. El Museu de Granollers també s'hi ha sumat. La iniciativa del Consell Europeu, que ha tingut lloc aquest dissabte, ha estat una bona excusa per a recordar que al bell mig de la ciutat hi ha un museu, i deixar-s'hi caure.
A l’entrar, sempre et colpeja el contrast, i més dissabte. Al museu hi conviu la música suau amb el silenci de les obres que esperen mudes la visita, i a fora hi ha massa gent, carregada de bosses, consumint. A la primera planta la versatilitat conceptual de l'obra de Jordi Benito et rep amb un conjunt d'instal·lacions, fotografies i dibuixos molt complert. Botes plenes de monedes, llums de roba i de neó, mobles, taules i tapes de piano omplen els espais de conceptes. Les parets juguen entre les paraules i les imatges de serigrafies i dibuixos com Antwort o Amort. Tot lligat amb alguna mostra de vídeo-art i les fotografies que documenten les performances i accions salvatges al Granollers dels 80 (les obres d'art efímer que els que vam néixer en aquella dècada, i no les vam viure, hem anat idealitzant).
'Antwort', una de les obres de de Jordi Benito que hi ha al Museu. Foto: Jordi Benito El variat fons del museu
Després, seguim pujant acompanyats d'una estàtua-menhir, que ens mostra el camí, per arribar a les Mirades i diàlegs que ens proposa el museu. Es tracta d'un recull d'obres del seu fons, articulat per generar un seguit de relacions i conflictes. Des de la testa de Bacus del segle II fins als conceptes de Perejaume, passant per Brossa, Tàpies, (més) neons de Benito, gravats anònims, retrats, retaules i paisatges confeccionen un complex entramat dialèctic. Algunes peces neolítiques comparteixen paret amb els artefactes més contemporanis, completant així un inventari digne de somni (o d'una cançó d'Antònia Font). Després d'aquests constants i bruscs viatges en el temps, convé descansar la vista abans de seguir.
Al cel del museu, com boires d'abstracció i color, hi té lloc l'explosió de textures de l'entranyable Paco Merino. A través d'un bon grapat d'obres gràfiques de tot tipus, formats i suports, ens podrem acostar més a aquest artista, tant estimat a la ciutat. Per acabar, és recomanable revisar el camí alhora que es desfà el recorregut. Al pis de sota, com una crida del passat a posar els peus a terra, trobem una mostra de dibuixos dels anys 30, de nens que varen viure la república i la guerra.
A les deu de la nit, la companyia d'Acte4 va amenitzar una visita teatralitzada per encendre la nit del museu, que es mantingué obert fins a les dotze. Aquest dissabte, doncs, el Museu de Granollers ha aguantat despert quant les botigues ja eren tancades per recordar-nos que al rovell de l'ou del comerç també hi ha un museu, que és el nostre.
Una imatge d'arxiu de Paco Merino.
