La processionària és un insecte que provoca una defoliació molt important a les pinedes de Catalunya. En els darrers anys, la seva afectació s'ha mogut entre un 13 i un 22% d'aquests boscos, en funció de l'evolució de la temperatura així com de les campanyes de fumigació. Malgrat que es pot trobar des de zones costaneres fins a la cota 2.000 del Pirineu, el focus de la seva acció se centra al Prepirineu en comarques com el Solsonès, el Berguedà i l'Alt Urgell.

Tractaments en 48 municipi

El Departament d'Agricultura realitza fumigacions aèries en aquelles zones on l'impacte de la processionària és més intens -determinen fins a cinc nivells- o extens. També en aquelles zones on l'ecosistema no és capaç d'autoregular-se, és a dir, que depredadors o parasitoides no aconsegueixen rebaixar-ne la població.

De fet, la prohibició d'aquest tipus de tractaments en el període 2013-2014 per part de la Unió Europa explica que aquesta plaga -malgrat que hi ha certa discussió si ho és o no- arribés a triplicar la superfície fins a les 150.000 hectàrees.

En els darrers anys, s'han tractat unes 20.000 hectàrees, fet que ha permès reduir l'impacte al conjunt del país. El 2024 es van aplicar els tractaments en 48 municipis de 12 comarques amb una eficàcia, segons el Departament d'Agricultura, del 80%. Lladurs, Navès i Castellar de la Ribera (Solsonès), Coll de Nargó i Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), Bagà, Guardiola i Castell de l'Areny (Berguedà), Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), les Llosses (Ripollès) i Conesa (Conca de Barberà), són les poblacions on ha calgut actuar amb una extensió major.

L'impacte a les zones més urbanes

Més enllà de l'afectació en centenars d'hectàrees pròpia de boscos de la Catalunya Central i el Prepirineu, la processionària també és present en boscos a tocar de grans ciutats, parcs o jardins particulars. Aquests dies, de fet, ajuntaments d'arreu de la regió metropolitana fan una crida a la ciutadania a extremar la preocupació en casos com Terrassa o Sabadell , Vilafranca, Mataró o la mateixa Barcelona, especialment en entorns escolars o àrees freqüentades per mainada o gossos.

Una de les mesures és la instal·lació de collarins als troncs -tant de pins com de cedres- per evitar que les erugues arribin a terra. També s'instal·len caixes niu per afavorir fauna auxiliar com mallerengues, puputs, ratpenats i també insectes depredadors i parasitoides. A Barcelona, es fa un tractament amb endoteràpia als pins situats a zones sensibles que permet incorporar el producte insecticida directament a la saba de l’arbre gràcies a una injecció, sense que el producte entri en contacte amb l’exterior. A més, fins al desembre tots els pins es tracten amb canons atomitzadors, amb fitosanitari autoritzat convencional i de baixa toxicitat.

Quan els tractaments no funcionen, es col·loquen cartells per advertir la població i s'intenta despenjar les bosses amb plataformes elevadores així com eliminar les erugues que hagin arribat al terra per part de personal especialitzat. Per facilitar totes aquestes actuacions, el consistori de la capital catalana demana a la ciutadania que avisi si en localitza.