L'Opera aperta, festival d’art i paraula, organitzat pel Museu de Granollers, ha tancat la segona edició amb una molt bona xifra d’assistents als debats a l’entorn de la condició humana.

Més de 300 persones van assistir en directe a les xerrades i lliçons magistrals programades, a més dels 250 assistents en línia a través del canal Youtube i de l’Instagram Live del Museu de Granollers. En total el canal Youtube ha registrat a dia d’avui més de mil visualitzacions.

La sala d’actes del Museu es va convertir en una àgora de debat, on els assistents van fer aportacions que van enriquir el discurs dels ponents. "I, sobretot, perquè l’edat dels assistents va ser àmplia, amb públic adult i jove que van aportar mirades generacionals diverses", segons ha destacat l'organització.

Del dijous 10 al diumenge 13 de juny, filòsofs, filòsofes i artistes d’alt nivell en l’àmbit català han acompanyat al públic a fer l’exercici d’aturar-se i repensar de què parlem, des del punt de vista neurològic, polític i filosòfic, quan parlem de persones.

En aquesta ocasió, el punt de partida ha estat un retrat de dona pintat per Antoni Caba al segle XIX, anomenat el Retrat de la senyoreta Dulce, sobre el qual l’historiadora de l’art Lluïsa Faxedas en va qüestionar la model: "Avui parlem d'un retrat que, com més em miro, més preguntes em suscita. I no és això, també, el que esperem de l'art?".

La Lurdes Basolí, en residència al Museu, ha reinterpretat aquest quadre amb la seva proposta de Carmen, que passa a formar part del fons del Museu: "La senyoreta Dulce té una gran força que he volgut transmetre en col·lectius que no tenen visibilitat. Amplio la noció de subjecte i el retorno a persones a les quals els hi ha estat usurpat".

Durant quatre dies, el festival ha celebrat un total de tretze activitats gratuïtes, entre lliçons magistrals, diàlegs, tertúlies i accions poètiques. El Museu de Granollers ha remarcat la importància que hagin entrat en joc les entitats culturals de la ciutat, com el cinema Edison, amb la projecció de la premiada My Mexican Bretzel, el Cor Plèiade, dirigit per Júlia Sesé; la Universtitat Popular de Granolles amb la tertúlia filosòfica, l’IES Celestí Bellera, que van fer una actuació de rap amb l’escola itinerant VerSembrant: les biblioteques de la ciutat, que han presentat una guia de lectura; les llibreries La Gralla i Carbó, que ofereixen els llibres dels participants; Vallès Oriental Televisió i l’Escola de teatre Arsènic i Espai de Creació amb la lectura dels textos filosòfics.
 
Un cartell de luxe
 
Per parlar d’on comença i on acaba la noció de persona, el Museu de Granollers ha fet una selecció variada de pensadors i pensadores catalanes, que han dibuixat el concepte des de diferents punts de vista.

La historiadora de l’art, Lluïsa Faxedas ha parlat del retrat: "Un retrat s'organitza al voltant de la mirada, del subjecte, de la persona. Sembla que cada retrat pintat, en el fons, és un autoretrat.  Un retrat mira, però no només són els ulls. Tot el rostre mira".

El filòsof i escriptor Xavier Antich ha impulsat a reflexionar sobre el deure d’inventar-se a un mateix: "La persona es defineix en allò que fa, pensa, diu en un context on no està sol. Nomès en referència a l'altre es defineix qui som. L'animal polític que deia Aristòtil".

La filòsofa i experta en Hannah Arendt, Fina Birulés, ha parlat sobre la influència dels altres en la composició de la nostra identitat: "Ens toca assumir la nostra fràgil subjectivitat. I traçar camins nous amb el risc d'haver de revisar-los".

També hi ha hagut espai per una tertúlia filosòfica nocturna, conduïda per la Universitat Popular de Granollers, amb Mariano Fernández, Ruth Vilar i Fèlix Rabal, que han assentat les bases sobre què és allò que ens fa persones: "La majoria de definicions de persona al llarg de la història no tenen en compte la dona. Es refereixen només a l'home".

Aquest any els diàlegs entre periodistes i expertes en pensament han estat el de Mercè Boada i Cristina Sáez sobre la memòria: "La nostra història es basa en què algú ens recordi. La nostra existència està en el cervell dels altres".

Daniel Gamper, en diàleg amb Txema Seglers, parlant concretament sobre la possibilitat (o no) de la paraula: "L'escolta transforma. Però l'escolta de què, de qui? Trobar la pròpia veu no és fàcil. I mai serà només pròpia, és compartida. L'autenticitat que no pasi per l'altre no existeix. Sense l'altre no ens podem descobrir".

Oriol Ponsatí-Murlà i Anna Punsoda que han conversat sobre l’històric problema filosòfic de la identitat: "Allò que ens fa ser persones depèn d'una complexa xarxa de nodes de relacions. Sóc molts jo i sóc la suma de tots ells?".
 
Ferran Sáez, en diàleg amb Joan Burdeus, mestre i alumne, dialogant sobre les visions de la persona en la postmodernitat tardana: "La persona és lliure i determinada. Però segueix sent veritat amb les noves hipèrboles tecnològiques?".