Les platges catalanes s'afronten a una tempesta perfecta. Hi ha tres grans factors que en posen risc el futur: la reducció dels sediments aportats pels rius, la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic i temporals no només més energètics sinó en direcció canviant. No ho diu una entitat ecologista sinó el Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya, un organisme vinculat a col·legis professionals i patronals de l'àmbit de la construcció.

Catalunya no té una planificació clara sobre platges

Ja fa uns mesos que ho va advertir el Col·legi d'Enginyers de Camins: amb el canvi climàtic no es podran salvar totes les platges de Catalunya. El Consell Assessor d'Infraestructures aprofundeix en una idea: no hi ha una planificació clara ni una gestió integral del litoral del país.

Ho destaca l'enginyer Ramon Arandes, autor de l'informe presentat aquest dimarts a la seu de l'ITEC. “S'actua de manera reactiva. Per intentar defensar aquestes platges, cal fer-ho amb previsió”, explica. En aquest sentit, el diagnòstic és que sense una gestió integral de les sorres, el litoral català no té futur.

L'impacte del canvi climàtic ja es nota

Quan es parla de platges, el canvi climàtic es conjuga en present. En aquest sentit, l'increment anual de 3 mil·límetres -força per sobre de la mitjana de mars i oceans- es nota clarament al litoral català. “Les platges són cada vegada més petites”, destaca Arandes.

A aquest factor s'hi suma l'impacte de temporals més freqüents, però sobretot més energètics, en combinació amb la reducció d'aportació de sediments pels rius, per la construcció fa dècades dels embassaments, però també per la urbanització a les lleres i la proliferació d'espècies al·lòctones com la canya. En aquest sentit, un riu sense pantans com la Tordera ha reduït un 50% el transport de sediments que arribaven a les platges del Maresme i la Selva.

Simplificar tràmits per dragar i "remuntar" les sorres cap a llevant

"No pot ser que cada port dragui la seva bocana i porti la sorra on digui el ministeri, ara cap aquí i ara cap allà", ha criticat l'autor de l'informe i vocal del Consell Assessor d'Infraestructures, que també ha reclamat facilitar la gestió dels dragats, amb una resposta ràpida i millors preus. "Alguns ports disposen d'una draga pròpia, però altres depenen de mitjans externs. La majoria de dragues venen d'Andalusia i només una vegada l'any. Això és un greu problema", ha manifestat Arandes.

Altres propostes del document passen per "remuntar les sorres" retingudes pels ports i altres estructures marítimes cap a llevant d'ells per crear un "equilibri dinàmic" o analitzar l'origen de les sorres a dragar per a poder restituir-les en el lloc de procedència. Tanmateix, ha defensat l'existència de ports i espigons: "Són part de la solució, no del problema". 

Document del Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya sobre gestió de sorres i platges by naciodigital