El Tribunal Constitucional espanyol té per primera vegada a la seva història un cas de justícia climàtica. Diverses organitzacions ecologistes han recorregut a l'alt tribunal per tal que dirimeixi si l'Estat ha incorregut a inacció climàtica. Es tracta de l'últim pas en el sistema judicial espanyol i, si rebutgés la demanda, s'obriria la porta a recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que fa pocs mesos ja va condemnar Suïssa per un cas semblant.
Demanda contra el pla d'energia i clima
La demanda al Tribunal Constitucional l'han interposat organitzacions com Greenpeace, Oxfam Intermón, Fridays For Future, Ecologistes en Acció i la Coordinadora d'Organitzacions per al Desenvolupament. Són les mateixes entitats que van recórrer al Tribunal Suprem i que l'estiu passat van veure com la secció cinquena del Contenciós va desestimar el cas.
Totes aquestes entitats ecologistes i socials consideren que l'estat espanyol està incorrent en la inacció climàtica. Ara bé, en què es basen per argumentar-ho? Es posa el focus en l'aprovació per part del govern de Pedro Sánchez del pla integrat d'energia i clima que marca una reducció del 32% de les emissions per al 2030 respecte al 1990.
En canvi, per complir amb l'Acord de París -que reclama limitar l'escalfament global a 1,5 ºC-, caldria que les emissions baixessin un 55%. Es tracta només del punt intermedi per aconseguir la neutralitat climàtica per a mitjan segle.
"Amb aquest procés, lluitem pel dret de les generacions presents i futures a gaudir d'un medi ambient on desenvolupar una vida digna. No pararem fins que Espanya compleixi amb les seves obligacions climàtiques i adopti les mesures necessàries enfront del canvi climàtic", assenyala Inés Díez, representant legal de Greenpeace.
Estrasburg a la vista
Caldrà veure si el Constitucional corregeix el Suprem i obliga el govern espanyol a augmentar l'ambició climàtica. Tanmateix, les organitzacions demandants ja tenen al cap Estrasburg i el Tribunal Europeu dels Drets Humans.
És la mateixa instància que ara fa dos mesos va condemnar Suïssa per inacció climàtica. En aquest cas, la denúncia era de KlimaSeniorinnen, una entitat formada per centenars de dones grans que acusaven el país helvètic de no protegir el seu dret a la vida i a la salut.
Es dona la circumstància que fa pocs dies el parlament suís va votar una proposta per ignorar la sentència del TEDH. Malgrat que la decisió de la cambra no és vinculant, mostra la receptivitat de les institucions respecte a la sentència judicial. "La declaració del parlament és una traïció a les dones grans i a totes aquelles que pateixen les conseqüències reals de l'escalfament global avui i en el futur", va assegurar Rosmarie Wydler-Wälti, copresidenta de KlimaSeniorinnen.