Greenpeace denuncia la situació crítica de dinou punts de la costa catalana i assenyala l'impacte dels temporals a les platges, la pressió urbanística i l'acceleració de la seva regressió en els 346 quilòmetres que la conformen. En l'informe Destrucció a Tota Costa 2026, l'entitat ecologista mostra els problemes del litoral del país i assegura que es produeixen "atacs a la llei de costes" des de diversos punts de Catalunya.
"Es parla de 'defensa del patrimoni' per mantenir construccions en zones de risc, però s'ignora la realitat física: ni el mar ni el canvi climàtic respecten les excepcions administratives", han assegurat des de Greenpeace. Elvira Jiménez, responsable de la campanya d'Adaptació de la Costa, apunta als municipis implicats: "
"Aquells que consideren la llei de costes com una “sentència de mort” pels municipis, han de comprendre que la veritable sentència es va signar el dia que vam decidir, erròniament, que el ciment era més fort que l’onatge. Eren altres temps. És urgent entendre que aferrar-se a una costa que ja no existeix no és protegir l'economia, és finançar un naufragi anunciat", ha reblat, a través de la nota de premsa.
Els 19 punts crítics (separats per municipis), segons Greenpeace
- La platja de l'Estartit.
- La platja de Sant Pol, entre Sant Feliu de Guixols i S'Agaró.
- La platja de Lloret de Mar.
- La platja de Fenals.
- Delta de la Tordera, a Blanes.
- La platja dels Pins, a Pineda de Mar.
- La platja del Morer, a Sant Pol de Mar.
- La platja de la Murtra, a Sant Pol de Mar.
- La platja de Cavalló, a Arenys de Mar.
- La platja de Montgat.
- La platja de Gavà.
- La platja del Prat de Vilanova.
- La platja de Cubelles.
- La platja de Cunit.
- La platja de la Pallisseta, a Roda de Berà.
- La platja de la Punta d'en Guineu, a Roda de Berà.
- Cala Fonda, a Tarragona.
- Cala Crancs, a Salou.
- Cala Font, a Salou.
- Cala Llenguadets, a Salou.
- La platja dels Capellans, a Salou.
- La platja de Ponent, a Salou.
- Platja Llarga.
- La platja d'en Forés, a Cambrils.
- Platja de la Llosa.
- Cala Calafató, a l'Ametlla de Mar.
- Cala Font, a l'Ametlla de Mar.
- Cala Vidre, a l'Ametlla de Mar.
- Delta de l'Ebre (dos punts).
- Barranc del Llop, a Alcanar.
Aquí pots veure el mapa de Greenpeace.
Els municipis actuen, però encara és insuficient
Greenpeace explica que diversos col·lectius ambientals i veïnals han portat als tribunals projectes urbanístics en zones sensibles. A Pals, el pla d’ordenació preveu l’edificació de 1.815 habitatges i sis hotels en zones inundables i sistemes dunars.
El nou plantejament de Cadaqués ha plantejat 755 nous habitatges en un entorn amb escassedat crònica d’aigua, mentre que les plataformes SOS Costa Brava i IAEDEN mantenen recursos legals contra construccions en pinedes de Llançà i Begur. Segons l'entitat ecologista, l'hivern ha posat a prova les defenses costaneres amb tres mesos consecutius de borrasques a Girona i danys estructurals a Tarragona.
En total, l'informe recull que les reparacions han comportat una inversió de 6,5 milions d’euros. Durant la primavera s’han regenerat artificialment la platja de la Pineda (injecció de 100.000 metres cúbics extrets del fons marí del cap de Salou) i la Illa de Buda – Delta de l'Ebre – (aportació de 20.000 metres cúbics procedents de pedrera).
També a Altafulla i Empúries (transvasaments de 14.000 i 7.272 metres cúbics respectivament des de ports propers) i Calafell (aportació de 15.000 metres cúbics que va haver de ser posposada fins setembre per motius ambientals, després que es detectessin provisionalment cries de corriol camanegre, una au protegida, a la zona de pas de la maquinària).
L'exemple més crític de la vulnerabilitat davant la crisi climàtica el trobem a la urbanització L'Estona d’Alcanar, on el desbordament recurrent del barranc del Llop va afectar deu famílies, els immobles de les quals van ser catalogats en el marc dels primers reallotjaments climàtics l’octubre de 2025, i seran enderrocats aquest any per restaurar el corrent natural de l’aigua i evitar nous riscos.
Greenpeace reivindica bones pràctiques en certs municipis catalans
En una situació on l'elevat cost i la durabilitat cada cop menor de la restauració mecànica de les platges dificulta la gestió, diversos municipis catalans han començat a aplicar Solucions basades en la Naturalesa, retirant infraestructures rígides per permetre que els sistemes dunars actuïn com a pantalles protectores davant del mar. Entre ells hi ha Calafell, La Pineda (Vila-seca), Roda de Berà, Salou, Cambrils, Creixell i Torredembarra.
Impacte en els ecosistemes marins
L'informe també recull com cada cop es constaten més impactes en la pesca i el marisqueig a causa de l’escalfament del Mediterrani:
-
El col·lapse de bivalves al Delta de l'Ebre per onades de calor. Fangar i Alfacs pateixen greus pèrdues d’espècies comercials com el musclo i l’ostra arrissada, que registren mortalitats massives quan l’aigua supera de manera continuada els 28 ºC.
- Menys sardines i seitons (i més petits): l’augment de la temperatura de l’aigua fa menys nutritiu el plàncton de què s’alimenten.A més, les altes temperatures obliguen als peixos a consumir més energia per a sobreviure. Com a conseqüència, maduren sexualment abans, però amb una mida menor, reduint el seu creixement màxim. Ambdues espècies estan perdent pes, mida i població al litoral català.
- Espècies tradicionals de fons com el lluç o el moll es desplacen a aigües més profundes o fredes.
"La costa catalana afronta una crisi climàtica i urbanística que cada vegada deixa impactes més visibles i violents. L’administració ha d’afrontar aquesta realitat per a garantir la supervivència de la seva riquesa litoral", ha afegit Jiménez, a la nota de premsa.
