Un Vallès de sons pop

CRÒNICA: Illa Carolina i Kaire presenten els seus nous treballs a la sala NAUB1

Publicat el 27 de novembre de 2012 a les 21:00
Aleix Prats i Carol Badillo són els líders d'Illa Carolina. Foto: Montse Capdevila

La Sala NauB1 ha virat, en la seva segona temporada, cap els grups de música de la comarca. Si fa unes setmanes era Ivette Nadal, i la setmana passada l'Orquestra Electrònica del Vallés, el divendres 23 de novembre va ser el torn de Kaire i d'Illa Carolina en la presentació de l'aventura Carrera Continua.

Kaire feia temps que s'havia reclòs al local d'assaig -als CUB d'Assaig de Roca Umbert- en la recerca d'una evolució del seu pop. Per primer cop, presentaven el nou EP 'El mismo cuento de siempre', que suposa la confirmació d'una nova etapa pels músics de Figaró. Pop de tall lluminós i lletres vitals, evoquen el mainstream de gran producció. Es va notar la falta de ritme i la convicció de qui ha rodat per escenaris. Tot i això, assumint el paper de teloners, van mostrar-se com un grup més madur i treballat.

El nou treball d'Illa Carolina
Illa Carolina acaba d'editar el seu primer treball, cuinat a la Bucbonera Records, de títol homònim i editat per LAV Records. Han tocat als principals espais del pop català (PopArb, Faraday, Heliogàbal, etc.), han experimentat amb l'exposició viva Genius Loci i amb la Banda Sonora de la pel·lícula 'Any de Gràcia', de Ventura Pons. Per tot això, presenten candidatura a ser un dels noms de l'anomenada escena pop catalana. Una candidatura que interpreten sense ornamentació, però amb elegància. I amb una certa remor aristocràtica.

Apadrinats per Miqui Puig, la seva petja és clara -potser massa-. Amb els nervis a flor de pell, Illa Carolina, va oferir un concert irregular, tot i que s'hi entreveu la seguretat de qui té personalitat i la vol mostrar. Inspirats en les cançons on una mínima distorsió es feia present (Cops a la paret, Gran reserva o No serveix de res fer-se el llit), excessivament continguts en d'altres (Tots els desitjos o l'Antàrtica) i brillants amb la versió de Va com va  d'Ovidi Montllor. Tot i la poca interacció amb el públic, el seu és un projecte que sabrà nedar amb la corrent dominant, fent-la més interessant i guanyant orelles a cada directe.

Illa Carolina va presnetar el seu primer disc a Granollers Foto: Montse Capdevila