14
de febrer
de
2024, 17:55
Actualitzat:
17:56h
El 62,5% dels galls fers (Tetrao urogallus aquitanicus) del Pirineu català, una espècie en perill d'extinció, estan infectats amb paràsits sanguinis relacionats amb la malària aviària. Així ho posa de manifest una recerca del Centre d'Investigació en Sanitat Animal (CISA, INIA-CSIC) i la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista Scientific Reports, del grup Nature. Conèixer els agents infecciosos que l'afecten pot ser clau per a prioritzar la conservació. En aquest sentit, els investigadors destaquen que la troballa ha estat una sorpresa i no descarten que la causa sigui l'augment de temperatura pel canvi climàtic.
L'equip ha aprofitat les captures periòdiques al Pirineu català per marcar exemplars i recollir al llarg de dos anys, mostres de sang orofaríngies i cloacals amb les quals han fet anàlisis de patògens per PCR. També n'han fet de femta i han pres mostres de teixit d'exemplars trobats morts a Catalunya i el Principat d'Andorra.
Els resultats han revelat agents infecciosos transmesos per organisme que s'alimenten de sang (hemoparàsits) dels gèneres Haemoproteus i Leucoytozoon. La primera autora de l'article, veterinària i alumna de l'Escola de Doctorat de la UdL, Olga Nicolás de Francisco, ha explicat que trobar paràsits hemosporidis en aquesta espècie d'ocell de muntanya ha estat una sorpresa, ja que viuen en altituds elevades on no hauria d'haver els vectors de transmissió. Aquesta realitat, que qualifica de preocupant, podria estar relacionada amb el marcat augment de la temperatura mitjana als Pirineus a conseqüència del canvi climàtic, segons les conclusions del treball.
L'estudi també ha servit per identificar el primer herpesvirus registrat en galls fers. És el gènere Iltovirus i està emparentat amb els que causen malalties respiratòries en aus domèstiques. L'investigador del CISA-INIA-CSIC i últim autor del treball, Carlos Sacristán Yagüe, ha apuntat que és nou per la ciència, però segurament ha estat infectant aquests animals durant milers d'anys, ja que aquests virus generalment evolucionen amb els seus hostes.
En futures recerques, l'equip vol ampliar el nombre d'animals mostrejats i analitzats per mirar de relacionar els signes clínics de malaltia amb la infecció per aquest herpesvirus i saber quina simptomatologia està causant. A més, consideren important estudiar diferents poblacions per saber si aquest patogen ja és present en totes elles.
De fet, a Catalunya s'estima que la població ha perdut un 35% el nombre d'exemplars i es preveu que, si no es prenen mesures, les tres pròximes generacions també desapareixeran.
Entre les amenaces més importants per al gall fer, i les principals causes de la seva progressiva extinció, hi ha l'acció humana, una major presència d'animals com ara els cabirols o els cérvols, així com el canvi climàtic.
L'equip ha aprofitat les captures periòdiques al Pirineu català per marcar exemplars i recollir al llarg de dos anys, mostres de sang orofaríngies i cloacals amb les quals han fet anàlisis de patògens per PCR. També n'han fet de femta i han pres mostres de teixit d'exemplars trobats morts a Catalunya i el Principat d'Andorra.
Els resultats han revelat agents infecciosos transmesos per organisme que s'alimenten de sang (hemoparàsits) dels gèneres Haemoproteus i Leucoytozoon. La primera autora de l'article, veterinària i alumna de l'Escola de Doctorat de la UdL, Olga Nicolás de Francisco, ha explicat que trobar paràsits hemosporidis en aquesta espècie d'ocell de muntanya ha estat una sorpresa, ja que viuen en altituds elevades on no hauria d'haver els vectors de transmissió. Aquesta realitat, que qualifica de preocupant, podria estar relacionada amb el marcat augment de la temperatura mitjana als Pirineus a conseqüència del canvi climàtic, segons les conclusions del treball.
L'estudi també ha servit per identificar el primer herpesvirus registrat en galls fers. És el gènere Iltovirus i està emparentat amb els que causen malalties respiratòries en aus domèstiques. L'investigador del CISA-INIA-CSIC i últim autor del treball, Carlos Sacristán Yagüe, ha apuntat que és nou per la ciència, però segurament ha estat infectant aquests animals durant milers d'anys, ja que aquests virus generalment evolucionen amb els seus hostes.
En futures recerques, l'equip vol ampliar el nombre d'animals mostrejats i analitzats per mirar de relacionar els signes clínics de malaltia amb la infecció per aquest herpesvirus i saber quina simptomatologia està causant. A més, consideren important estudiar diferents poblacions per saber si aquest patogen ja és present en totes elles.
Descens del 35% d'exemplars
El gall fer és una de les espècies pirinenques per antonomàsia. En el Catàleg de Fauna Salvatge Autòctona Amenaçada, actualitzat el setembre de 2022, va passar de ser una espècie vulnerable a estar en perill d'extinció.De fet, a Catalunya s'estima que la població ha perdut un 35% el nombre d'exemplars i es preveu que, si no es prenen mesures, les tres pròximes generacions també desapareixeran.
Entre les amenaces més importants per al gall fer, i les principals causes de la seva progressiva extinció, hi ha l'acció humana, una major presència d'animals com ara els cabirols o els cérvols, així com el canvi climàtic.