Cada vegada és més habitual veure bosses de processionària en punts més elevats. Es tracta d'un dels impactes del canvi climàtic en el cicle de vida d'aquest insecte que provoca una defoliació molt important dels boscos de pins del nostre país. Malgrat que en els darrers anys l'afectació territorial ha disminuït gràcies a l'eficàcia dels tractaments aeris, els experts alerten que aquestes setmanes són les més crítiques per les urticàries i al·lèrgies.
La Catalunya amb processionària
El comportament i la distribució de la processionària (Thaumetopoea pityocampa) està molt vinculat a la temperatura. Fa unes dècades, la seva màxima afectació es produïa en zones costaneres i del Prelitoral. Tanmateix, en els darrers anys s'ha centrat al Prepirineu i al Pirineu en comarques com el Solsonès, el Berguedà, l'Alt Urgell i, darrerament, el Ripollès, explica Jorge Heras, cap de la secció de Sanitat Forestal del Departament d'Agricultura.
Malgrat que la percepció social pugui ser la contrària, en els darrers anys l'abast de l'afectació de la processionària ha anat a la baixa. Després d'un pic el 2016-2017 al voltant de les 150.000 hectàrees -fruit de l'aturada en els tractaments aeris-, la superfície ha anat baixant fins a les 91.000 de l'any passat. Es tracta de xifres importants, ja que suposen entre el 13 i el 22% de la superfície total de pinedes de Catalunya, segons dades facilitades a Nació per la conselleria.
També afecta els pins negres
L'impacte del canvi climàtic està suposant canvis en la distribució de la processionària. En general, en les darreres dècades ha pujat d'altitud -fins a fregar la cota 2.000-, però també de latitud. “Ha arribat als Alps i, fins i tot, a París”, assenyala Heras.
Al Pirineu arriben en punts culminants de la collada de Toses, entre el Ripollès i la Cerdanya, però també a Andorra, que en els darrers anys ha hagut de redoblar els esforços de fumigacions. Tot plegat ha fet que passés d'afectar principalment a la pinassa i el pi roig, a fer-ho també al pi negre, un fet absolutament inimaginable fa poques dècades.
L'augment de temperatura també influeix en el calendari d'aquest insecte. En els darrers anys, de fet, ja és normal que les erugues baixin en processó a partir del 20 o 25 de gener, quan abans ho acostumaven a fer-ho el febrer. Tanmateix, puntualment el projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal, coordinat pel CREAF, ha arribat a detectar-ho a mitjan desembre, un fet molt excepcional.
Des del Departament d'Agricultura també es destaca la variabilitat que es detecta els darrers anys, provocant que en una mateixa època de l'any hi hagi larves en diversos estadis. “S'ha plantejat la possibilitat teòrica que arribi a fer dos cicles de l'any”, adverteix l'ambientòloga Mireia Banqué, responsable d'Alerta Forestal. “Seria molt perjudicial, ja que l'ecosistema no ho podria regular de cap manera”, afegeix Jorge Heras.
Fumigacions des de l'aire
Fa més de quatre dècades que s'utilitzen fumigacions des de l'aire per frenar l'expansió de la processionària. Tanmateix, la prohibició d'aquesta tècnica per part de la Unió Europea va provocar que s'aturessin el 2013 i 2014 mentre es negociava una excepció i s'apostava per un producte amb menor impacte ambiental. Aquest fet, segons admet Agricultura, explica que l'afectació passés de menys de 50.000 hectàrees a triplicar-se en tan sols dos anys.
El 2024 es van tractar un total de 17.500 hectàrees de 48 municipis, bàsicament del Pirineu i el Prepirineu, però també en comarques com l'Alt i el Baix Penedès o el Garraf. “La menor incidència de les onades de calor, curiosament, va fer que puntualment creixés l'impacte a zones on els darrers anys no ho havia fet tant”, argumenta el responsable de Sanitat Forestal.
En aquest sentit, l'efectivitat del Bacillus thuringiensis Kurstaki -malgrat utilitzar-se molt poc producte (3 litres per ha) i ser compatible amb l'agricultura ecològica- es xifra en un 80%, si es compara la quantitat de bosses-niu actives a zones tractades en comparació a les equivalents no tractades.
La processionària també és present en boscos metropolitans, parcs o jardins particulars. En aquest sentit, ajuntaments com els de Terrassa o Sabadell s'instal·len collarins als troncs per la recollida de larves per evitar que les erugues arribin a terra, la retirada mecànica bosses i així com l'afavoriment de la fauna auxiliar com mallerengues, puputs, ratpenats i també insectes depredadors i parasitoides.
Altres consistoris han d'arribar a recomanar no acostar-se en les zones més afectades, especialment per a les persones al·lèrgiques. Respecte a les urticàries, un dels elements més curiosos, segons admet el mateix responsable de Sanitat Forestal, és que “el cos no s'hi acostuma, sinó que cada vegada és més sensible”. En aquest sentit, recorda que les persones, els gossos, però també les vaques.
Es pot parlar de plaga de processionària? Pel Departament d'Agricultura no hi ha cap dubte que la resposta és afirmativa, ja que consideren que amb l'augment de temperatures l'ecosistema ha perdut capacitat d'autoregular-la i que provoca impactes ambientals, però també socials i econòmics.
No comparteixen l'opinió des del CREAF. “Més enllà que estigui integrat als ecosistemes forestals, per ser-ho caldria que provoqués danys irreversibles de manera general”, apunta Mireia Banqué.
Més enllà de ser o no una plaga, els experts destaquen que el cicle vital de la processionària encara té molts interrogants. Més enllà de si acaben modificant el calendari, una de les incògnites és perquè la pausa entre cicles de vida en alguns casos és d'un, dos o tres anys.
Concretament, la Thaumetopoea pityocampa pon els ous a l'estiu i, després de 30-40 dies, neixen les erugues i es formen les bosses. Passen per cinc fases fins que a inicis d'any comencen a baixar en forma de processó -d'aquí ve el nom de processionària- per enterrar-se. Hi estaran, com a mínim, fins a inicis d'estiu quan, en forma de papallona, volaran per tornar a posar ous. Tanmateix, i aquí hi ha el “misteri”, aquest període d'enterrament es pot allargar diversos anys.