Cop definitiu a dues de les línies elèctriques de molta alta tensió (MAT) que projectava l'empresa Forestalia. Aquestes línies d'evacuació privades havien de creuar Catalunya per enviar electricitat produïda per centrals renovables a l'Aragó fins a la regió metropolitana de Barcelona. Tanmateix, el govern espanyol les ha acabat descartant després dels informes negatius de la Generalitat per l'impacte a la biodiversitat.
Segons va avançar La Vanguardia i ha confirmat l'ACN de fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica, les MAT entre Valmuel i Begues -amb afectacions principalment a les comarques de Tarragona, el Penedès i la zona metropolitana sud- així com la d'Isona i Conca Dellà -a Ponent i Pirineu- no acabaran prosperant i els respectius expedients seran arxivats. El govern espanyol havia autoritzat la declaració d'impacte ambiental dels projectes, però condicionava la seva viabilitat al vistiplau de la Generalitat, que va emetre un informe de biodiversitat negatiu.
La iniciativa de l’empresa aragonesa Forestalia va topar frontalment amb les al·legacions fetes per ajuntaments, consells comarcals, entitats i partits així com altres ens superiors com la Diputació de Tarragona i la mateixa Generalitat. Partits com ERC han celebrat la decisió i han volgut recordar el seu paper en el govern a l'hora de frenar projectes amb un "important i greu impacte ambiental i socioeconòmic" per al territori.
Després d'aquesta decisió, segueix pendent la possible concreció d'una tercera línia projectada per Forestalia a Catalunya, entre Aragó i Rubí, amb impacte ambiental favorable per part de l'Estat. En aquest cas, informava el rotatiu barceloní, tot i que la decisió de la seva viabilitat no està condicionada pels dictàmens de la Generalitat la desestimació d'aquests dos projectes podria acabar-la també fent decaure.
En tots tres casos es tracten de línies d'evacuació privades, pensades per connectar les centrals renovables fins a subestacions elèctriques de la regió metropolitana de Barcelona. Aquest fet, que no fossin línies convencionals de transport -propietat de l'empresa pública Red Eléctrica-, era una de les qüestions que aixecaven més recels entre les administracions afectades.