15
d'octubre
de
2023, 19:30
Actualitzat:
16
d'octubre,
11:58h
Aquest 16 d'octubre és el Dia Mundial de l'Alimentació. I en un 2023 que serà l'any més càlid de la història, parlar de dietes saludables també és fer-ho de medi ambient i sostenibilitat. No en va, l'alimentació és la principal responsable de la desmesurada petjada ecològica de la Unió Europea: consumim molts més recursos dels que som capaços de produir o regenerar.
En què consisteix?
En el cas de Catalunya, els investigadors han iniciat una enquesta per a persones d'entre 40 i 85 anys per conèixer la seva percepció de l'entorn alimentari i els hàbits de consum d'aliments -per participar-hi es pot fer a través d'aquest formulari-.
Amb els resultats es dissenyaran intervencions per avançar cap a una dieta més sostenible, és a dir, consumir menys carn vermella i ultraprocessats, augmentar el consum de fruita, verdura i llegums, i millorar les activitats culinàries. "Ens centrarem en aquest grup d'edat perquè representa moments vitals diferents, com la vida laboral activa, però també la transició a la jubilació. La franja d'edat de més de 65 anys ens interessa especialment perquè comprèn més d'un 19% de la població a Catalunya", explica Blázquez.
L'estudi assenyala la necessitat de dissenyar i implementar polítiques que s'hagin de complir obligatòriament per cada etapa de la cadena de subministrament alimentari. Des de l'origen fins al consum, els sistemes alimentaris exerceixen diferents pressions sobre els ecosistemes; per exemple, l'ús i el canvi d'ús del sòl, l'esgotament i la contaminació de l'aigua, la pèrdua de biodiversitat i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
"Els europeus mengen per sobre de les seves possibilitats en termes d'importacions, emissions de diòxid de carboni i ús del sòl i de l'aigua", explica Roberta Sonnino, del Centre per al Medi Ambient i la Sostenibilitat i membre de l'Institut per la Sostenibilitat de la Universitat de Surrey.
D'acord amb investigacions anteriors, l'estudi demostra que els productes animals -carn, peix i, en grau més baix, lactis-, són molt més intensius en recursos en comparació amb els aliments d'origen vegetal. No obstant això, aquests constitueixen l'element principal de les dietes de només 8 dels 27 països de la UE.
"Els resultats reforcen la importància d'obtenir proteïnes més enllà de la carn i els productes lactis, augmentant l'absorció de patrons dietètics rics en plantes, així com la mida de les porcions", explica Anna Bach Faig, investigadora de la UOC i coautora de l'article.
Una demostració de la insostenibilitat de l'actual model és el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, la data del calendari on ja s'han esgotat tots els recursos que podrà generar en tot l'any. Aquest 2023 va ser el 2 d'agost, quan el 1971 no arribava fins a Nadal. Un fet que ha en poc més de mig segle s'hagi passat de "necessitar" una sola Terra, als actuals 1,7 planetes.
Alimentació sostenible per a una dieta saludable
La denominada dieta occidental s'ha imposat al llarg de les darreres dècades, especialment entre les noves generacions, segons assenyalen els investigadors del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).En què consisteix?
- Més carn vermella
- Més sucres simples: afegits als aliments, begudes ensucrades i refrescs
- Més productes amb sucre, sal i greixos: ultraprocessats
- Menys verdura
- Menys fruita
- Menys cereals
Què és una dieta sostenible?
El grup de recerca FoodLab de la UOC participa en el Plan'Eat, un projecte Horitzó Europa per millorar la dieta dels europeus i fer-la més sostenible. La recerca es planteja a partir d'un enfocament participatiu a través d'enquestes i entrevistes a diferents actors del sistema agroalimentari de nou països, a més de grups de discussió. "L'anàlisi dels impactes inclou la perspectiva econòmica ambiental i de la salut amb l'objectiu d'identificar tots els costos reals de l'alimentació", explica Iris Blázquez, tècnica del projecte i estudiant de doctorat en el programa de Salut i Psicologia.En el cas de Catalunya, els investigadors han iniciat una enquesta per a persones d'entre 40 i 85 anys per conèixer la seva percepció de l'entorn alimentari i els hàbits de consum d'aliments -per participar-hi es pot fer a través d'aquest formulari-.
Amb els resultats es dissenyaran intervencions per avançar cap a una dieta més sostenible, és a dir, consumir menys carn vermella i ultraprocessats, augmentar el consum de fruita, verdura i llegums, i millorar les activitats culinàries. "Ens centrarem en aquest grup d'edat perquè representa moments vitals diferents, com la vida laboral activa, però també la transició a la jubilació. La franja d'edat de més de 65 anys ens interessa especialment perquè comprèn més d'un 19% de la població a Catalunya", explica Blázquez.
L'alimentació, un terç de la petjada ecològica europea
La petjada ecològica calcula la superfície necessària per proveir una societat amb aliments, energia així com satisfer les necessitats de mobilitat i habitatge, entre altres. Un estudi recent amb participació mateix grup de recerca de la UOC va quantificar que l'alimentació en representa la part més gran amb prop del 30%. La investigació coordinada per la Global Footprint Network es va publicar a Nature Food, revista científica del grup de la prestigiosa Nature.L'estudi assenyala la necessitat de dissenyar i implementar polítiques que s'hagin de complir obligatòriament per cada etapa de la cadena de subministrament alimentari. Des de l'origen fins al consum, els sistemes alimentaris exerceixen diferents pressions sobre els ecosistemes; per exemple, l'ús i el canvi d'ús del sòl, l'esgotament i la contaminació de l'aigua, la pèrdua de biodiversitat i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
Els europeus mengen per sobre de les seves possibilitats en termes ambientals.
"Els europeus mengen per sobre de les seves possibilitats en termes d'importacions, emissions de diòxid de carboni i ús del sòl i de l'aigua", explica Roberta Sonnino, del Centre per al Medi Ambient i la Sostenibilitat i membre de l'Institut per la Sostenibilitat de la Universitat de Surrey.
D'acord amb investigacions anteriors, l'estudi demostra que els productes animals -carn, peix i, en grau més baix, lactis-, són molt més intensius en recursos en comparació amb els aliments d'origen vegetal. No obstant això, aquests constitueixen l'element principal de les dietes de només 8 dels 27 països de la UE.
Els resultats reforcen la importància d'obtenir proteïnes més enllà de la carn i els productes lactis.
"Els resultats reforcen la importància d'obtenir proteïnes més enllà de la carn i els productes lactis, augmentant l'absorció de patrons dietètics rics en plantes, així com la mida de les porcions", explica Anna Bach Faig, investigadora de la UOC i coautora de l'article.
Una demostració de la insostenibilitat de l'actual model és el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, la data del calendari on ja s'han esgotat tots els recursos que podrà generar en tot l'any. Aquest 2023 va ser el 2 d'agost, quan el 1971 no arribava fins a Nadal. Un fet que ha en poc més de mig segle s'hagi passat de "necessitar" una sola Terra, als actuals 1,7 planetes.