El periodisme mòbil: explicar històries amb telèfons o tauletes
El MAC de Granollers debat sobre com complementar les noves eines amb la professió

- Un dispositiu per gravar i emetre imatges en directe. -
- VOTV
ARA A PORTADA
Publicat el 29 de setembre de 2021 a les 20:52
Actualitzat el 29 de setembre de 2021 a les 22:13
Un aparell que compta amb un dispositiu mòbil, un estabilitzador, un generador de xarxa wifi, una entrada d'àudio on poder connectar un micròfon per tenir un millor so i, fins i tot, un esquelet que permet subjectar-ho tot amb les dues mans. Cada cop és menys estrany veure un d'aquests aparells utilitzat per un periodista a l'hora de fer connexions en directe. Aquest dimecres se n'ha vist un nou exemplar a Granollers, en el marc de la sessió del Mercat de l'Audiovisual de Catalunya El periodisme mòbil, innovació tècnica o periodística?. Una tendència que també coneguda com a MoJo, de l'anglès Mobile Journalism.
"En ràdio podem entrar en directes amb àudio de qualitat. I, en televisió, es poden fer connexions en directe amb declaracions de protagonistes o explicacions del periodista", explica Núria de José, responsable del servei d'actualitat de la Xarxa de Comunicació Local, una de les participants a la taula rodona.
De José reconeix que "s'ha de valorar quan és útil aquest sistema i quan no". I posa un exemple: "Potser estàs en una manifestació i no vols un so nítid com el d'un estudi, sinó que et recordi precisament on ets".
En televisió, però, diu que moltes televisions petites ho tenen com a sistema imprescindible: "És més econòmic a l'hora de comprar-lo, més fàcil de transportar i molt senzill d'ensenyar a utilitzar. Alhora, però, té limitacions: té poca profunditat de camp i depèn de la cobertura 4G que tinguis", puntualitza.
De José també vol deslligar l'ús d'aquests aparells del concepte precarietat: "No significa que els que l'utilitzen vagin sols. Sovint fem associacions de conceptes que no tenen res a veure", defensa.
Sí que reconeix, però, que s'està fent un ús "conservador" d'aquest sistema: "Crec que s'està utilitzant amb els formats tradicionals, quan s'haurien de crear nous productes adaptats. La pandèmia ens ha canviat la forma de fer i consumir televisió, però l'important és que s'expliquin històries".
[h3]EFE i Televisió Espanyola[/h3]
L'acte també ha comptat amb la participació del delegat general d'EFE a Catalunya, Leandro Lamor, i del director d'innovació estratègica de l'Instituto RTVE, Miguel Ángel Martín-Pascual. Segons Lamor, a l'agència han hagut de passar de només fer teletips a una oferta més completa per les demandes dels clients: "El mòbil no és només una eina per captar imatges; també és una estació de treball".
El responsable d'EFE creu que el MoJo "significa innovació tècnica, però també cal decisió periodística. No substitueix, però dona noves solucions i permetrà explorar noves narratives. L'important és que el que expliques sigui creïble, sentencia".
Martín-Pascual, per la seva banda, ha vaticinat que, en pocs anys, "tot serà mobilitat". Es mostra a favor de "qualsevol innovació tècnica", però insisteix també en el paper del periodista: "Sempre haurà d'explicar històries". Destaca que l'ús dels telèfons mòbils "dona moltes possibilitats".
"En ràdio podem entrar en directes amb àudio de qualitat. I, en televisió, es poden fer connexions en directe amb declaracions de protagonistes o explicacions del periodista", explica Núria de José, responsable del servei d'actualitat de la Xarxa de Comunicació Local, una de les participants a la taula rodona.
De José reconeix que "s'ha de valorar quan és útil aquest sistema i quan no". I posa un exemple: "Potser estàs en una manifestació i no vols un so nítid com el d'un estudi, sinó que et recordi precisament on ets".
En televisió, però, diu que moltes televisions petites ho tenen com a sistema imprescindible: "És més econòmic a l'hora de comprar-lo, més fàcil de transportar i molt senzill d'ensenyar a utilitzar. Alhora, però, té limitacions: té poca profunditat de camp i depèn de la cobertura 4G que tinguis", puntualitza.
De José també vol deslligar l'ús d'aquests aparells del concepte precarietat: "No significa que els que l'utilitzen vagin sols. Sovint fem associacions de conceptes que no tenen res a veure", defensa.
Sí que reconeix, però, que s'està fent un ús "conservador" d'aquest sistema: "Crec que s'està utilitzant amb els formats tradicionals, quan s'haurien de crear nous productes adaptats. La pandèmia ens ha canviat la forma de fer i consumir televisió, però l'important és que s'expliquin històries".
[h3]EFE i Televisió Espanyola[/h3]
L'acte també ha comptat amb la participació del delegat general d'EFE a Catalunya, Leandro Lamor, i del director d'innovació estratègica de l'Instituto RTVE, Miguel Ángel Martín-Pascual. Segons Lamor, a l'agència han hagut de passar de només fer teletips a una oferta més completa per les demandes dels clients: "El mòbil no és només una eina per captar imatges; també és una estació de treball".
El responsable d'EFE creu que el MoJo "significa innovació tècnica, però també cal decisió periodística. No substitueix, però dona noves solucions i permetrà explorar noves narratives. L'important és que el que expliques sigui creïble, sentencia".
Martín-Pascual, per la seva banda, ha vaticinat que, en pocs anys, "tot serà mobilitat". Es mostra a favor de "qualsevol innovació tècnica", però insisteix també en el paper del periodista: "Sempre haurà d'explicar històries". Destaca que l'ús dels telèfons mòbils "dona moltes possibilitats".
Et pot interessar
-
Cultura Alumnat de l’institut Cumella i de l’Escola Pia de Caldes empaten a la 3a edició de la Lliga de Debat
-
Cultura Què fer aquest cap de setmana a Granollers: 10 i 11 de maig
-
Cultura El 14è Cicle de Jazz de L’Ametlla del Vallès aposta presentacions de nous treballs
-
Cultura Un miler de persones celebren l’Aplec de Sant Sebastià de Caldes
-
Cultura Prop de 250 alumnes a la trobada de cooperatives escolars de Granollers
-
Cultura Les Franqueses commemora els 80 anys de l’alliberament nazi