L'Energètica, l'empresa pública d'energia de la Generalitat, ja disposa de cobertes solars fotovoltaiques i participació en parcs eòlics. Aquest 2024, a més, assumirà la primera minicentral hidroelèctrica aprofitant que caduca la concessió d'un salt de Sant Quirze de Besora. A més, treballa en una segona operació per posar en funcionament un altre salt d'aigua ara mateix aturat.
 

Una vella reivindicació a Sant Quirze de Besora

Can Trinxet és una de les moltes fàbriques tèxtils implantades a mitjan segle XIX a tocar del riu Ter. Ubicada a Sant Quirze de Besora, va funcionar entre 1858 i 1993. I tal com va passar en molts altres casos d'Osona i el Ripollès, en cessar l'activitat es va vendre el salt d'aigua per produir energia elèctrica.

La fàbrica -actualment propietat d'un banc- va quedar totalment abandonada i, fins i tot, el 2019 va patir un incendi que en va afectar bona part de les instal·lacions. Mentrestant, la concessió hidroelèctrica se la va quedar l'empresa Edificios Ben, SA, dedicada a l'explotació d'aquest tipus d'instal·lacions energètiques.
 

L'empresa Edificios Ben SA és la titular de la central de Can Trinxet. Foto: Oriol Clavera

La possibilitat de recuperar la propietat pública de la central la va posar sobre la taula la candidatura Som Poble, vinculada a la CUP. De fet, les investigacions que van dur a terme van servir per demostrar que la concessió acabava el 30 de juliol de 2024.

“Nosaltres apostàvem per la remunicipalització, però és una opció que no ha pogut tirar endavant”, explica a Nació l'alcalde David Solà. Es volia evitar que, en cas de subhasta, anés a parar a una multinacional. La constitució fa pocs mesos de L'Energètica pública, ha facilitat el paraigua per permetre que passi a ser un recurs públic.
 

Recta final del procés

La primavera de 2022 Nació va avançar que el Govern començava els tràmits per revocar la concessió de tres minicentrals hidràuliques. La més fàcil era la de Sant Quirze de Besora, ja que no hi havia cap dubte que la concessió acabava el juliol de 2024. També s'incloïa la Cúbia de Ripoll -amb un document que demostraria la concessió podria haver vençut- i la de Vilanna a Bescanó -amb múltiples sancions per incompliments-. De moment, segons fonts de L'Energètica, aquests dos darrers casos s'han descartat.

En el cas de Can Trinxet està tot encarat. A inicis de 2024 està previst que se signi un conveni entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i L'Energètica, per tal que a l'estiu l'empresa pública assumeixi la nova concessió. Ho confirma l'alcalde David Solà: “Fa cinc anys que en parlem. No pot passar ni un sol dia sense que aquest recurs energètic pugui rendir per a tothom”.

Això sí, admet que estan “satisfets a mitges”, ja que han hagut de renunciar a l'objectiu de municipalitzar. Solà destaca la “interlocució constant” amb L'Energètica i reclama que tots els ajuntaments implicats puguin participar en la gestió de les centrals que vagi assumint l'empresa pública.

Paral·lelament, es treballa en una segona minicentral, la de la Colònia Llaudet de Sant Joan de les Abadesses. Es tracta també d'una antiga fàbrica tèxtil -que va ser propietat d'Enric Llaudet, president del Barça (1961-1967)-, que el 2016 va adquirir l'Incasòl. Des d'aleshores, s'hi han instal·lat noves empreses i també s'ha rehabilitat part del conjunt -es construirà un museu i un centre d'interpretació-. Tanmateix, fa anys que el salt d'aigua no s'utilitza i ara L'Energètica treballa per tal de tornar a produir energia. Fonts de l'empresa pública assenyalen que encara no poden posar terminis per fer-ho efectiu.
 

S'allarga la revisió de les concessions

Els casos de Sant Quirze de Besora i Sant Joan de les Abadesses es tracten encara d'excepcions. I és que de les 229 minicentrals hidroelèctriques de les conques internes tot just tres més caducaran la dècada vinent i 12 en 20 anys. La majoria no ho faran fins al 2061, gràcies a un canvi legal impulsat per l'executiu de Felipe González.

El març de 2022 l'aleshores consellera Teresa Jordàva anunciar una revisió de totes les concessions per tal de detectar possibles irregularitats. La licitació del contracte "Serveis d'assistència tècnica per a la revisió de les concessions de centrals hidroelèctriques de conques internes de Catalunya" per valor de 168.000 euros va quedar desert.
 

A les conques internes de Catalunya hi ha 229 minicentrals hidroelèctriques. Foto: Oriol Clavera

Finalment, es va encarregar de manera directa a Tragsatec -empresa de propietat estatal-, segons han confirmat a Nació fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua. L'encàrrec s'havia de lliurar el 30 de novembre de 2023, però el contracte s'ha prorrogat un any amb la intenció de finalitzar durant el 2024 la revisió de tots els expedients.  

“És un document que a cada reunió demanem i que, lamentablement, encara no està fet", lamenta l'alcalde de Sant Quirze. Al municipi hi ha dues centrals més, però que en aquest cas tenen una concessió fins al 2061.
 

Així afecta la sequera a les minicentrals hidroelèctriques

Les minicentrals hidroelèctriques poden tenir una potència fins a 10 MW. Tot i això, la gran majoria són de capacitat molt inferior. De fet, al conjunt de Catalunya hi ha 286 petits salts d'aigua turbinats -229 dels quals a les conques internes-, que sumen una potència conjunta de 272 MW, deu vegades menys que els grans embassaments (2.087 MW).

Aquesta font energètica no creixerà en el futur. No es faran nous pantans i caldrà veure si alguna de les minicentrals deixen d'operar una vegada caduquin les concessions -la majoria, això sí, no ho faran fins al 2061-.
 

Producció de les minicentrals hidroelèctriques (2010-2022)

Més enllà de la potència, on sí que s'està notant l'impacte de la sequera és en la generació energètica. L'any passat només van produir 628 GWh, la dada més baixa des del 2010 i el 50% respecte a anys de molta pluja com el 2018 o el 2020. Per aquest 2023, amb diverses centrals totalment aturades des de fa mesos, s'espera que la producció encara sigui més baixa.

De fet, només al Ter hi ha 103 centrals. D'aquestes, segons l'Agència Catalana de l'Aigua, una quinzena estan en funcionament i una trentena estan aturades -de la resta no tenen dades-. Fins i tot, ha calgut aturar instal·lacions com la de Llanars, ubicada al curs més alt del Ter, un fet que no havia passat mai d'ençà que hi ha registres.