La revista-llibre semestral Vallesos dedica el seu tercer número, el de primavera-estiu del 2012, a la tràgica riuada del 1962, que va causar 700 víctimes mortals a diverses localitats vallesanes i de la qual n'hi ha una memòria popular encara molt viva. Amb un complet dossier de 88 pàgines, que combinen la història i l'anàlisi experta, un ampli grup de periodistes, historiadors i testimonis relaten i analitzen els fets i les vivències de la que és, en nombre de víctimes, la més gran catàstrofe natural a la península Ibèrica des del terratrèmol de Lisboa de 1795.Encara que els efectes tràgics de les riuades es van viure al Vallès Occidental, la publicació també recull el testimoni d’alguns veïns del Vallès Oriental, que en van ser plenament afectats. Destaquen els de la granollerina Olga Pey, durant molts anys bibliotecària de Can Pedrals, que va perdre el seu primer marit i la casa on vivien a Terrassa i que va haver de refer la seva vida a la seva ciutat natal, així com el de l'historiador garriguenc Santiago Cucurella, que llavors era un nen que vivia a Montcada i Reixac. També hi ha testimonis de la molletana Glòria Arimon; de la lliçanenca Dolors Manent, establerta a Terrassa; o del pagès de Palaudàries Francesc Molins, que feia la mili al Prat i va ser reclutat durant una setmana a retirar cadàvers del mar a la desembocadura del Llobregat.
Un conte del lliçanenc Lluís Oliván
Amb una edició de 160 pàgines a color, el tercer número de Vallesos, que compta amb el periodista Vicenç Relats com a director i el filòleg Ramon Vilageliu com a editor, també inclou molts altres temes d'interès, amb glosses i articles dedicats a noms de la cultura, el patrimoni i la societat vallesana, que s'encapçala amb una entrevista a fons amb l'escriptor terrassenc Jaume Cabré, i que continua amb la sabadellenca Muriel Casals; el grup de pop d’Aiguafreda Els Catarres; els farmacèutics bicentenaris Codina, de Caldes de Montbui; el cuiner de l'Ametlla Pep Salsetes; el cantautor terrassenc Miquel Pujadó; el pastor transhumant del Montnegre Ton Soler; o el lluitador obrer sabadellenc Àlvar García Trabranca, Premi Solidaritat 2011.
El conte de les primeres pàgines, titulat Els silenciosos, en aquesta ocasió és obra de l'escriptor de Lliçà d'Amunt Lluís Oliván. Entre els patrimonis en destaquen un d'històric dedicat a Julià Padró, el veí de Lliçà d'Amunt que va sobreviure al naufragi del Titànic d'ara fa un segle, així com d'altres dedicats a la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès, una torre de guaita de l'època romana restaurada recentment; el patrimoni industrial que és la Tèrmica de l'antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert de Granollers; el de fauna dedicat al tritó del Montseny o l’artístic dedicat a repassar les vinculacions del genial pintor Antoni Tàpies, mort recentment, amb Sant Celoni i el Montseny. La revista llibre semestral es troba a la venda a les llibreries i els principals quioscos del Vallès Oriental i Occidental, així com als establiments Abacus, Bonpreu i en algunes gasolineres vallesanes.
