La festa de Sant Jordi (23 d'abril), una de les que tenen més contingut patriòtic al calendari català, sofreix la incongruència d'haver d'importar el seu element més representatiu. El mercat global ha reduït a la mínima expressió la producció catalana de roses, que enguany per primer cop s'ha quedat amb un únic productor local. Es tracta de Flors Pons, de Santa Susanna (Alt Maresme), que per a aquesta campanya preveu repetir la producció de l'any passat -unes 40.000 roses-, tot i que amb la previsió d'anar reduint-la en els pròxims exercicis. "Tot depèn de com vagin les coses", manifesta un dels seus responsables, Joan Pons, en declaracions a Nació.
Les prediccions de l'any passat s'han fet realitat. Un dels dos productors de roses que encara quedava en peu al Sant Jordi 2023 ha decidit posar fi a aquest cultiu. Flors Bertran de Teià portava tres generacions produint roses i en l'última dècada la seva producció va començar a decréixer fins a quedar reduïda també a unes 40.000 unitats. "Ja no podíem competir amb les roses que venen de fora", admet Antoni Bertran, que ha vist com tot un món s'ha esfondrat.
Bertran va escriure l'any passat un emotiu epíleg que acomiadava tota una tradició familiar: "Ja fa anys m'envaeix un sentiment de tristesa quan penso en el que va ser i el que és ara el cultiu de flor tallada al Maresme. La lluita dels nostres pares i avis. Els costos no competitius amb el producte estranger, la desídia de l'administració, l'especulació urbanística i, perquè no dir-ho, creure que el producte de fora és millor, fa que no hi hagi relleu generacional. Quin gran desencert no donar suport al sector primari que és el que equilibra i dona riquesa al territori".
La família Betran es dedica ara a l'hortènsia, la ponsètia, les dàlies i les cales de colors per continuar subsistint. I a comprar rosa colombiana per Sant Jordi. "La d'allà és una flor molt bona", admet Antoni Bertran, que explica que la calor de l'estiu i el fred de l'hivern a Catalunya obliguen a utilitzar climatitzadors que encareixen un cultiu que ja no pot competir amb el de Centreamèrica. "Ells viuen una primavera eterna", afegeix el seu col·lega Joan Pons, en referència a l'estabilitat meteorològica dels països ubicats molt a prop de la línia de l'equador, que precisament travessa grans productors com Colòmbia i Kenya.
La rosa catalana es ven al distribuïdor a una mitjana anual de 40 cèntims la unitat. Quan és petita, el preu baixa als 25 i, quan assoleix les mides més grans, pot arribar a vendre's per 1,3 euros. Les roses colombianes o kenyanes arriben a meitat de preu. Per fer números, només cal tenir en compte que els sous que es paguen allí són extremadament inferiors: dos cèntims d'euro per rosa tallada. "Estem en inferioritat de condicions", alerten els productors catalans.
Crònica d'una agonia lenta
El preu no ha estat l'única causa de la davallada de la rosa catalana. De fet, la seva ha estat una mort lenta i progressiva, anunciada des de fa més de deu anys.
Als anys 70, el Maresme cobria el 80% de tota la demanda de roses per Sant Jordi. Als tombants de segle, encara produïa més de dos milions, la meitat de la demanda que hi havia a Catalunya per a aquesta diada. Però l'índex ha anat decaient estrepitosament. El 2015, era del 15%, amb mitja dotzena de productors. Aquest any, amb les 40.000 roses que sortiran de Santa Susanna, no s'assolirà ni l'1% de la demanda total. I és que per Sant Jordi es venen cada any fins a sis milions.
Ja fa anys m'envaeix un sentiment de tristesa quan penso en el que va ser i el que és ara el cultiu de flor tallada al Maresme
antoni bertran, exproductor de roses de teià
El relleu generacional en el cultiu de roses és pràcticament inexistent. Cada cop que plega un cultivador, ningú altre s'hi posa. Flors Pons no sembla salvar-se d'aquesta situació. A deu anys vista, quan els tres germans que porten conjuntament l'empresa estiguin ja jubilats, possiblement no tindran relleu.
