Un petit drac de Sant Jordi, passejant pels carrers de Granollers. Foto: VO.com A Granollers la diada de Sant Jordi es va començar a celebrar el passat dissabte 21. Aquest dilluns la festivitat ha fet eclosió en gairebé tot es seus aspectes i ha deixat el centre de la ciutat tenyit de colors i tradició.
El gris del cavaller: Dotze del migdia i el centre de la ciutat és gairebé buit. No és estrany, tothom s'amaga (o treballa), i deixa que el cavaller Sant Jordi compleixi amb la seva escomesa i els alliberi del drac. Cal fer fora els perills i el cavaller s'espavila. A les cinc de la tarda mentre ell ja fa la migdiada esgotat, els granollerins s'atreveixen a treure el cap de les cases (o de la feina i de les escoles) i surten a celebrar la seva diada. Catalunya té la sort de dedicar un dia a l'any a l'amor i els llibres, i la capital de la comarca no ho oblida: a mitja tarda la Plaça de la Porxada i el carrer Anselm Clavé bull de gent que intercanvia amb afecte flors oloroses i còpies de manuscrit que amaguen històries que esperen ser llegides: "Un cel de Plom", llegeix en veu alta una dona mentre fa un manyoc amb el paper d'embolicar amb una mà i subjecta un llibre amb l'altre; "el llegiré, gràcies". El municipi es desperta amb la cultura sota un paraigües de cel gris. Aquest Sant Jordi, altre cop, també ha plogut.
El verd del drac: "Hauriem de celebrar aquest dia com cal", diu un pare mentre persegueix la seva filla entre les cames de la gent que omple la plaça. Intencionadament obre l'eterna discussió de cada any: Sant Jordi hauria o no hauria de ser festiu? "Si ho fos la gent marxaria i no ho celebraríem com cal", li replica la dona que li queda a la dreta. "Però és la diada del patró de Catalunya", objecta un segon company. A les parades de roses ho tenen clar: "l'any passat Sant Jordi va caure enmig de Setmana Santa i va ser molt fluix de vendes, tothom va marxar". Aquests any, a més, gràcies a que els nens no han fet festa de l'escola i han celebrat allà la diada, Granollers ha guanyat un drac. Enmig de la gentada hi ha una figura enfundada dins una bossa de color verd amb triangles grocs enganxats a l'esquena i una careta de drac que ensenya les dents. És un drac nadiu d'un centre escolar, on ha compartit els dia amb altres companys d'aula mitològics, i s'amaga darrere les faldilles de la mare quan veu una càmera que l'enfoca. Ja se sap que les bèsties són esmunyedisses.
El vermell de la sang i les roses: Al seu davant una dona malda perquè no li caiguin les quatre roses que porta a les mans. Una, ben brillant i de cel·lofana, sembla feta pel seu fill. Una altre, lila i de paper matxé porta la signatura de la filla més petita. I les dues darreres s'aixequen ufanoses darrere les espigues amb les que la florista les ha adornat. Són de veritat, fresques i boniques, però no per això més valuoses que les altres, perquè totes les roses quan es reben sempre arrenquen un somriure. Les primeres vegades és tímid, les altres, quotidià i tendre. Algunes dones ja l'esperen i l'ensenyen orgulloses a les seves amigues. I fins i tot unes darreres ja les trien soles: "vull que em compris aquesta", li ordena una senyora al seu marit; "ja li he dit que pobre d'ell que arribés a casa sense la rosa, que si no la triaria jo", li diu a la venedora picant-li l'ullet.
Enmig del rogent de les flors s'hi distingeix un cos estrany: desenes de globus estampats amb la firma del PSC confonen el motiu de la diada. Avui els polítics també han sortit al carrer i els seus estands informatius es barregen amb la gentada.
La Porxada de Granollers, plena de gom a gom aquest dilluns a la tarda. Foto: Vo.com
