Catalunya està vivint un dels estius amb menys incidència dels focs forestals dels últims anys. Entre els mesos de juny i agost s’han cremat 495,3 hectàrees arreu del país entre boscos, superfície agrícola i urbana, amb dades preliminars d'Agents Rurals a 27 d’agost. Es tracta de la xifra més baixa des del 2020 quan, coincidint amb la pandèmia, només se’n van cremar 90,3 en el mateix període. En l’última dècada i mitja, només els estius del 2013 i el 2018 van registrar menys terreny cremat que el d’aquest any. El cap dels Agents Rurals a l’àrea regional de Barcelona, Jaume Torralba, ha fet a l’ACN un balanç “força positiu” de la campanya, argumentant l’impacte de les pluges del juny, el Pla Alfa i la “consciència ciutadana”.
Torralba ha admès que s’esperaven un “any més dur” per la situació de sequera que està vivint el país, però diu que la vegetació “va aprofitar” els ruixats que van caure durant el mes de juny. Això, segons ell, va fer entrar Catalunya a l’estiu “en condicions bones”. A banda de les pluges, el dirigent dels Agents Rurals ha destacat el Pla Alfa del departament d’Interior, que regula “quines activitats es poden fer i quines no”, i també ha subratllat el “paper clau” dels ADF. “Una part de la societat civil s’organitza”, ha emfatitzat, afegint que gairebé 800 dels 947 municipis compten amb Agrupacions de Defensa Forestal que “cuiden i vigilen” els boscos.
El de Ciutadilla, a l’Urgell, ha estat l’incendi més destacable dels últims mesos, amb 273 hectàrees cremades, de les quals 191 van ser agrícoles, 82 forestals i 0,35 urbanes. El foc es va declarar el 31 de juliol –quan es van confinar els habitants de Ciutadilla i Nalec durant quatre hores–, i es va donar per extingit l'endemà, abans de revifar momentàniament la tarda del 4 d’agost.
El segon incendi més gran de l’estiu fins ara va començar a Artesa de Segre el 9 d’agost i va cremar 71,3 hectàrees abans que els Bombers no el van estabilitzar la matinada següent. Cap dels 155 focs restants registrats en els tres mesos d’estiu superen les 25 hectàrees.
A causa del foc a Ciutadilla, l’Urgell és la comarca amb més impacte aquest estiu, ja que s’hi han iniciat focs que han cremat 284 hectàrees. La Noguera ha estat la segona (111,74 ha), seguida de la Conca de Barberà (24 ha). En conjunt, de les prop de 500 hectàrees afectades, un 55% han estat de sol no forestal –agrícola o urbà– i, el 45% restant, boscos.
Torralba, que confirma que entre el 28 i el 31 d’agost no s’ha registrat cap incendi destacable malgrat que les dades oficials encara no reflecteixen aquests dies, ha recordat que la campanya de risc d’incendis “encara no ha acabat”, i que posarà punt final el 15 de setembre. En aquest sentit, ha celebrat l'episodi de pluges previst per aquesta setmana, però també ha dit que les tempestes "no sempre venen amb aigua", sinó que poden portar "llamps", que són el detonant d'entre el 10 i el 20% d'incendis.
La conscienciació de la ciutadania
Torralba creu que “la gent està molt conscienciada” i que “malgrat les condicions adverses de canvi climàtic”, hi ha una tendència a reduir els incendis. Les xifres no eren tan baixes des del 2020, un estiu amb menys mobilitat de la població a causa de la Covid. Des de l’any 2011, només el 2013 (389 ha) i el 2018 (126,7 ha) van ser més positius per la massa forestal i agrícola del país.
Per contra, en l’última dècada i mitja destaca l’any 2012, amb 13.513 hectàrees només en els tres mesos més calorosos de l’any. L’incendi de l’Alt Empordà, que es va iniciar a la Jonquera i on van morir quatre persones, va ser el més gran, ja que hi van cremar més de 10.000 hectàrees. El 2019 també va sobresortir de la mitjana però no de manera tan significativa, amb 6.699 hectàrees afectades, la majoria de les quals, arran del que va començar a la Torre de l’Espanyol. El 2022 també va ser un any amb molta incidència (6.002 ha) i dos focs especialment rellevants: el d'Artesa de Segre (2.683 ha) i el del Pont de Vilomara i Rocafort (1.581 ha).
En l’última dècada no hi ha hagut cap estiu amb més de 10.000 hectàrees cremades al país, cosa que confirma la tendència apuntada per Torralba, que ha recordat els “terribles” episodis dels anys 80 i 90 del segle passat sobretot al Camp de Tarragona i la Catalunya central. També coincideix amb les dades en el fet que el del 2012 a l’Alt Empordà, on van perdre la vida quatre persones, ha estat l’últim gran incendi fins ara.