Metges i investigadors clamen per un futur sense tòxics

Una setantena de professionals signen una declaració que reclama un marc normatiu exigent que tingui en compte els efectes sobre la salut a llarg termini

Crida de professionals de la salut i la recerca d'aturar la proliferació de tòxics
Crida de professionals de la salut i la recerca d'aturar la proliferació de tòxics | Cedida per Rezero
24 d'abril de 2024, 13:15
Actualitzat: 14:18h

Vivim envoltats de substàncies tòxiques. Aquest és el diagnòstic de professionals de les ciències de la salut i del món de la recerca que acaben de presentar un manifest per forçar un canvi de rumb en el marc normatiu, especialment respecte als efectes sobre la salut a llarg termini.  "Tenim present la contaminació atmosfèrica o acústica, però hi ha una petita escala més invisible: el que mengem, com cuinem i el que ens posem a les pells. Estem normalitzant que certes substàncies entrin cada dia a casa nostra", alerta la doctora Elena Codina, representant de la Societat Catalana de Pediatria

La "toxicitat invisible" dels productes de consum

Una setantena de persones han signat la "Declaració per un futur sense tòxics", molt vinculat als plàstics. A la presentació del manifest hi han assistit la doctora Elena Carreras, cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la doctora Carme Valls, representant del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris, el doctor Nicolás Olea, catedràtic del Departament de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada; la doctora Ethel Eljarrat, directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC; així com Elena Codina. Entre els signants destaquen professionals vinculats a l'Hospital Sant Joan de Déu, a altres hospitals del país, universitats i centres de recerca com l'ISGlobal així com el prestigiós investigador Xavier Querol o el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, entre altres.

Denuncien que una part important de la contaminació química a la qual estem exposats prové dels productes més habituals: envasos alimentaris -com les llaunes de tonyina-, parament de la llar -com les paelles-, productes d'higiene i neteja, joguines o vehicles. Es tracta d'elements que incorporen substàncies químiques com pot ser el bisfenol A (BFA), els ftalats o els compostos perfluorades (PFAS) i els seus derivats i que, segons han apuntat, poden arribar a tardar 50 anys a desaparèixer i, a més, un cop han entrat dins l’organisme “no se sap com eliminar-los”.

En aquest sentit, malgrat admetre que s'acostuma a conèixer la toxicitat aguda i individual de molts d'aquests productes, no passa el mateix ni amb els efectes a llarg termini ni en el moment que interactuen formant el denominat efecte de còctel químic.

Els metges i investigadors tenen clar que la contaminació "és una de les principals amenaces per a la salut de les persones i els ecosistemes", però que l'actual regulació europea en matèria de tòxics ha demostrat ser insuficient en qüestions com els disruptors endocrins. "Contribueixen a causar problemes reproductius i del neurodesenvolupament, diabetis i alguns càncers com els de mama, d'endometri, ovari, pròstata, testicles i tiroides", assenyalen. Afegeixen que no hi ha un nivell d'exposició segur, ja que poden actuar de forma combinada, i amb una especial incidència en dones i bebès en gestació.

Finalment, un dels elements crítics dels tòxics és la reintroducció al circuit de consum a partir del reciclatge. La solució la tenen clara: "Prevenció qualitativa, és a dir, evitar la presència de substàncies tòxiques en els productes de consum que es fabriquen".

Les propostes per aturar la toxicitat que ens envolta

Els signants de la declaració "Declaració per un futur sense tòxics", presentada aquest dimecres a Barcelona, juntament amb diverses entitats i organitzacions com Rezero, reclamen canvis en el marc normatiu europeu, estatal i català. "El que fa falta és, amb la informació que tenim, prendre mesures, perquè repetir per enèsima vegada les mateixes publicacions és tirar els diners", assegura el doctor Nicolás Olea.

  • Compliment del principi de precaució en el disseny i fabricació dels productes.
  • Transparència d'informació per part de la indústria sobre la composició completa dels productes que entren al mercat.
  • Estudi de totes les substàncies presents en productes de consum i avaluació del risc d'exposició
  • Estudi i regulació de les substàncies sota un enfocament genèric, és a dir, per grups de substàncies segons estructures i riscos que puguin produir efectes similars.
  • Estudi i regulació de les substàncies tenint en compte l'efecte de còctel, la possible acumulació en l'organisme i l'exposició continuada.
  • Prohibició de les substàncies tòxiques conegudes i eliminació de la seva presència en productes i articles de consum.
  • Compliment de la normativa existent i acceleració del procés de revisió davant la ineficàcia de l'actual sistema en protegir efectivament la salut de les persones i el medi ambient.
  • Aplicació de noves normatives que estiguin basades en el coneixement científic i que apliquin el principi de precaució i els criteris de salut més exigents.
  • Mecanismes de control, seguiment i sanció que donin compliment a la normativa actual i futura (per exemple, el compliment de prohibició del bisfenol A i ftalats en envasos alimentaris).

A continuació, es pot recuperar la roda de premsa completa de la presentació del manifest "Declaració per un futur sense tòxics":