El proper divendres 26 de juliol comencen els Jocs Olímpics i les autoritats de París volen garantir que la ciutat es mantingui habitable i transpirable davant les possibles calorades en el moment àlgid de l'estiu. Per refrescar espais públics instal·len més fonts, para-sols i polvoritzadors d'aigua. Tanmateix, aquestes mesures s'incorporen a un pla molt més ambiciós contra l'emergència climàtica.
A la capital francesa s'hi han viscut estius extremadament càlids. Al rècord històric de temperatura (42,6 °C) s'hi va arribar el juliol de 2019. Respecte a les onades de calor, l'estiu de 2022 va sumar 22 dies de canícula; que, segons l'Agència de Salut Pública, van causar un excés de mortalitat del 21% a tota la regió de l'Illa de França -tot i els esforços per aplicar les lliçons apreses l'estiu del 2003-.
Com a efecte directe del canvi climàtic, els responsables municipals són conscients que aquesta situació serà cada cop més habitual. Els models del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) pronostiquen que en poc temps aquest serà el clima a la ciutat. Per al 2030 no descarten pics de 50 °C i onades de calor cada cop més freqüents, intenses i llargues -amb 34 dies de calor extrema l'any-, que triplicaran les nits tòrrides. Tampoc no exclouen pluges torrencials, inundacions, sequeres d'estiu i fins i tot d'hivern.
Pel seu clima, París es classifica com una ciutat del nord; però, segons els models de predicció, durant els mesos d'estiu s'assemblarà cada cop més a Sevilla, on les quatre onades de calor de l'estiu del 2023 la van transformar en un infern: màximes de fins a 43 °C van obligar al confinament domiciliari fins a altes hores de la nit. La nova realitat climàtica, que s'accelera a tota velocitat, demana profundes transformacions urbanes. El consistori parisenc, conscient que aquest és el primer repte de la ciutat -densament poblada i d'arquitectura mineral- ha presentat un decàleg de mesures per fer-hi front, inspirant-se en disposicions projectades a la capital andalusa -entre les quals hi ha plantar més de 17.000 arbres en el pròxim trienni per dotar la ciutat de més espais d'ombra-.
Les mesures per accelerar la transformació de París tenen a veure amb la vegetació, el trànsit i l'arquitectura predominant. Es proposa reduir la circulació privada -la bicicleta està vivint un boom sense precedents- i eliminar places d'aparcament per suprimir el 40% de l'asfalt que cobreix les vies de la ciutat, que passarien de ser zones grises a ser zones verdes. Un exemple és la place de la Catalogne (plaça Catalunya), reconvertida en un bosc urbà que reprodueix els ecosistemes típics de la regió.
Ara bé, el més cridaner són les accions que concerneixen el model arquitectònic que impera a la Ciutat de la Llum des del segle XIX, quan el baró Haussmann -en un pic de la Petita Edat de Gel- va planificar els edificis per mantenir una fesomia similar, en els que hi destaquen les teulades que cobreixen les golfes, fosques i sobre una capa de zinc. El metall és un material ideal per combatre el fred, però provoca l'efecte contrari en dies tòrrids. En un estiu en què s'arribi a més de 40 °C, sota aquestes cobertes la sensació tèrmica arriba a duplicar-se, de manera que s'estima que es poden percebre fins a 80 °C. Temperatura que pot ser mortal.
París es va dissenyar en un pic de la Petita Edat de Gel amb teulades amb una capa de zinc: un material ideal per combatre el fred, però provoca l'efecte contrari en dies tòrrids
Per aquest motiu, el regidor de Transició Ecològica, Daniel Lert, proposa renovar massivament habitatges i equipaments públics; i transformar especialment les cobertes, cobrint-les amb vegetals o pintant-les amb colors clars, imitant el costum andalús d'emblanquinar les cases. Com és conscient que la mesura comporta alterar completament l'estètica urbana de París protegida per Patrimoni, demana la ciutadania i els arquitectes francesos que acceptin de modificar la doctrina urbanística de París a fi de protegir-se del canvi climàtic.
A través del pla climàtic 2024-2030 es vol donar suport i protegir els parisencs més vulnerables, precaris i fràgils, que pateixen la primera línia d'aquesta crisi i les seves conseqüències per a la salut. Cita especialment les persones sense sostre, que haurien de trobar refugi contra la calor de la mateixa manera que el troben contra el fred a l'hivern. I també els qui viuen habitatges mal aïllats, famílies que no tenen mitjans per sortir de París durant els mesos més càlids, i habitants dels barris obrers especialment exposats a la contaminació de l'aire i l'efecte de les illes de calor urbanes. Així, per reduir desigualtats, seran els barris que es prioritzaran. A més, com el ritme de la ciutat ha de canviar, proposa fer accessibles els parcs a les nits per aprofitar les hores més fresques.
Una altra proposta és poder banyar-se al Sena, idea que als 80 ja va llançar l'aleshores alcalde Jacques Chirac i que, com la proposició de banyar-se al Guadalquivir, ha restat en promesa. Està prohibit des del 1923 i la ministra d'Esports s'hi ha capbussat recentment per demostrar que és viable disputar-hi les proves olímpiques d'aigües obertes. Un gest repetit per l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo.
Totes aquestes mesures tenen un cost, una inversió qualificada de milionària. Segons Lert, amb el finançament durant els darrers quinze anys de 10.000 milions d'euros -1.000 dels quals destinats a la transició energètica- s'han reduït les emissions de gasos d'efecte hivernacle en més d'un 25% i ha millorat significativament la qualitat de l'aire. Ara, per adequar la ciutat al nou clima, segons el decàleg de mesures, cal nova inversió pública, per la qual cosa demana l'Estat que es mobilitzi i es posi al costat de les comunitats.
En les seves declaracions, Lert acaba amb una observació: tots els esforços que es facin seran en va si els principals responsables de la crisi climàtica continuen explotant nous dipòsits de combustibles fòssils. Per això, París es va unir a una acció legal històrica contra TotalEnergies, al costat de la ciutat de Nova York, comunitats franceses i ONG, perquè la justícia francesa obligui l'empresa a respectar l'Acord de París. Consideren un frau moral els beneficis que el grup petrolier va declarar fa uns mesos, gràcies a l'explotació de combustibles fòssils a esquena dels ciutadans que suporten el pes dels efectes del canvi climàtic. Amb aquestes accions París vol continuar sent la punta de llança d'una ecologia social, que aborda el repte climàtic i protegeix els seus habitants davant les crisis que estem vivint.