Aquest dissabte , a les 19 h, el Museu de Granollers inaugura dues noves exposicions de llarga durada. La primera d’elles és Tabula rasa, situada a la sala 1 del Museu, i que gira entorn del retaule gòtic de sant Esteve.

Glòria Fusté, directora del Museu de Granollers, explica que "hem aconseguit que el MNAC ens deixi en préstec durant més temps el retaule i, amb ell com a protagonista generem un discurs nou amb unes quaranta de peces de la nostra col·lecció".

Tabula rasa planteja, des del seu títol, un joc de paraules entre la idea d’un nou començament – la locució clàssica tabula rasa (pissarra en blanc) remet al fet de partir des de zero, al·ludint a les tauletes de cera amb què escrivien els romans i que es reutilitzaven aplicant-hi escalfor- i la mateixa paraula llatina tabüla, que, descontextualitzada, es tradueix com a taula o tauló.

En els darrers anys la mostra permanent s’ha fornit de diàlegs de l’art contemporani amb altres èpoques, ara s’articula amb peces compreses entre els segles XV i XVIII. També el subtítol sintetitza la línia expositiva, anticipant que a partir del retaule es duen a terme projeccions tant visuals com conceptuals – associacions, narratives i exploracions, en definitiva – que suggereixen una mirada contemporània, lligada a les metodologies i els compromisos propis dels discursos del nostre temps, i en sintonia amb les apostes que caracteritzen el Museu de Granollers.

El cor de l’exposició Tabula rasa és el retaule gòtic de sant Esteve, obra del grup Vergós, Joan Gascó i el mestre de l’Alliberament de Galceran, d’entre la segona meitat del segle XV i inici del XVI. Actualment és propietat del Museu Nacional d’Art de Catalunya, després de la seva venda l’any 1917 per obtenir fons per a la construcció de l’Hospital de Granollers.

L’actual préstec de bona part de les taules que componen aquesta joia del gòtic català motiva l’exhibició conjunta amb una acurada selecció d’obres prou desconegudes del fons del Museu de Granollers, que abasten l’art baixmedieval i d’època moderna, agrupades a partir de dos fils discursius: la història de sant Esteve entrellaçada amb alguns dels conceptes clau entorn dels quals pivota el pensament contemporani, com són la feminitat, la responsabilitat, l’aura de l’obra d’art, la defensa de la llibertat, el poder de la paraula, l’empatia envers l’altre, l’assumpció del cos propi i la necessitat de creure.

L’exposició convida a descobrir la bellesa i la rellevància d’aquest patrimoni mitjançant un conjunt de relacions en què el passat i el present s’uneixen i ens interpel·len per fer de nosaltres, aquí i ara, els veritables protagonistes.