L'empresa disposa d'una desena de treballadors i l'única alternativa a la continuïtat de l'empresa passaria perquè algú de la plantilla assumís el projecte. "Cuidar roses és una feina molt física, que demana moltes hores de dedicació i que obliga a estar-se a sobre cada dia", explica Joan Pons. I no tothom ho vol assumir. De fet, només la seva família a tot Catalunya.
Una altra de les xacres que estaborneixen la rosa catalana són les plagues. Aquí a Catalunya, les restriccions en l'ús d'insecticides ha fet esgotadora la lluita contra plagues com la dels trips, un insecte que es fica dins la poncella i l'ennegreix. O com l'aranya vermella, un àcar que atura el procés de fotosíntesi i taca el tall de les roses amb punts blancs. I mentrestant, els productors denuncien que arriben moltes roses d'importació que han estat cultivades amb plaguicides prohibits per les directives europees.
"Tenim molt pocs mitjans per lluitar contra les plagues", explica Joan Pons. Fa anys van recórrer a l'ús de depredadors. "La utilització d'àcars per al control biològic d'aquesta espècie de trips no és efectiu, de manera que calen altres agents de control biològic", admeten investigacions recents.
Projectes de futur
La rosa a Flors Pons ocupa actualment 7.000 metres quadrats repartits en tres hivernacles diferents. Des de principis d'abril estan tallant els primers brots i, a partir d'ara, la collita anirà augmentant fins a arribar al moment culminant durant els dies previs de Sant Jordi.
Depenent de com evolucionin les vendes aquest any, els empresaris decidiran si reduir el cultiu en 2.000 metres quadrats més en la pròxima edició, i així progressivament fins que trobin un punt d'equilibri econòmic per fer el cultiu de la rosa més o menys viable. I si no és així, la producció desapareixerà completament al nostre país.
És impossible competir amb la flor estrangera; hi ha països que viuen una primavera eterna
joan pons, últim productor català de roses
L'empresa té molt diversificada la seva producció de plantes i flors (panícula, estatícia, limònium, hortènsies, lliris, eucaliptus i gerberes), però amb el que realment es guanya la vida ara és amb l'eucaliptus. Actualment, hi destinen fins a dues hectàrees, amb collites al setembre i al gener. "L'eucaliptus el coneix molta gent i cada cop s'hi fan més rams ornamentals", explica Joan Pons.
Per la seva part, els Bertran de Teià intenten potenciar les flors de temporada, buscant nous forats de mercat i obrint-se a l'estranger. "Estem fent uns primers viatges a França", avisa Antoni Bertran.
Una comarca històrica
El Maresme ha estat històricament una comarca de cultivadors de roses i, en general, de tota mena de flors ornamentals. A Vilassar de Mar hi ha el Mercat de la Flor, una societat que es va crear als anys vuitanta, una època d'esplendor productiva a la comarca, en què el clavell, el gladiol, la gerbera i la rosa eren flors amb molt bona sortida comercial.
Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Tiana, Santa Susanna, Sant Andreu de Llavaneres, el Masnou, Premià de Dalt i Cabrils eren alguns dels municipis amb la major producció d'una comarca que reunia més de 400 explotacionsagrícoles i centenars d'hectàrees dedicades exclusivament a la flor tallada. Les bones condicions del Maresme (temperatures suaus, llarga exposició solar, terres amb bon drenatge i aigua subterrània de poca salinització) la fan, juntament amb la Selva, una zona idònia.
El conreu de flors al Maresme està documentada des del 1832, però la seva expansió va esclatar un segle després. De fet, malgrat la davallada productiva dels últims vint anys, més de la meitat de tota la producció catalana encara prové d'aquesta comarca.