La baixa participació de dones en la ciència al llarg de la carrera és un problema internacional; excloure la meitat de la població de la investigació científica és negar-nos una quantitat extraordinària de capacitat. Per això les polítiques de recerca i innovació a la UE tenen com a objectiu prioritari promoure la igualtat de gènere. Les accions per assolir-la se centren en tres àmbits principals: carreres professionals, equilibri en la presa de decisions, i incidir en continguts i programes de recerca i innovació. Pel seguiment, des del 2003 es fan informes triennals She Figures.

Quant a la formació, la UE gairebé ha aconseguit la paritat de gènere entre doctorands (48,1%) i doctors (40%-60%), segons el darrer informe She Figures. Aquesta dada és crucial per suportar una força investigadora equilibrada. Ara bé, en el detall, persisteixen bretxes en certs camps: les dones estan sobrerepresentades en Educació i poc en carreres científiques i tecnològiques. Així que, malgrat el progrés en estudis terciaris, les dones són minoria entre la població total d'investigadors entre el personal científic i tecnològic (41,3%) i en el món de l’empresa: encara tenen menys probabilitats de trobar feina (46,7%) i són menys d'una quarta part dels autònoms.

El treball precari en ciència continua sent un problema que s'ha vist agreujat per la pandèmia. Caldrà veure com es reflecteixen les recents reformes estructurals i canvis institucionals per promoure la igualtat de gènere en les carreres de recerca quan els pròxims estudis valorin la millora en les condicions laborals de dones i homes investigadors. Per ara, a Europa, la proporció de dones investigadores que treballen a temps parcial en educació terciària és superior a la dels homes (3,9%); i els contractes precaris són del 9% en dones i del 7,7% en homes.

[noticia]252176[/noticia]
Les diferències de gènere en les publicacions científiques: nombre d'autors, freqüència de publicació, impacte de les citacions, representació dins els equips, producció de patents, representació en equips de col·laboració acadèmia-empresa i taxa d'èxit en el finançament, el nombre d'autors homes supera el de dones en tots els nivells. Altre cop, si es desagreguen dades per camp, les bretxes de gènere són especialment destacades en ciències, enginyeria i tecnologia. Hi ha més homes en els equips de recerca i entre els directors d'investigació i inventors (1 dona per cada 10 homes). Aquestes diferències poden contribuir a un cercle viciós, perquè  les dones que tenen menys patents o publicacions seran menys competitives a l’hora de trobar finançament.

Tot i això, per a la promoció professional i la participació en la presa de decisions, més institucions i organitzacions de recerca adopten mesures per millorar la participació de les dones. Per exemple, formar comitès de contractació i promoció per evitar un biaix implícit; elaborar plans d'igualtat de gènere i estratègies de recursos humans. Malgrat els esforços, la subrepresentació de les dones en càrrecs acadèmics i de presa de decisions continua sent un problema important en els càrrecs màxims (26,18%) i el lideratge dels consells (24,5%).

Les diferències solen ser degudes a un biaix explícit (visible i il·legal): alguna experiència primerenca, factors biològics, polítiques educatives, preferències personals o biaixos en el procés de selecció de personal. Però també a un biaix implícit (ocult i no il·legal): com un assetjament sexual, coerció, discriminació oberta, microagressions (hostilitat, exclusions subtils, gestos obscens...) o per un sexisme benèvol –el biaix patriarcal-.
 

Cal ajudar a eliminar la frustració de dones que encara no se senten benvingudes en un entorn preciós, però molt competitiu.

Per a posar-hi solucions, hi ha propostes per als diversos nivells. Algunes costen diners; moltes, no. Quan són infants, nens i nenes tenen el mateix interès per la ciència i són igual de bons en matemàtiques i ciències, però en arribar a una edat, elles es retrauen. Per això existeixen plans que animen les joves a creure més en elles mateixes, i fomenten el seu impuls i la seva voluntat d'assumir riscos. En edats superiors, cal ajudar a eliminar la frustració de dones que encara no se senten benvingudes en un entorn preciós, però molt competitiu (les dones normalment no són tan competitives en el lloc de treball com els homes).
 
En les publicacions, cal establir paritat en comitès i equips de revisió, fer revisions a cegues i indicar el nom complet a les autories. El decàleg suggerit pel Grup de Ciència Oberta de la Universitat Oberta de Catalunya recomana fomentar l'equilibri de gènere en les citacions i donar visibilitat a les dones en les llistes de referències. I desagregar per sexe i gènere les dades en què es fonamenta la recerca. Atès que per tenir èxit els investigadors han d'anar a conferències internacionals i estar connectats a xarxes, un camí per a la reincorporació de dones a la força de treball, poden ser programes d’actualització després de la criança i establir finançament per ajudar amb la cura dels nens, com guarderies. Prestigiar la ciència com l’esport.
 

Moltes investigacions assoleixen millors resultats amb grups formats per persones de diferents gèneres, orígens racials, indígenes i persones amb discapacitat.

El millor treball surt quan els equips són diversos. Moltes investigacions assoleixen millors resultats amb grups formats per persones de diferents gèneres, diferents tipus de personalitat, diferents orígens racials, indígenes i persones amb discapacitat. Es tracta d’un canvi cultural i canviar de cultura és molt difícil.

[impacte]