L'oceà encara ens continua revelant secrets i espècies fins ara desconegudes, fins i tot en ecosistemes accessibles per als investigadors. Aquest mes de juny, un grup de científics australians ha descobert el tauró caminador de Dudgeon a les aigües de Papua Nova Guinea. El descobriment s'ha fet en una zona d'aigües poc profundes, donant una nova dimensió a la vida marítima de la zona. A més, també aporta nous detalls sobre els taurons caminadors i com ha estat la seva evolució.
Aquesta nova espècie va ser identificada durant una sèrie d'estudis realitzats entre 2023 i 2025 a la província de Milne Bay. Durant una immersió nocturna, la investigadora Christine Dudgeon va capturar un exemplar que, inicialment, creia que pertanyia a una altra espècie coneguda del mateix gènere, Hemiscyllium michaeli. Ara bé, en examinar-ho, l'estudiant doctoral Jess Blakeway va detectar diferències evidents en el seu patró de coloració, definint-lo com a espècie pròpia -motiu pel qual la van batejar amb el seu cognom. Posteriorment, s'han identificat diversos exemplars del tauró caminador en aquesta zona.
Ara, l'últim descobriment a Papua Nova Guinea dona una nova dimensió a l'ecosistema marítim de la regió i permet als investigadors recopilar noves informacions sobre aquesta espècie de tauró, encara molt desconeguda.
Les característiques del tauró
El tauró caminador de Dudgeon pertany al grup conegut com a taurons catifa, caracteritzats per la seva dimensió relativament petita i la seva estreta relació amb els esculls de coral. Els exemplars solen mesurar entre 70 i 80 centímetres, tot i que alguns poden acostar-se al metre de longitud. Destaca perquè té un patró de taques molt marrons i algunes marques blanques repartides pel cos. La característica que més sorprèn és que es desplacen fent servir aletes pectorals com si fossin extremitats, donant la sensació que caminen.
A diferència dels taurons oceànics que depenen completament de la natació, els taurons caminadors han desenvolupat adaptacions que els permeten romandre actius fins i tot quan els nivells d'oxigen disminueixen. A més, diversos estudis apunten que poden allargar aquesta situació durant llargs períodes, desplaçant-se en zones on altres animals aquàtics no poden arribar. Això, doncs, el permet alimentar-se d'invertebrats en zones inaccessibles per altres taurons.
