21
de novembre
de
2023, 19:00
Actualitzat:
22
de novembre,
9:29h
Ara fa unes setmanes el ple monogràfic al Parlament sobre energies renovables va mostrar dues realitats contradictòries: Catalunya ha accelerat tímidament el seu desplegament, però continua molt lluny dels objectius marcats per la mateixa administració.
Un possible referent és Schleswig-Holstein, un land alemany que només produeix molta més electricitat que la consumeix amb renovables, si no que l'energia verda suposa quasi el 60% del total del mix energètic. Hi ha posat la lupa l'Institut Ostrom, que acaba d'elaborar un informe que compara el nostre país amb aquesta regió alemanya i la marroquina de Casablanca-Settat.
Actualment, el 60% de tota l'energia que consumeix és d'origen renovable. I, en el cas de l'electricitat, no només s'autobasteix gràcies al sol i al vent -l'eòlica marina representa més de la meitat de la potència instal·lada-, sinó que pot exportar-ne més d'un terç a altres regions i a l'estranger.
Els 3.000 aerogeneradors instal·lats, segons destaca l'informe elaborat per l'Institut Ostrom i la Friederich Naumann Foundation For Freedom, han permès generar un important ecosistema industrial i de formació. "És un exemple que les renovables suposen un impacte positiu en el desenvolupament industrial. Tenir electricitat a preu reduït contribueix a la competitivitat", explica l'economista Roger Medina, un dels autors de l'estudi.
És la mateixa tesi que defensa Daniel Pérez Rodríguez, director general de L'Energètica, al seu llibre La superpotència renovable. "Catalunya es pot reindustrialitzar gràcies a les renovables", explicava en una entrevista a Nació. "Les grans empreses tecnològiques ara tenen una gran demanda d'energia per als seus centres de dades i les renovables determinaran on s'implanten", afegeix Medina.
Tot plegat contrasta amb els objectius molt ambiciosos que s'ha autoimposat la Generalitat amb la Proencat. L'estudi de l'Institut Ostrom adverteix que per arribar als objectius del 2030 -satisfer el 50% de l'electricitat amb renovables- caldria multiplicar per 17,3 l'actual ritme d'implantació.
Tot plegat en un context de tancament de les nuclears que pot obligar a importar el 40% de l'energia. "La transició energètica la fas, o te la fan", conclou el coautor de l'informe.
Un possible referent és Schleswig-Holstein, un land alemany que només produeix molta més electricitat que la consumeix amb renovables, si no que l'energia verda suposa quasi el 60% del total del mix energètic. Hi ha posat la lupa l'Institut Ostrom, que acaba d'elaborar un informe que compara el nostre país amb aquesta regió alemanya i la marroquina de Casablanca-Settat.
Renovables, garantia de competitivitat industrial
Schleswig-Holstein és un land del nord d'Alemanya de nom impronunciable que es va fer molt popular a Catalunya arran de la detenció de Carles Puigdemont. Amb menys de 3 milions d'habitants, però una densitat de població relativament similar a la nostra, és una de les puntes de llança del país germànic en energies renovables.Actualment, el 60% de tota l'energia que consumeix és d'origen renovable. I, en el cas de l'electricitat, no només s'autobasteix gràcies al sol i al vent -l'eòlica marina representa més de la meitat de la potència instal·lada-, sinó que pot exportar-ne més d'un terç a altres regions i a l'estranger.
Els 3.000 aerogeneradors instal·lats, segons destaca l'informe elaborat per l'Institut Ostrom i la Friederich Naumann Foundation For Freedom, han permès generar un important ecosistema industrial i de formació. "És un exemple que les renovables suposen un impacte positiu en el desenvolupament industrial. Tenir electricitat a preu reduït contribueix a la competitivitat", explica l'economista Roger Medina, un dels autors de l'estudi.
És la mateixa tesi que defensa Daniel Pérez Rodríguez, director general de L'Energètica, al seu llibre La superpotència renovable. "Catalunya es pot reindustrialitzar gràcies a les renovables", explicava en una entrevista a Nació. "Les grans empreses tecnològiques ara tenen una gran demanda d'energia per als seus centres de dades i les renovables determinaran on s'implanten", afegeix Medina.
Dèficits després d'una dècada perduda
Des del think tank liberal admeten que les renovables es comencen a enlairar. "L'administració s'hi ha posat després d'una dècada pèrdua", assenyala l'economista Roger Medina. Això sí, considera que continuen existint molts dèficits que allunyen Catalunya de regions com Schleswig-Holstein. Assenyala "retards inacceptables" de la ponència de renovables així com la incertesa que genera el silenci administratiu en molts processos.Tot plegat contrasta amb els objectius molt ambiciosos que s'ha autoimposat la Generalitat amb la Proencat. L'estudi de l'Institut Ostrom adverteix que per arribar als objectius del 2030 -satisfer el 50% de l'electricitat amb renovables- caldria multiplicar per 17,3 l'actual ritme d'implantació.
Tot plegat en un context de tancament de les nuclears que pot obligar a importar el 40% de l'energia. "La transició energètica la fas, o te la fan", conclou el coautor de l'informe.
Consulta aquí l'informe complet de l'Institut Ostrom i la Friederich Naumann Foundation For Freedom, elaborat per Roger Medina i Pau Vila
Informe Renovables Institut Ostrom by naciodigital on Scribd