El pianista de Granollers Albert Marquès fa un disc amb un condemnat a mort als Estats Units

'Freedom first' vol mostrar el poder que té la música

  • Albert Marquès i Keith LaMar. -
Publicat el 10 d’abril de 2022 a les 08:30
"Què porta a un pianista català ajudar a un condemnat a mort a Ohio?". Això es pregunta l'Albert Marquès, un músic de Granollers que fa deu anys que viu a Nova York sobre la seva pròpia experiència. Fa unes setmanes ha publicat Freedom first, un disc de jazz que ha fet amb en Keith LaMar, un home de 50 anys que s'ha passat mitja vida a la presó i que espera al corredor de la mort en una presó de l'estat d'Ohio. "És el primer cop que un pres en aquesta condició fa un disc", assegura en conversa amb NacióGranollers. Diu que en Keith és innocent i volen que el projecte serveixi per donar a conèixer les injustícies que s'han comès amb ell però també com "la música l'ha ajudat a no tornar-se boig".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VrCv97Y-3JI[/youtube]
 
En Keith Lamar no ha tingut una vida fàcil. Ja amb 15 anys comença a entrar a centres de menors i, amb 19, comet un crim que sí que ha reconegut. Quan faltaven pocs dies per complir la condemna es va veure immers en un motí a la presó de Lucasville. Va tornar a anar a judici i el van condemnar a mort per suposadament haver comès cinc assassinats, un fet que ell nega amb rotunditat. "Va ser un cap de turc", lamenta el pianista granollerí.

L'Albert, per la seva banda, se'n va anar a viure a Nova York el 2012 per la seva passió pel jazz. És mestre d'institut i segueix tocant. El 2020, a l’inici de la pandèmia, participa en diverses manifestacions de protesta per l’assassinat de George Floyd. En aquests actes coneix a gent que li parla del cas de LaMar. 

Mica en mica, s'hi va anar interessant fins al punt de coneixe's i establir una bona amistat: "És un dels meus millor amics. Parlem gairebé cada dia, i no només d'aquest tema: li ensenyo fotografies dels meus fills", destaca.

"Alguna cosa havia de fer per donar a conèixer el cas", recorda l'Albert. Van optar perquè en Keith participés al disc i fins i tot als concerts a través de videotrucades. Això és possible, de moment, per un forat en la legislació d'aquest tipus de comunicacions i sempre que la logística o el bon humor dels guàrdies de la presó ho permet. 

[h3]No és un disc fàcil d'escoltar[/h3]
L'Albert insisteix que el Keith ha estat un membre més del grup: "No he fet el disc pel Keith, sinó amb ell. Li he donat la possibilitat que s’expressi per ell mateix. Si fas això, no cal que ningú el defensi. El problema és que ningú el pot sentir. Si els hi poses a ell o a altres un micro al davant no cal que els ajudis més, ho poden fer sols".

Pel que fa al disc, reconeix que no és fàcil d’escoltar i que té influències del mític John Coltrane i de l’escena musical de Nova York: "És diferent. Jo faig les composicions i toco, i ell fa les lletres. Hi ha molta improvisació", relata. A més, diu que has de fer petites pauses a mesura el que vas escoltant: "A l'inici del disc diu que la peça ha estat gravada el 2 gener del 2022, que l'execució serà el 16 de novembre del 2023 i que el CD el veu com el seu testament. A l'escoltar això necessites parar i preguntar-te per què ho diu".



Perquè Freedom first és una obra que parla del sistema penitenciari estatunidenc i del poder de la música: "Ell diu que ignorem la realitat i que, a diferència de la majoria de gent, sap quan morirà. Quan passes 22 hores al dia sol en una cel·la de 3 per 2 metres necessites trobar alguna cosa. La majoria de gent tira la tovallola i hi ha molts suïcidis, però ell s'ha bolcat en la música i la literatura. La música l'ha ajudat a no perdre el cap", creu l'Albert.

No dubta a definir com a "cruel" el sistema penitenciari dels Estats Units i parla de les dades que ofereixen diversos documentals: "Tot i que els negres són un 13% de la població, representen el 50% dels que estan al corredor de la mort".

Precisament, segons el pianista de Granollers la música és l'element que fa especial el cas d'en Keith: "A Europa no estem acostumats a parlar pena de la mort. Però aquí n'hi ha tantes que ni surten a les notícies. Però el seu cas és especial per la música. Jo ho veig esperançador. Potser els músics tenim una eina poderosa", reflexiona.

Aquesta singularitat ha fet que el cas hagi aparegut a mitjans com el The New York Times: "Després de moltes setmanes d'investigació, es preguntaven que si el jazz ha alliberat la seva ànima, si també ho farà de la presó". Esperen que el ressò arribi fins al governador d'Ohio, que és qui pot influir en la sentència, es revisi el cas i pugui tenir un judici just.

El disc es pot trobar en la majoria de plataformes d’streaming, i els pròxims dies sortirà en format disc i vinil A més, el pròxim 24 de juliol seran a Catalunya per actuar a Fontcoberta, al Pla de l’Estany.