La Sònia Rodríguez, infermera pediàtrica, i la Sara Iglesias, infermera d'adults, treballen al CAP Sant Miquel, de Granollers. L’Anna Calonge és infermera al centre d’atenció primària de Bellavista. Les tres formen part d’un col·lectiu que està vivint des de primera línia la batalla contra el coronavirus i que, amb l’avenç cap a noves fases, seguirà tenint tanta o més importància. Per exemple, amb l'atenció i triatge dels usuaris que presentin símptomes d'infecció per la Covid-19, però sense deixar d'atendre la resta de pacients.

Les tres reflexionen a NacióGranollers sobre l’època que estan vivint. Reconeixen que és un moment complicat per culpa d’una pandèmia que afecta tanta gent, entre les quals elles i els seus companys, amics i familiars. Fins i tot amb víctimes. "A nivell emocional ha estat molt impactant, ningú havia vist una cosa així", reconeix Rodríguez. Calonge lamenta que "hi ha companys que han perdut amics i familiars i ho han hagut de viure en silenci, un fet que els ha generat unes angoixes i uns malestars que abans no tenien".

 


També ha canviat les estructures dels centres i la forma de treballar: "Hem fet un gir. No podem tenir les sales d'espera plenes. Abans tenies l'agenda plena i visites cada deu minuts. Ara, en canvi, cridem nosaltres els usuaris perquè vinguin i fem un seguiment  telefònic als infectats i a la resta de malalts que atenem", destaca Iglesias. "No podem treballar igual. En el nostre cas, es va dividir el centre entre una part d'urgències pels infecciosos i una altra per als nens que, per exemple, cauen a casa i es fan mal. Però també hi ha ha hagut canvis en el dia a dia", afegeix Rodríguez. "Ens hem reorganitzat. Per exemple: treballem molt per telefon per tractar les angoixes, i de forma presencial si hi ha necessitat. A més, hem continuat fent reforç a les residències de la zona, triatge d'urgències, cura de ferides i extraccions", destaca Calonge.

Aquests canvis inclouen l'ús de noves eines, que creuen que han vingut per quedar-se: "Videotrucades, videconferències, les eConsultes... no són del tot noves, però ara les utilitzem molt més. Ara els pares ens donen un mail i els hi podem explicar els coses en línia", detalla Rodríguez.

Una feina vocacional

Les tres infermeres coincideixen en què la seva és una professió 100% vocacional. Diuen que per la pandèmia han donat el millor d’elles, però defensen que sempre han actuat així. Agraeixen un reconeixement dels ciutadans que creuen que ha augmentat amb la crisi sanitària. "Sempre hem estat ben considerades, però ara que molta gent ens ha necessitat aprop encara se'ns ha donat més valor", reconeix Calonge.

El passat 12 de maig va ser el dia internacional de les infermeres. La Sònia, la Sara i l’Anna ho van viure amb emoció per una professió que asseguren que es tracta "d’arribar on no pot fer-ho l’altre", diu Rodríguez. "De cuidar, d’empatitzar i d’escoltar", afegeix Iglesias. "Som com un familiar proper", diu Calonge. "El primer dia que ens van aplaudir vaig plorar d'emoció. Després, però, pensava que aquest reconeixem ha de ser-hi cada dia. Perquè cada dia lluitem contra el coronavirus i contra les patologies i les malalties. La feina d'infermera s'ha de sentir per poder fer-la. I nosaltres la fem amb cor", destaca Rodríguez. 

Una reflexió

Les tres professionals, però, destaquen que el col·lectiu del que formen part ha de reflexionar. Iglesias parla que estan vivint "una revolució social" i que s'han d'aturar a pensar "què som, d'on venim i cap on anem". "Això ens ha trasbalsat a tots", alerta.

"Jo tinc un desig", afegeix Calonge. "M'agradaria que hi hagi un abans i un després. El que està passant és un punt d’inflexió, i espero que la figura de la infermera, que ja en tenia, ara tingui encara més valor".


[noticiadiari]2/202359[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201939[/noticiadiari]
​[noticiadiari]2/201946[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202295[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201925[/noticiadiari]